Història

Els orígens de l’actual INS Galileo Galilei

L’actual IES Galileo Galilei va néixer com una extensió de l’institut de batxillerat Sant Andreu. Era el curs 86/87 i no hi havia prou places als instituts de la zona per escolaritzar els joves de catorze anys que havien de començar el primer de BUP. Fins aleshores aquest problema s’havia solucionat augmentant el nombre d’alumnes per classe. Però l’espai físic de les aules no admetia més de quaranta-cinc alumnes per grup.

En algunes zones això se solucionà construint barracons provisionals, però al districte de Nou Barris, com a d’altres de la ciutat, es va optar per ocupar les aules que quedaven buides a les escoles de primària, on ja es notava la davallada de natalitat que experimentà Catalunya a partir de l’any 1975. Aquesta solució era raonable, doncs permetia aprofitar uns espais infrautilitzats a les escoles, utilitzant-los per donar acollida als alumnes de secundària, sense necessitat de construir nous instituts que possiblement quedarien buits pocs anys després, com a conseqüència de la disminució d’alumnes que ja patien els centres de primària. Però fou una solució que es va prendre de forma precipitada i d’esquenes als afectats, la qual cosa comportà greus problemes.

Mentre els pares de les escoles creien que aquesta intromissió era el primer pas per fer-los fora, els de secundària es malfiaven d’unes instal·lacions provisionals per a les quals no hi havia assignat cap professor. El conflicte arribà al carrer. Eren temps de manifestacions i d’ocupació d’espais públics, arribant a tallar el tràfec de l’avinguda Meridiana més d’un cop. Les famílies amenaçaren amb no matricular els fills a l’Institut i deixar-los a casa tot el curs si no hi havia condicions adequades per a la seva escolarització.

El mes de setembre es va nomenar un primer grup de vuit professors, es varen habilitar dues aules ( les que ara ocupen els laboratoris de ciències naturals i el de química), i finalment s’ompliren amb setanta alumnes dividits en dos grups. Des d’aquell moment el que era l’ Extensió núm. 2 del IB Sant Andreu va anar creixent en metres quadrats, en professorat i en alumnes matriculats. Varen ser anys en què les famílies dels alumnes varen intervenir molt activament reclamant de les administracions educatives millors dotacions, més espais, reducció del nombre d’alumnes per aula i també el manteniment d’un equip docent estable, del que formaven part professors de batxillerat i de primària.

Quatre cursos després va finalitzar els seus estudis secundaris la primera promoció d’alumnes. Per poder accedir a la selectivitat, l’antiga extensió va haver de constituir-se formalment en institut de batxillerat, i així fou com, després d’un procés en el qual participà tota la comunitat educativa, es va decidir anomenar-lo Galileo Galilei, front a la proposta de l’administració d’anomenar-lo IB Carrer Molí.

L’extensió havia nascut dins dels espais del col·legi Cardenal Cisneros, un dels inspiradors de la contrareforma catòlica i dels tribunals de la Inquisició, que varen condemnar Galileo a retractar-se dels seus descobriments científics. Adoptar aquest nom per l’institut ens permetia expressar el model de centre que volíem i encara volem: un centre obert a la ciència i a la cultura, que defensa una educació de qualitat per a tothom i la llibertat i la tolerància front a l’autoritarisme.

Pere Ciudad