XII ANNEX IV
PROTOCOL DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ PER CONSUMS DE DROGUES
OBJECTIUS GENERALS
Centrar esforços en aquells joves en major situació de risc.
Evitar i/o Minimitzar el consum de drogues en els centres educatius.
Posposar l’edat d’inici del consum
Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenció, informació i assistència necessaris per un abordatge integral des de l’àmbit educatiu.
Crear una estructura organitzativa i de funcionament que permeti agilitzar i dotar de més eficiència i eficàcia als esforços dels professionals vinculats.
Estandarditzar el circuït d’actuació per tots els centres educatius.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Elaborar programes alternatius a les sancions administratives en els casos de detecció de consums com a forma d’actuació. Emfatitzar les respostes educatives per sobre de les sancions.
Disposar d’una eina per tal de gestionar la detecció i actuació davant els consums de drogues pels centres educatius que treballen amb joves d’entre 12 i 18 anys.
Vetllar pel correcte funcionament de l’estratègia i el circuït de detecció i actuació per tal de poder donar una resposta global i efectiva a les problemàtiques que es presentin.
Oferir millor resposta al jove a qui s’hagi detectat un consum.
Afavorir el treball coordinat i entre els centres educatius i els diferents agents implicats en el protocol (Salut i Escola, CSMIJ, Serveis Socials, CASD, Joventut,…)
Desenvolupar un procés d’avaluació de les actuacions.
Afavorir la derivació dels casos entre els recursos implicats.
Formació específica sobre detecció i actuació als professionals implicats.
CIRCUIT D’INTERVENCIÓ: DETECCIÓ, VALORACIÓ I ACTUACIÓ
El circuit d’intervenció que es proposa permet visualitzar els passos que s’han de seguir des del primer moment de la detecció, amb la valoració del cas i amb la intervenció més adequada per a cada situació. També es mostren els diferents documents que es generen en els diferents passos.
PART 1.- DETECCIÓ DEL CONSUM DE DROGUES EN EL CENTRE EDUCATIU
La detecció del consum és el primer pas per iniciar el protocol. Es pot considerar que és la fase clau i que activa el protocol.
PART 2.- VALORACIÓ DE CADA CAS
Quan el tutor rep la informació d’un cas detectat serà el responsable d’engegar el circuit establert. A partir d’aquí es coordinarà amb l’EPD per començar a establir els passos que s’han de seguir.
La “Guia per la detecció de casos i traspàs d’informació” (Annex 2) permet a l’Equip de Prevenció de Drogues tenir en compte les dades més rellevants del cas detectat i poder transmetre-les de forma més acurada en el cas de requerir-se altres serveis externs.
Paral·lelament a aquest primer diagnòstic que es realitza des del centre educatiu, s’ha de tenir en compte l’aplicació de les normes d’organització i funcionament en aquelles situacions detectades que hi ha un “Incompliment de la normativa”.
2.1.- CRITERIS PER A LA VALORACIÓ
La valoració que es faci de cada cas ve donada a través de l’observació d’uns ítems en la conducta i comportament del jove. Aquests ítems es poden extreure segons uns criteris vinculats al tipus de consum que poden fer els joves així com als factors de risc que poden presentar. Els factors de protecció del jove també poden aportar més dades sobre el cas.
Per una millor identificació del patró de consum i dels possibles factors de risc que pugui presentar l’alumne, l’EPD ha de valorar en cada cas com ha de ser la conversa amb el jove i establir els ítems que es volen parlar.
L’entrevista ha de servir per posar límits a nivell de centre i aquests han de ser coherents. Es durà a terme de forma personalitzada i en un espai reservat.
Els objectius que s’han d’aconseguir durant el transcurs de l’entrevista són els següents:
- Indicar el motiu de l’entrevista aportant dades objectives sobre el consum o sospites d’aquest consum.
- Recordar les normes del centre, si s’escau.
- Conèixer les diferents substàncies consumides i vies de consum utilitzades.
- El tipus de consum (experimental, habitual, abusiu…) que manté.
- Quines són les seves motivació pel consum que fa.
- Parlar sobre el grau d’adaptació de l’alumne a nivell individual, escolar, familiar, social…
- Mostrar-li les diferents vies d’actuació: expectatives del Pla de treball i compromís de l’alumne.
- Conèixer la relació que té amb la seva família.
- Intentar detectar altres possibles malestars.
- Acordar la forma de comunicació als pares. (Se li ha de plantejar com fer-ho: informar i/o notificar).
Finalment, s’ha de transmetre a l’alumne que el canal de comunicació amb ell està sempre obert. El professor no intervé directament amb les Propostes de Treball i per tant, es mostra disposat a parlar sempre que convingui. El docent s’ha de mostrar assequible i de confiança. Li ha de garantir la confidencialitat.
