Text: Joan Heras
Aquest curs, per primera vegada, un grup d’alumnes del nostre institut participaran a la Lliga de Debat de Secundària que organitza la xarxa Vives -la xarxa d’universitats dels Països Catalans. Aquesta “lliga” vol promoure el valor de l’oratòria -en el sentit més profund i autèntic d’aquesta capacitat d’argumentar i de convèncer que els sofistes, en aquella esplendorosa Atenes del s. V aC ja en van ser mestres exemplars.
Des de fa deu anys aquesta Lliga de Debat s’ha anat duent a terme amb estudiants universitaris però des de fa un parell d’anys -aquest curs serà la tercera edició- aquesta Lliga ha incorporat la versió per a estudiants de secundària (de 4t d’ESO o Batxillerat).
El grup ha de preparar un argumentari sobre un tema proposat –aquest curs el tema és: “Internet ens fa més lliures?”- però la gràcia és que fins a un moment abans d’iniciar el debat no saben si han de defensar la posició del “Sí” o la del “No”. Aquestes regles del joc demanen que la preparació dels arguments sigui ja un espai de reflexió i de debat intern i un bon exercici per aprendre que cal sempre buscar les raons que justifiquen posicions diverses.
El grup de cinc alumnes que representaran el nostre institut en aquesta Lliga de Debat són tots i totes de 1r de Batxillerat. El grup ha de ser de màxim cinc persones i això ens ha obligat a no poder obrir l’experiència a més alumnes que, n’estem segurs, també ho haurien fet tan bé com ho fan els cinc. Del grup de 1r de Batxillerat A l’únic representant és el Jaume Tovar. La resta de l’equip el formen quatre alumnes de 1r de Batxillerat B: L’alejandro Vázquez, la Karina Boychuk, el Marc Serna i l’Andrea Martínez.
Durant unes setmanes, la Laura i jo hem anat tutoritzant, animant, ordenant una mica les idees i la feina d’aquest grupet tan peculiar i tan potent. En una primera fase la feina era més argumentativa perquè calia anar definint l’argumentari més convincent i alhora el més original possible de cadascuna de les dues posicions. En una segona fase, hem treballat la part més comunicativa de les seves exposicions. Ja veurem com ho defensen tot plegat quan toqui fer els debats de veritat però el que ara ja podem dir és que l’experiència és molt interessant perquè en tot aquest procés han treballat aspectes tan importants i tan diversos com l’aprenentatge del treball en equip, la necessitat d’argumentar de manera sòlida, la consciència que argumentar no vol dir tancar-se en posicions dogmàtiques, la confiança de parlar en públic, etc.
Però ara arriba el moment de la veritat. Cada institut que participem en aquesta Lliga ens hem inscrit a una universitat –en el nostre cas la Pompeu Fabra- per dur a terme la fase inicial. Aquesta fase es farà el proper dijous i divendres i hi participarem 40 instituts. Cada grup haurà de fer dos o tres debats i, si passa a la final, un parell més. El grup que tingui més puntuació a la fase local feta a cada universitat passarà a la fase final que es farà a València a finals d’abril.
Fins el mateix dijous al matí, quan es facin els sortejos dels debats, no sabrem a quines hores intervenen –participen, actuen?- els nostres alumnes. De seguida que ho tinguem clar us ho farem saber per si algú de vosaltres vol venir a escoltar-los i a donar-los suport en directe. Si això no pot ser, com a mínim, feu amb el pensament –ja sabeu que la força de les energies positives és molt important….
Malgrat que aquesta iniciativa tan interessant porta el nom de Lliga, nosaltres no l’entenem com una competició –que no ho és realment- sinó com una oportunitat excel·lent de formació, d’aprenentatge, de reflexió. Amb la Laura comentem sovint que és un plaer anar seguint el procés que fa cadascú, les seves personals aportacions al grup, la millora de l’expressió oral a mida que anem assajant….
A veure com va tot. Ja us ho anirem explicant.
