1.- Fundació de l’institut
El dia 14 de novembre de 1951, per una Ordre Ministerial, es va fundar el “Instituto Fernando Casablancas”, fruit de les gestions realitzades per l’alcalde Josep Maria Marcet i Coll.
Quines van ser aquestes gestions i per què calia a Sabadell un institut laboral?
A l’Estat espanyol, després de la Guerra Civil, únicament les capitals de província i algunes altres ciutats considerades importants (Reus, Figueres, Tortosa…) disposaven d’instituts d’ensenyament mitjà.
L’any 1949 la llei del 16 de juliol (Llei de Bases) permet crear instituts laborals on s’impartiria una nova modalitat docent: l’Ensenyament Mitjà i Professional o Laboral; és a dir, el Batxillerat Laboral, amb diferents branques, segons les necessitats i també, val a dir, segons el sexe de l’alumnat (les noies estudiaven el Batxillerat Administratiu). Aquests centres es crearen en localitats que per les seves activitats agrícoles o industrials requerien aquest tipus de formació.
A Sabadell, l’any 1950 només hi havia l’Escola Oficial de Comerç. Tot l’ensenyament mitjà estava en mans dels ordes religiosos. La indústria i la construcció necessitaven mà d’obra que es trobava en la immigració provinent d’altres terres de la península.
La ciutat creixia i una de les solucions del problema de l’ensenyament podia ser la creació d’un institut que podia preparar els joves per a la Universitat i per a les professions de grau mitjà.
Així ho van entendre l’alcalde Marcet i el regidor de cultura, Antoni Miralles i Argemí. Aquest darrer, en una Memòria adreçada al Consistori, després d’exposar el problema, afirmava que construir escoles era més important que cobrir d’altres necessitats. La sol·licitud va tirar endavant. El govern, perquè no li representés una càrrega massa forta, saber a qui ho concedia ho havia organitzat a base de patronats, formats per la Diputació i els alcaldes de totes les localitats que havien de gaudir de la seva influència cultural. Aquests patronats aportaven els mitjans econòmics i el govern pagava el sou del professorat i es feia càrrec de la construcció de l’edifici.
2.- L’Institut Laboral Ferran Casablancas
El Curs 1952-53 ja es podia cursar el Batxillerat Superior Electrònic, si bé es va haver d’utilitzar una part de les instal·lacions de I’Escola Industrial durant un temps. De fet, les obres no es van iniciar fins el 1956, sota la direcció dels arquitectes Rodríguez Ávila i De Miguel, en uns terrenys cedits pel Sr. Borgunyó, i el curs 1959-60 ja es va estrenar.
L’edifici, que preveia una cabuda de 350 alumnes, encara no estava acabat i tampoc no s’havia fet el lliurament al Ministerio de Educación i Ciencia. Tanmateix, es va demanar permís i es va poder començar el Curs, tot i que amb un cert retard, atès que calia traslladar el material des de l’Escola Industrial.
Per a la sessió inaugural, que es va celebrar el dia 5 de novembre a la sala d’actes del nou centre, es va comptar amb la presència de diferents personalitats. En representació de l’alcalde hi va assistir el tinent d’alcalde de Cultura, Juan Argemí Fontanet, i en el decurs de l’acte, el professor especial del Ciclo Industrial, Francisco Urgelés Chárlez, va donar una conferència sobre “Los átomos en la moderna industria”. Tanmateix la persona que cal ressaltar és Ferran Casablancas que va tenir la gentilesa de ser-hi present.
3.- Canvis importants
Un decret signat pel Ministre Manuel Lora Tamayo estructurà un nou pla de batxillerat elemental, unificant-los tots (BOE 2-6-1967). Aquest Batxillerat tenia quatre cursos i quedava extingit l’antic de l’any 1957. Així doncs, el Ferran Casablancas deixava de ser Institut Laboral.
Aquest canvi en comportà un altre de ben important: com que era un únic batxillerat, ja no calia distingir entre les especialitats per a nois i el centre passaria a ser un centre mixt. L’any 1968 van començar, doncs, a estudiar noies al centre.