2.2.-DIAGNÒSTIC DEL CONSUM
Amb la detecció d’algun tipus de consum i coneguts els factors de risc psicosocials de l’alumne, es plantegen una diversitat de situacions en les que es requereixen abordatges i recursos diferents.
Per tant, les possibles intervencions que es proposin s’enfocaran tenint en compte aquests factors de risc. Aquests indicadors han de servir per entendre que alguns problemes relacionats amb les drogues poden estar associats a altres causes personals.
El consum de drogues pot ser la simptomatologia d’un problema menys visible. Cal mostrar un interès global en l’alumne, tot facilitant que sorgeixin altres demandes en termes de malestar.
Per poder realitzar aquest primer diagnòstic, l’Equip de Prevenció de Drogues del centre utilitzarà el model de l’annex 2.
Aquest primer diagnòstic permet aproximar en quina de les quatre situacions de consum que es presenten a continuació es troba l’alumne. S’han de considerar, en cas d’haver-ne, els factors de risc que es detectin i anotar-ho en el document que apareix en l’annex.
És precisament en aquests factors de risc que recau la màxima atenció, entenent que el consum és el que podem detectar,tot i que la intervenció ha d’estar més vinculada a la possible presència d’aquests riscos psicosocials que poden afectar a la persona.
En tot cas, l’actuació que es determinarà estarà relacionada a una de les següents situacions de consum:
En el cas que el centre educatiu consideri que, per circumstàncies concretes del cas (primera vegada, poca gravetat, substància detectada…) i tenint en compte la situació personal del jove, no sigui necessari derivar el cas cap a un recurs extern, sempre pot mantenir l’opció de no continuar amb el circuït de derivació establert en el marc d’aquest protocol.
En el cas de tractar-se d’un “consum experimental sense altres factors de risc”, degut a la poca gravetat que pot plantejar la situació, el centre pot considerar més adequat i oferir al jove i la família els recursos que puguin assessorar-los, sense la necessitat de realitzar cap intervenció concreta.
Per altra banda, el propi centre educatiu pot considerar adequat realitzar una “Intervenció Directa”, que pot consistir en una xerrada informal amb l’alumne. Per aquestes situacions, l’escola pot comptar amb el suport que ofereix l’EAP en assessorament psicopedagògic o al SAFAD.
Es pretén no oferir una atenció desproporcionada a la situació detectada, tenint en compte que en molts casos els consums aniran lligats a la condició pròpia d’adolescent i que sense la presència d’altres factors de risc, intervenir-hi pot desencadenar un efecte oposat al que es buscava.
2.3.- INFORME DE DETECCIÓ PER AL TRASPÀS D’INFORMACIÓ
Amb el primer diagnòstic de consum, i gràcies a la informació recollida, l’EPD del centre educatiu pot omplir l’informe
Des del centre se segueix el circuït que s’estableix en el punt següent (part 3. Actuació), de manera que s’haurà de realitzar una entrevista amb la família per parlar de l’alumne a qui se li ha detectat el consum. Durant el transcurs de l’entrevista, se li plantejarà a la família la possibilitat de derivar el seu cas al SAFAD i que sigui aquest qui en faci el seguiment i la proposta d’actuació més concreta segons convingui.
En cas que la família estigui d’acord amb la derivació se li entregarà el document “Guia per la detecció de casos i traspàs d’informació”, de manera que són els pares o tutors legals qui es responsabilitzen verbalment de la decisió presa durant l’entrevista i per tant, l’assistència voluntària al SAFAD.
És important destacar que la informació que conté aquest informe és confidencial entre el centre educatiu i la família de l’alumne. Per aquest motiu, el protocol estableix que sigui la família l’encarregada de fer arribar aquest informe al SAFAD.
PART 3.- ACTUACIÓ
Una vegada fet el diagnòstic del cas es fa necessari plantejar l’estratègia d’actuació que es vol dur a terme amb l’alumne al qual se li ha fet una detecció. En aquest punt, cal elaborar una Proposta de Treball tal i com marquen les directrius d’aquest apartat.
3.1.- APLICACIÓ DEL RÈGIM DISCIPLINARI
En primer lloc, i en els casos que hi ha hagut una detecció per Infracció de Normativa, el Centre actuarà segons les seves Normes d’organització i funcionament, així com demanarà la intervenció dels mossos d’esquadra si es tracta d’un delicte o falta contra la salut pública.
Segons la infracció, el propi centre valora si aplica el protocol o ofereix una intervenció directa a l’alumne, segons el seu criteri educatiu i amb la finalitat d’evitar que reincideixi.
