El 46,5 % de l’alumnat de l’Institut El Foix té com a llengua familiar el castellà, el 38,3% el català i el 15,5% altres llengües (preferentment àrab i amazig, seguit de les llengües eslaves). La llengua d’ús habitual entre els alumnes és el castellà amb un 60%, seguida del català amb un 40%. Els nivells de competències lingüístiques assolits al final de l’etapa és el següent:

(dades del curs 2012-13)
Llengua catalana: nivell mitjà-alt
Llengua castellana: nivell mitjà-alt
Llengua anglesa: nivell mitjà-baix

Les llengües dominants al municipi són el castellà i el català, havent-hi un sector de població formada per una segona generació d’immigrants que principalment fan servir el castellà en les seves comunicacions habituals i essent el català la llengua predominant i d’ús d’un sector important de la població nascuda al municipi o a Catalunya. En les seves interaccions ciutadanes, la població alterna l’ús d’una llengua i de l’altra de forma habitual i espontània. La població de procedència estrangera parla majoritàriament l’àrab, l’amazig, llengües eslaves i castellà.

El català és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. És l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.

El centre té la consciència clara sobre la necessitat de l’ús del català en la comunicació quotidiana, per tant, creiem que cal vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge i impulsar actuacions d’ús entre tota la comunitat educativa.

El centre vol prioritzar el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions. A la classe de llengua es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles, els diversos registres i les diverses modalitats de textos orals. Aquest treball es vol fer extensiu a la resta de matèries.

L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir, al final de l’ensenyament obligatori, formar lectors i escriptors competents. Des de la classe de llengua es planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells. Per fer-ho, se segueix l’enfocament metodològic que dona el currículum. Hi ha un plantejament de la lectura i l’escriptura que té en compte que és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum, aprofitant les situacions comunicatives que s’hi produeixen per planificar les activitats de llengua escrita. Les activitats de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat i s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.

Ens proposem un plantejament integrat de les quatre habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) i establir una relació de reciprocitat entre la llengua oral i la llengua escrita en tant que per millorar una habilitat cal recórrer al suport de l’altra. Creiem que des de les àrees s’ha de veure la necessitat d’aquest plantejament, que permet processar la informació i comunicar-la d’una manera més eficaç, utilitzant la llengua oral i escrita com a suport per analitzar. Així doncs, cal planificar activitats des de les àrees en què aquesta interrelació sigui present.

L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les matèries. Cal que el conjunt del claustre en sigui conscient i actuï en conseqüència. Els equips docents han d’aplicar a l’aula metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita en llengua catalana i s’han de preveure mecanismes adequats de seguiment i d’avaluació.

L’equip docent disposa d’un espai per poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament i fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre. El centre ha de disposar de documents, consensuats per l’equip docent, on es concretin els acords sobre aspectes didàctics i organitzatius: revisar conjuntament les programacions i els criteris d’avaluació i establir protocols sobre com fer el traspàs d’una promoció d’alumnes quan canvia d’ensenyant o quan canvia l’etapa o el cicle, tant pel que fa a la temporització com pel que fa a la temàtica. Les reunions de coordinació de nivell i amb els centres de primària estan planificades de forma sistemàtica.

El centre disposa d’un pla d’acollida per a l’alumnat nouvingut on es recullen i se sistematitzen les actuacions que cal posar en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. Cal establir mecanismes d’avaluació del compliment dels objectius del pla i actualitzar-lo en funció dels canvis que es puguin produir en el centre. Pel que fa a l’aprenentatge inicial de la llengua, cal establir mecanismes de coordinació que permetin aplicar metodologies de català com a segona llengua i estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les matèries.

El centre disposa d’una aula d’acollida. El tutor d’aquesta aula ha de col·laborar amb la resta del professorat per establir la implementació de metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees. Cal aplicar criteris clars sobre quin ha de ser el tractament de les llengües curriculars pel que fa a la seqüència d’aprenentatge.

En la programació de l’aula d’acollida, cal tenir en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en desconeix només una com un dels criteris que ha de guiar l’organització del currículum personalitzat de l’alumnat. Cal utilitzar la proximitat entre les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l’ús de la llengua vehicular des de l’inici de la incorporació de l’alumnat nouvingut.