La Llei General d’Educació de 1970 va produir més canvis en l’ensenyament. Així durant els primers anys dels setanta, els diferents batxillerats tècnics es van anar extingint i durant uns quants cursos els diferents plans d’estudis van conviure en els centres, alhora que el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) i el COU (Curs d’Orientació Universitària) substituí el PREU.
Una de les novetats d’aquest batxillerat va ser la diversificació de matèries i el fet que a tercer hi hagués unes matèries comunes i unes altres d’optatives que possibilitaven aprofundir en determinades àrees.
D’altra banda, a segon i a tercer de BUP hi havia els EATP (Ensenyaments i Activitats TecnicoProfessionaIs) que eren matèries de dues hores setmanals i que l’alumne podia escollir dins de les ofertes que feia cada centre. Els títols venien determinats per la Direcció General d’ Ordenació Educativa, si bé el centre podia dissenyar-ne d’altres que el Departament d’ Ensenyament havia d’aprovar prèviament.
Pel que fa al COU (Curs d’Orientació Universitària), aquesta diversificació de matèries era encara més notable (vegeu quadre 2). En una època en la qual l’especialització era urgent, semblava que calia iniciar-la com més aviat millor.
Als anys vuitanta es començà a parlar d’una nova reforma educativa, que a principis dels noranta es començà a experimentar en alguns centres. El curs 1995-96 entraren al nostre centre 90 alumnes de primer d’ESO avançat, és a dir, abans d’hora. El curs següent, 1996-97, es generalitzà i entraren 5 grups de primer i 231 alumnes de tercer d’ESO distribuïts en 7 grups i a partir d’aquest moment, van conviure els grups d’ESO i BUP fins a la desaparició d’aquest últim l’any 1998-99.
En l’actualitat, l’alumnat ha de ha de cursar un determinat nombre de crèdits al llarg dels dos cicles d’ESO. D’una banda, uns crèdits comuns, que han de proporcionar els coneixements bàsics que tothom ha de tenir, i d’altra banda els crèdits variables que serveixen per completar o aprofundir en aquelles matèries que més li interessen.
El curs 2001-2002, es modifica el currículum de l’ESO variant l’estructura i/o el nombre de crèdits de les matèries i al curs 2007-2008 es torna a fer una nova modificació del currículum de l’ESO on es torna a canviar el nombre d’hores de matèries comunes i d’optatives. En el quart curs d’ESO l’alumnat pot escollir tres matèries específiques (entre 8) a partir de les quals pot començar a dissenyar l’itinerari que podrà fer al batxillerat.
Respecte al batxillerat, també ha anat passant per successius canvis. Així, inicialment n’hi havia quatre: Artístic, Ciències de la Naturalesa i Salut, Tecnològic i el d’Humanitats i Ciències Socials i tots constaven d’una sèrie de matèries comunes, unes de modalitat i una optativa a escollir per l’alumnat que pot ser de modalitat o no.
El curs 2007-2008, juntament amb la reforma de l’ESO, es queda en tres tipus: Arts (amb dos itineraris: Arts plàstiques i disseny i Arts escèniques, música i dansa, (l’institut Ferran Casablancas és l’únic institut de Sabadell que oferta els dos itineraris), Ciències i Tecnologia i el d’Humanitats i Ciències Socials.
Aquests canvis al batxillerat també han comportat canvis en les proves d’accés a la universitat, PAU, que actualment consta d’una part general i una part específica, que és voluntària, en què l’alumnat ha d’escollir un màxim de tres matèries de modalitat en funció dels estudis de grau que vulgui cursar.
En aquest breu recorregut per la història del centre segur que ens han passat moltes coses que, de ben segur, no són pas menys importants. De fet, l’Institut Ferran Casablancas és tot això i molt més. Parets, màquines, lletres, ciència, tecnologia, ensenyament, cultura, però, en definitiva, és un col·lectiu que té un objectiu: aconseguir una societat digna i justa formada per persones amb il·lusió, integrades de ple a la seva societat i al seu país.
