Del 9 a l’11 de desembre de 2020 es va celebrar el Fòrum virtual Joves i Clima a la Mediterrània + 25, al qual es va inscriure la nostra alumna Júlia Pelicano i va ser escollida per participar-hi.
El fòrum va consistir en una trobada virtual de tres dies, que va reunir organitzacions, entitats, associacions i xarxes dirigides per joves, així com a joves individuals de la regió euromediterrània, amb l’objectiu de debatre, repensar i desenvolupar conjuntament accions per l’emergència climàtica a la Mediterrània.
En aquest fòrum va haver-hi una participació aproximada de 180 joves de les dues ribes de la Mediterrània, i va realitzar-se una sèrie de tallers, debats, taules rodones i activitats, i una sessió plenària per intercanviar resultats i elaborar conclusions, de la qual la Júlia en va ser una de les portaveus.
Tot seguit, podeu llegir l’entrevista que l’Equip Escola Verda hem fet a la Júlia Pelicano, de 4t d’ESO.
Quin és l’objectiu d’aquesta cimera?
L’objectiu d’aquesta cimera és que els joves tinguem una taula de diàleg per poder parlar de l’emergència climàtica. El Mar Mediterrani ja pateix el canvi climàtic i per això necessitem mesures urgents, i els joves hi desenvolupem un paper fonamental.
Quins tallers s’han treballat i a quin has participat? I per què vas triar aquest tema?
Doncs s’han fet 6 tallers: Activisme, moviments socials i societat civil, Ciutats gent jove i sostenibilitat, Digitalització i solucions innovadores pel canvi climàtic, Economies transformadores, Influència en la presa de decisions, i, finalment, Justícia global, migració i gènere.
Jo vaig participar a Activisme, moviments socials i societat civil, i vaig triar aquest tema perquè vull saber quines actuacions podem portar a terme els joves per poder millorar la nostra actitud enfront aquest gran problema.
Quins objectius i conclusions vau acordar al vostre taller?
Doncs els nostres objectius eren conèixer millor l’emergència climàtica en països subdesenvolupats en els quals hi ha tants problemes sociopolítics que el canvi climàtic passa desapercebut, aprendre a solucionar problemes sense accions no violentes i aprendre a conèixer millor a nosaltres mateixos per així després poder ajudar a donar solucions als altres països
Després de tres dies de cimera, què t’emportes?
Molts descobriments de països amb molts problemes climàtics, i alhora amb molts problemes socials, que els fa molt complicat portar a terme mesures per aturar el canvi climàtic. Per altra banda està despertant una nova generació d’activistes, però en fan falta molt més i necessitem més fòrums on els joves puguem participar i proposar idees.
Vas participar en la lectura de cloenda “La declaració pel Clima”, pots fer-ne un resum d’aquesta declaració?
En resum són set grans punts. El primer és aprofitar les noves tecnologies com a eina per posar-nos tots d’acord i així poder dur a terme les propostes. En el segon i en el sisè punt és buscar espai perquè els joves activistes tinguin una representació en les institucions polítiques. En el tercer punt es demana de fer un activisme de proximitat. En el quart es parla d’un canvi en l’estratègia econòmica, bàsicament ho he interpretat com les paraules que a casa meva sempre m’han dit: “No és més feliç el que més té sinó el que menys necessita”. En el cinquè punt es demanen canvis en els models de ciutat, sempre és més fàcil treballar amb els recursos i la gent que tens a prop i utilitzes menys recursos no renovables. I per acabar, es remarca que hem de treballar per aturar el canvi climàtic, sense deixar de banda que necessitem també treballar per la igualtat social i de gènere, per aconseguir que aquest canvi sigui possible.
Creus que són importants aquestes trobades?
Crec que són importants com a punt de reflexió, i que nosaltres ho puguem transmetre a la resta de la societat. I també em semblen importants per a poder saber les inquietuds i els problemes que té cada regió o país i posar-los en comú.
Creus que els joves estan preocupats pel futur del nostre planeta?
No, crec que no ho estem. I per explicar aquesta resposta us convido a fer la següent reflexió: és un dia qualsevol en aquests dies de pandèmia que vivim, ens adonem que ens fa falta qualsevol cosa, unes sabates, una peça de roba, un petit electrodomèstic… Seiem davant de l’ordinador i fem una compra per internet. En pocs dies ho tenim a casa, i ja tenim allò que tant “necessitàvem”.
En tot aquest procés no ens hem parat a pensar ni on es realitza el procés de fabricació d’aquest producte (més lluny, més transport, més combustible) ni en la quantitat d’embalatges que conté, ni els salaris de les persones que ho fabriquen, ni molt menys les seves condicions laborals, i aquí hi podríem afegir un llarg etcètera; sí, això també és un tema d’economia, però afecta a tot el planeta.
Quants de vosaltres mentre llegíeu aquestes paraules us hi heu vist reflectits?