El centre, amb la col·laboració dels serveis educatius, ha de consolidar els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat. Dins d’aquests mecanismes, cal tenir en compte estratègies que fan referència a la participació de l’alumnat en el seu propi aprenentatge, a la col·laboració entre iguals i a l’ús de materials multinivells. Cal crear espais de reflexió per adequar aquests mecanismes a la realitat canviant del centre.

El centre ha d’organitzar de manera progressiva la programació curricular i l’avaluació en la potenciació de l’ús del català així com activitats puntuals d’incentivació de la llengua i fer-ne el seguiment, avaluant-ne el progrés i esmerçant-hi els recursos disponibles.

Cal consensuar els criteris amb relació a les diferents fases del procés d’avaluació, aplicar-los de forma majoritària i actualitzar-los d’acord amb les noves orientacions curriculars i amb el nou perfil de l’alumnat. Cal aplicar l’avaluació com una part del procés d’aprenentatge que en part ha de servir als alumnes per responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge. S’avaluen les competències relacionades amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària en contextos comunicatius i de treball per tasques.

La tria de materials i recursos per a l’aprenentatge s’ha de fer a partir de criteris compartits sobre quines han de ser les funcions d’aquests materials, les característiques que han de tenir i l’adequació al currículum, incloent-hi la dimensió literària. Cal elaborar una seqüència didàctica per al tractament de la dimensió literària amb continuïtat al llarg de tota l’etapa i aplicar propostes didàctiques compartides.

El centre ha d’aplicar de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha d’adaptar plenament les eines digitals amb què treballa.

El professorat de llengua ha de treballar explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua, és important que la resta de l’equip docent s’hi senti implicat.

Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de la competència plena en català i en castellà com a garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. És recomanable que el centre treballi explícitament la diversitat lingüística, a partir d’activitats consensuades per tot l’equip docent, i aprofiti per formar parlants plurilingües i interculturals.

El centre és conscient de la relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, els equips docents han de disposar d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús. També han de tenir present la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes per millorar l’aprenentatge de tothom.

El centre vol assegurar una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa i establir criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns programats a llengua catalana.
Així mateix, en el desplegament del currículum, creiem que cal vetllar per incorporar el treball de les formes d’ús de la llengua castellana.

En el currículum, sobretot als primers cursos, cal incloure activitats que facilitin l’adquisició d’habilitats lingüístiques relacionades amb la competència oral, treballant especialment la variant estàndard del castellà, però sense deixar de banda les altres variants.

Coordinadament amb llengua catalana, es planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells.

Per tal de reforçar el procés d’aprenentatge, el centre ha de preveure, per cicles, activitats d’ús de la llengua castellana en l’àmbit de la revista del centre, sortides, teatre, etc.
Així mateix, cal assegurar la presència dels recursos TIC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua castellana per atendre els diversos estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

El centre preveu l’adquisició per part de l’alumnat nouvingut, en una primera fase, d’un nivell bàsic de llengua catalana. Posteriorment, cal iniciar l’ensenyament de la llengua castellana que tingui present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat.

El centre ofereix com a primera llengua estrangera la mateixa que s’ha estudiat durant l’Educació Primària en els centres de la zona, l’anglès. La segona llengua estrangera és l’alemany.

L’ús sistemàtic reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives afavoriran l’increment de la competència comunicativa de l’alumnat, d’acord amb el seu ritme, interès i necessitats.
Cal remarcar que arran de la implementació del Pla Experimental de Llengües Estrangeres durant el cursos 2009-12, la dedicació a la competència comunicativa oral s’ha incrementat i sistematitzat notablement, especialment a les hores de desdoblament de l’àrea de Llengua Anglesa. Aquesta dedicació forma part de la programació de l’àrea.

