Per què hi ha il·luminació vermella als submarins?
Segur que si fem memòria i recordem la clàssica pel·lícula de submarins podem visualitzar la sala de comandaments amb una característica il·luminació vermella força tènue. I no és més fàcil posar una bona i potent llum blanca per veure amb claredat? La veritat és que l’ús d’il·luminació vermella està molt relacionat amb la vista.
És possible que no hàgim tingut accés a un d’aquests vehicles subaquàtics, i encara menys a una sala de control en ple funcionament i amb la il·luminació vermella de què parlem. Però és així, tal com té una base científica relacionada amb el sistema visual humà. Per explicar-ho, cal tenir en compte l’efecte Purkinje. Anomenat així pel seu descobridor Jan Evangelista Purkinê que va ser un metge txec que es va adonar del canvi en la sensibilitat al color de la nostra visió en funció de la llum de l’escena. Això passa allà per l’any 1819, en adonar-se que la intensitat del color vermell de les flors que més li agradaven canviava en molt més que altres colors en funció de la il·luminació que hi hagués a cada moment. És a dir, la nostra percepció del color vermell s’atenua amb més velocitat que la resta de colors quan baixa la il·luminació.
Què és l’efecte Purkinje?
L’efecte Purkinje es defineix al diccionari mèdic de la següent manera: Imatges d’igual brillantor però de color diferent es fan desigualment brillants si es disminueix la intensitat de la llum. És obvi que la tonalitat dels objectes i les coses varia en funció de les condicions de llum, sent més intens quan la lluminositat és òptima i perdent intensitat en el moment en què es fa fosc. El metge responsable d’aquest descobriment va arribar a la conclusió important que els colors de longitud d’ona llarga (vermell o taronja) es perceben amb menys intensitat que la resta de colors quan la pèrdua de llum és la mateixa. I és que a l’ull hi ha dos sistemes de visió: la visió fotòpica (per a la llum brillant) i la visió escotòpica (per a baixa il·luminació).
Quina és la base científica de tot això?
És cert que la visió humana té dos sistemes que treballen en funció de la quantitat de llum que arriba als nostres ulls i això és degut a l’existència de dos tipus de cèl·lules fotoreceptores a la retina (bastons i cons) la funció dels quals està molt definida. D’una banda hi ha els cons que són sensibles al color i de l’altra els bastons que no ho són, però són molt més sensibles i permeten la visió en condicions de poca llum. Això sí, una visió sense color. Per això a la llum de la lluna veiem amb claredat però en blanc i negre o en diferents tons de gris perquè els cons estan inactius i treballen els bastons que són els únics fotoreceptors capaços d’activar-se amb tan poca llum. Els fotoreceptors de la retina es divideixen en dos grans subtipus: cons i bastons. Els primers són sensibles al color mentre que els segons no. També necessitem saber que el color de llum que millor estimula cons i bastons és diferent. Els cons s’estimulen millor amb longituds d’ona llarga (vermell, taronja i groc), mentre que els bastons ho fan amb longituds curtes (blau i verd). I si ho ajuntem tot la conclusió és… Conforme va fosquejant, el balanç de cons/bastons actius va canviant i passem de veure els vermells (ona llarga) més intensos al fet que aquests perdin intensitat i que siguin els blaus i verds (ona curta) els més intensos. L’efecte Purkinje es produeix precisament en aquell moment de transició del sistema de visió fotòpica a l’escotòpica. El que passa és que la il·luminació és suficient per distingir els colors gràcies als cons però no estan tan estimulats com els bastons i els colors d’ona curta com a blau i verd es perceben amb més intensitat.
D’acord, i com s’aplica als submarins?
Als submarins se’n fa ús. Així que el que fa la tènue il·luminació vermella és activar els cons amb visió fotòpica i també els bastons degut al baix nivell de llum. És a dir: permet tenir actives la visió fotòpica i escotòpica de forma simultània i fins i tot tenir les pupil·les prou dilatades. A això se’l coneix com a visió mesòpica.
EL GRAN AVANTATGE: que romanent en aquest estat «intermedi» que ofereix l’efecte Purkinje conegut com a visió mesòpica es pot canviar ràpidament a qualsevol dels dos altres dos sistemes de visió (fotòpic i escotòpic) sense haver d’esperar que l’ull s’adapti . D’aquesta manera, els tripulants del submarí poden pujar a coberta o mirar pel periscopi tant de dia com de nit i no necessiten temps d’adaptació per poder veure.
