Vam començar portant tots els ingredients, però ens vam adonar que faltava un dels més importants: el sucre! (La nostra amiga Evit se l’havia oblidat.) Així que vam sortir tots junts a demanar-ne als professors i a buscar-lo.
Un cop vam tenir el sucre, ens vam posar a treballar. L’Ali va afegir el sucre al bol, l’Elias va posar les ametlles, i jo vaig trencar els ous separant les clares dels rovells. Quan ja teníem la massa ben barrejada, la vaig deixar reposar.
Però en aquell moment, l’Alexandre va provar el sucre… i va descobrir que era sal! Tots vam esclatar a riure, fins i tot l’Evit, quan vam veure que havíem confós el sucre amb la sal. Malgrat perdre la massa, no vam perdre les ganes!
La Paola, l’Imane i la resta es van unir a nosaltres, i vam anar fora de l’escola per comprar nous ingredients i tornar a començar. Encara que l’Ali, l’Elias i l’Alexandre no van poder fer el segon intent amb nosaltres, la Paola, l’Evit, en Zaid i jo vam tornar a provar-ho, i aquesta vegada ens va sortir encara més deliciós (encara que en Zaid va passar més temps menjant la massa que ajudant a preparar-la).
Així va ser com vam fer els Panellets catalans a l’escola.
Continuarà… demà!