La capacitat de comunicar-se en una llengua estrangera (anglès) és una necessitat en la societat contemporània i, en conseqüència, el Consell d’Europa ha establert un marc de referència comú europeu per a l’aprenentatge de llengües estrangeres, indicant que els alumnes hauran de ser capaços d’efectuar progressives tasques de comunicació per desenvolupar gradualment la competència comunicativa en aquestes llengües. És per aquesta raó que cal desenvolupar un enfocament didàctic basat en la comunicació, en l’adquisició de la competència comunicativa a través de les seves subcompetèncias (gramatical, discursiva, sociolingüística, estratègica i sociocultural). A més,s’ha tingut en compte que l’objectiu curricular de l’Àrea de Llengua Estrangera no és ensenyar una llengua en si mateixa sinó ensenyar a comunicar-se amb ella mitjançant el seu ús. Aquest ús permetrà als alumnes del nostre país conèixer formes de vida i organització social i idees alienes a la nostra cultura, contribuint així al desenvolupament de l’empatia i la tolerància social i cultural.

Per aconseguir aquests objectius intentarem relacionar, en cada moment, la nova informació rebuda amb els esquemes previs de l’alumnat, valorant la importància de la interacció amb altres subjectes. Aquesta interacció permetrà als nois i noies incorporar altres codis lingüístics i l’adquisició de nous conceptes, estratègies, habilitats i actituds.

L’enfocament lingüístic és integral envers la llengua estrangera, parant atenció a les funcions del llenguatge, la gramàtica, les destreses, el vocabulari i la pronunciació dins de situacions de comunicació.

El paper del professorat és fonamental i facilitarà l’aprenentatge, tot i que en moltes ocasions, sobretot durant el primer trimestre és qui marcarà la pauta del treball i recordarà el codi a utilitzar.

L’atenció a la diversitat es donarà de manera natural, facilitant ajuda puntual a aquells alumnes que la necessitin, i facilitant activitats extra en funció de les necessitats dels alumnes. En els casos dels alumnes amb NEE i amb PI s’adequaran els continguts de manera específica.

Durant les sessions de desdoblament que es treballa amb mig grup es realitza un treball intensiu de la llengua oral.

Els materials didàctics i els llibres de text que s’utilitzen seran respectuosos amb els principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris i s’han d’adequar al que estableix aquest Decret i a les prescripcions que efectuï el Departament d’Ensenyament per a la seva aplicació.

Com a centre on s’implementa l’Educat 2.0, oferirem als nois i noies la possibilitat d’utilitzar un gran ventall d’eines web 2.0 per a la realització de les tasques de les àrees de llengües estrangeres. Tot això requereix diferents tipus de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge.
En la cerca d’informació es treballa amb mitjans tecnològics per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació, situant el procés d’ensenyament i aprenentatge dins d’un context real i dinàmic, introduint elements motivadors i diversificant les possibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts.

La llengua estrangera serà la llengua utilitzada per a la comunicació espontània i per a les instruccions necessàries en una situació d’ensenyament i d’aprenentatge. Puntualment, i si la situació ho requereix es podrà utilitzar la llengua vehicular.

El nostre centre ha realitzat diferents projectes d’innovació de llengües estrangeres i un grup d’alumnes de Batxillerat participa anualment en un intercanvi amb Alemanya.

Els rètols, cartells, murals i l’ambientació han de ser en català. El centre esdevé un referent d’ús de la llengua.

Els documents del centre: PEC (i PLC), PAC i NOFC, amb els continguts i referents de la llengua catalana, han d’impregnar la vida del centre, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tot el professorat i la comunitat educativa.

El centre ha d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb l’alumnat perquè puguin superar tota mena d’estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtats.

El centre empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes…) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents a l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen. En aquest darrer cas, es farà en format bilingüe català/castellà. Excepcionalment, i durant el període d’acollida al centre, i sempre que sigui possible, es faran comunicats bilingües català/llengua d’origen per a les famílies nouvingudes.

Segons l’article 20.2 de la Llei de política lingüística, l’escola ha de fer del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat per a la normalització i l’extensió del seu ús.

El centre preveu que en l’organització i en la prestació de serveis d’educació no formal al centre, com per exemple la cantina, els adults responsables s’adrecin sempre en català a l’alumnat.

Així mateix, ha de preveure que en l’organització d’activitats extraescolars (tallers d’estudi assistit, activitats de l’AMPA, Esport a l’Escola, etc) se segueixin els mateixos criteris establerts en el projecte lingüístic. Els responsables s’adreçaran en català a l’alumnat, vetllant per tal que la comunicació entre l’alumnat sigui també en català.

