EL REALISME
Si bé podem considerar antecedents del realisme la novel·la picaresca i la novel·la sentimental del segle XVIII, el realisme sorgeix cap a 1850 a França, estretament lligat a la revolució industrial i l’auge de la burgesia i a l’interès pel coneixement del món de la nova societat il·lustrada.
El realisme considera la raó com l’únic instrument vàlid per copsar la realitat i, en conseqüència, reacciona contra la sensibilitat, la intuïció, el somni, i altre elements propis del romanticisme. La literatura realista aspira a representar amb rigor i objectivitat la societat de la seva època en tots els seus aspectes -polític, econòmic, social- i a mostrar la seva evolució dinàmica. Cal destacar que l’objectivitat que es proposa el realisme implica la descripció dels aspectes positius, però també negatius de la societat, i, per tant, hi és ben present un component bàsic de crítica social, que necessàriament comporta l’establiment d’un judici de valors, és a dir, l’existència d’una dimensió moral en l’obra literària.