En els casos d’intoxicació evident, s’actuarà seguint les mesures sanitàries i assistencials que necessiti en el moment de la detecció. Si es considera convenient, es pot avisar a la família per tal que es faci responsable de la situació.
3.2.- ENTREVISTA AMB LA FAMÍLIA
Amb l’activació del protocol es fa necessària la comunicació immediata amb la família o el representant legal del jove. Es té en compte que es tracta de joves menors d’edat.
Abans de concertar aquesta entrevista ja s’haurà parlat amb l’alumne i acordat la forma de comunicar la situació als seus pares. Es planteja com a proposta positiva el fet que sigui el mateix alumne qui, abans que el centre s’hi posi en contacte, comuniqui als seus pares la situació esdevinguda.
En tot cas, el tutor es pot valdre d’altres recursos de suport pel contacte amb la família: del Servei d’Acollida i Immigració quan es precisi una traducció, del Tècnic d’Integració Social en els casos que no hi hagi resposta per part de la família, o d’un altre docent que es consideri apropiat per l’entrevista (vincle afectiu, sensibilitat per la problemàtica…).
Si l’Equip de Prevenció de Drogues del centre ho considera necessari, pot posar-se en contacte amb el SAFAD per demanar-li assessorament si considera que pot afavorir aquesta entrevista.
Es recomana una mirada sistèmica, que implica veure, abans de res, al noi/a amb els seus referents familiars, amb les seves regles, la seva dinàmica pròpia i la seva missió. És necessari respectar el destí de la pròpia família i del jove.
Sovint, en les entrevistes amb les famílies, es pot trobar alguns indicadors com frustració, exigència, queixes, actituds hostils, defensives, bloquejos de comunicació, absència de compromís, intercanvi de culpes, etc.. Si el que es vol aconseguir és una bona comunicació amb la família, cal que els educadors i professionals que hi intervenen ampliïn la mirada i trenquin aquest possible cercle viciós.
Els punts que s’han de tractar durant el transcurs de l’entrevista són els següents:
- Explicar el motiu de l’entrevista.
- Ampliar la informació del cas.
- Plantejar la Proposta de Treball.
- Implicació i Seguiment
3.3.- PROPOSTES DE TREBALL (ACTUACIONS)
3.4.- CONDICIONS DE DERIVACIÓ
Des del SAFAD es coordinarà, amb els diferents recursos externs adherits al Protocol, l’actuació més adequada per al jove, segons les dades aportades a través de l’informe de detecció que lliura personalment la família.
SEGUIMENT DEL CAS
Des del moment que la família accedeix a la derivació al SAFAD, aquest es responsabilitzarà de fer un seguiment individualitzat de cada cas.
El SAFAD realitza aquest seguiment a través del treball coordinat amb els recursos externs (Tangram, CSMIJ, CASD, SSAP, etc.) que hi estan implicats, disposant de la informació que fa referència a l’evolució del cas, així com el seguiment educatiu en els casos que així s’ha acordat.
El procés que demana aquest seguiment inclou el compliment de la”Fitxa de Notificació de Seguiment” (annex 5), amb l’evolució de l’actuació realitzada. Aquesta fitxa es farà arribar al tutor responsable de l’alumne.
DADES DELS RECURSOS
PROGRAMA SALUT I ESCOLA
- Adreça: CAP – Telèfon:
- Persona de contacte: Cèlia
- Serveis que ofereix: Consulta oberta als centres educatius per informar i assessorar sobre temes de salut : salut mental, alimentació, consum de drogues , salut sexual i reproductiva. Col·laboració amb equips educatius
Joventut
- Adreça: – Telèfon:
Persona de contacte: Ruben Calvo - Mail:
- Serveis que ofereix:
CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)
- Adreça: – Telèfon:
- Persona de contacte: Paco Moruno
- Mail:
- Serveis que ofereix:Atenció psicològica-psíquiàtrica a la població infantil i juvenil.
CENTRE D’ATENCIÓ I SEGUIMENT AL DROGODEPENDENT (CASD)
- Adreça: c/Sant Pere, 3 Vilafranca del Penedès – Telèfon: 938901814
- Persona de contacte: Otger Amatller
- Mail: prevencio@manocmunitat.cat
- Serveis que ofereix:Atenció psicològica-psiquiàtrica i social a la població adulta amb problemes de consum de drogues.