El centre vetllarà perquè les empreses contractades en les activitats extraescolars usin el català (cases de colònies, transports, excursions, etc.)

Segons la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística i, si s’estableix en el territori d’una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. Per aquest motiu, el centre ha de tenir en compte la diversitat lingüística de l’alumnat i aprofitar-la, tant per afavorir l’autoestima com per enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre.

Cal establir pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa i garantir que totes les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l’entorn siguin en llengua catalana, sense perjudici que s’arbitrin mesures de traducció en el període d’acollida de les famílies de l’alumnat nouvingut o que es faciliti documentació bilingüe català/castellà o s’atengui oralment en castellà aquelles persones que expressament ho demanin.

Amb l’alumnat nouvingut s’utilitzarà sempre el català per fer-ne possible la integració. Cal garantir una atenció individualitzada intensiva en la llengua del centre i que es faci amb metodologia d’ensenyament de llengua estrangera i des d’un enfocament comunicatiu, durant el temps necessari.

El centre ha de fer una autodiagnosi sobre les necessitats de formació tant lingüístiques com didàctiques (d’ensenyament de llengües i d’ensenyament en una llengua) i reflectir-ho al pla de formació de centre per tal de donar resposta a aquestes necessitats.

Cal establir una coordinació entre el professorat de nivells diferents a l’hora d’organitzar globalment la programació curricular per tal que respongui a les necessitats de l’alumnat del centre.

Cal organitzar l’ensenyament-aprenentatge de les estructures lingüístiques comunes de la llengua catalana, la llengua castellana i les llengües estrangeres per tal d’afavorir els objectius de l’aprenentatge d’aquestes llengües.

El centre participa en projectes d’innovació pel que fa referència a l’aprenentatge/ensenyament de les llengües.

La biblioteca escolar és un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al desenvolupament de les àrees curriculars, on es pot trobar tot tipus d’informació en diferents suports, que han d’estar a l’abast de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.

La composició del seu fons ha de respondre al nivell educatiu de l’alumnat del centre i ha de preveure la diversa tipologia dels seu usuaris/es. La llengua dels documents ha de ser preferentment la catalana, però també el fons ha de tenir en compte les llengües curriculars i la diversitat lingüística de l’alumnat. Tanmateix, el fons s’ha de mantenir actualitzat i ha d’haver-hi un equilibri entre els materials de ficció i els de coneixements, un 60% i un 40% aproximadament.

La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la lectura i el pla de lectura de centre.

El centre ha de disposar d’una planificació general d’activitats per treballar la competència informacional de forma integrada en les activitats del currículum i dinamitzades per la biblioteca del centre. Les activitats han d’estar pensades per afavorir l’adquisició d’habilitats i destreses que permetin a l’alumnat transformar la informació en coneixement personal: reconèixer la necessitat d’informació, com localitzar-la, com avaluar-la, com usar-la de forma efectiva i com comunicar-la. La llengua vehicular i d’aprenentatge ha de ser el català, però també s’haurà de tenir cura d’introduir activitats que fomentin l’ús i el coneixement de les altres llengües curriculars i, quan escaigui, de les llengües de la nova immigració.

El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és el conjunt d’objectius i metodologies per promoure l’aprenentatge de la lectura. El gust per llegir i la formació d’usuaris. El centre ha de col·laborar amb famílies, biblioteca pública i administracions.
El Plec ha de reconèixer la complexa situació sociolingüística de la societat catalana, i vetllar perquè el català continuï essent la llengua vehicular i d’aprenentatge, a la vegada que hi ha hagi una presència adequada de les altres llengües curriculars i un reconeixement de les de la nova immigració.

La pàgina web del centre ha de permetre la comunicació amb tota la comunitat educativa.

Cal que inclogui tota la informació que necessita l’alumnat i les seves famílies: documentació, programació de les sortides que es fan al centre, activitats extraescolars, participació en projectes. La web és en llengua catalana.

El centre disposa d’una revista que reforça la comunicació amb tota la comunitat educativa. Serveix per treballar el llenguatge periodístic amb l’alumnat i per difondre les activitats i els treballs en què es participa.

Hi ha un criteri clar d’ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre.

El centre organitza, amb la col·laboració d’organismes públics o entitats, exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació. Es prioritza que siguin en llengua catalana.