SERVEIS SOCIALS d’ATENCIÓ PRIMÀRIA (SSAP)
- Adreça: – Telèfon:
- Persona de contacte:
- Mail:
- Servei que ofereix:
EQUIP D’ASSESSORAMENT PEDAGÒGIC (EAP)
- Adreça:
- Telèfon:
- Persona de contacte:
- Mail:
- Serveis que ofereix:Avaluar les necessitats educatives de l’alumnat a nivell psicopedagògic i social. Coordinar les actuacions dels diferents professionals que intervenen amb aquest alumnat.
SERVEI D’ASSESSORAMENT FAMILIAR SOBRE ALCOHOL I DROGUES (SAFAD)
- Adreça: CAP
- Telèfon:
- Persona de contacte: Otger Amatller
- Mail: prevencio@mancomunitat.cat
- Serveis que ofereix:
CONTINGUTS QUE S’HAN DE TRACTAR AMB LA FAMÍLIA
Explicar el motiu de l’entrevista:
No s’ha de començar mai una entrevista amb una actitud culpabilitzadora ni hostil. De forma respectuosa, se li plantejarà a la família la situació de l’alumne i la detecció efectuada.
Es presentarà el cas des de la preocupació envers la situació de l’alumne, sense entrar directament amb el consum de drogues. S’ha d’evitar que s’interpreti com a crítica, acusació o intromissió. És important no centrar-se en el consum o amb la substància, sinó en les conseqüències i repercussions que pot tenir en l’alumne (rendiment acadèmic, comportament a l’aula, absentisme…).
Es guiarà la conversa amb la finalitat d’assegurar la comprensió real del problema. Solen haver reaccions de tot tipus, així que s’intentarà empatitzar amb els seus sentiments i amb la forma d’afrontar la problemàtica (preocupació, angoixa, indiferència, negació, col·laboració..).
Ha d’haver espai perquè els pares puguin expressar el seu malestar i se sentin compresos pel professor que els fa l’entrevista. En aquest cas, s’ha de mantenir sempre la “mirada sistèmica d’empatia”: “us respecto amb tot el que sou i porteu”. És important que els pares puguin expressar el que pensen del seu fill i el seu possible malestar sense que el professor emeti judicis i intentant identificar els sentiments que es desprenen.
Amb aquesta primera part de l’entrevista s’ha d’aconseguir que la família se senti escoltada, acceptada i compresa. Això disminueix les culpes i obre canals de comunicació, ja que els pares no se senten jutjats”.Aquesta obertura ens ha de poder servir per continuar amb el treball pedagògic.
Ampliar informació del cas:
L’entrevista ha de servir per ampliar la informació sobre el cas.
Des de la mirada sistèmica s’entén que el consum de drogues pot realitzar una funció social, d’equilibri sobre alguna carència de la persona que les consumeix. Per tant, s’ha d’aprofitar l’espai que ofereix l’entrevista amb la família per intentar ampliar la informació sobre la realitat que està vivint l’alumne.
De la conversa amb la família poden conèixer aspectes vinculats al consum, com saber si coneixien el consum del seu fill, el temps que fa pot estar consumint, canvis de comportament i actitud en el noi/a…També es pot aprofitar aquest espai per conèixer altres aspectes vinculats a les dinàmiques familiars i que puguin aportar dades sobre un possible malestar del fill:com se sent en l’àmbit familiar, com són les relacions familiars amb els pares, els germans.. Si hi ha hagut fets importants traumàtics, com són les separacions, morts de familiars, avortaments…
Plantejar la Derivació al SAFAD:
Arribat a aquest punt de l’entrevista, s’ha de plantejar el camí a seguir.
S’explicarà a la família el marc del Protocol i el seu funcionament, així com la possibilitat que ofereix en relació a un possible treball pedagògic vinculat a la detecció de consum que se li ha fet a l’escola. S’indicarà com es fa aquesta derivació i els aspectes més importants dels recursos que hi participen, així com el propì SAFAD.
La família és lliure d’acceptar la derivació o de negar-se. En aquest últim cas, el centre educatiu resoldrà quina intervenció es pot fer amb el noi/a des del propi centre.
Implicació i Seguiment:
Una vegada explicats els passos que cal seguir i en el cas que la família accepti la derivació al SAFAD es remarcarà la importància que té la implicació del propi alumne i també dels pares amb aquesta proposta.
Per formalitzar aquesta implicació, s’omplirà el “Compromís d’assistència obert” d’acceptació, que ha de garantir el compromís d’assistència al Tangram per part de l’alumne.
Aquest document forma part de l’Annex 04 d’aquest Protocol.
Amb l’acceptació de la derivació, el tutor o professor que faci l’entrevista farà lliurament de la “Guia per la Detecció de casos i traspàs d’informació” ben complimentada, ja que conté la informació recollida en relació al cas concret de l’alumne.
