He escollit un llibre que es titula Quan tornis, porta una mica de pluja de Sebastià Estradé, que he trobat a la biblioteca del centre Manuel de Cabanyes.
Aquesta novel·la té 101 pàgines i està estructurada en 17 capítols.
Tracta d’una repoblació de la Terra en un segle XXI en el qual l’espai còsmic es considera un continent més. El tema està relacionat amb el títol perquè la manca d’aigua i la sequera estan presents durant tota la novel·la, però especialment al final del llibre en una frase que diu un dels personatges principals. Aquesta novel·la no només comprèn un tema, sinó que critica la contaminació i defensa l’ecologia al nostre planeta i en la història podem trobar els temes de l’amistat, l’amor i la religió.
Al segle XXI, la industrialització salvatge ha provocat la destrucció de l’ecosistema de moltes zones del nostre planeta. Un grup de repobladors , amb l’ajut de mitjans tècnics i el patrocini de l’Agència Mundial de l’Espai, provarà de rehabilitar una zona deshabitada, però s’haurà d’encarar amb una banda de traficants de residus tòxics.
Al llarg de la novel·la, se’ns explica els processos que han dut a terme per aconseguir aquesta neteja del medi.
Els personatges són molt variats, aquest és l’objectiu de l’autor, ens acaba demostrant que tothom que tingui ganes de col·laborar amb una bona causa pot ser molt útil. Un dels personatges principals és la Tanina, encarregada de la reforestació, decideix dividir als voluntaris en trips, que són com grups, on cadascú desenvolupa una tasca. Podem trobar la trip dels Cavernícoles o la dels Mussols per exemple. Alguns dels personatges, com el Genestel, tenen experiència extraterrestre i serà molt útil per solucionar algun dels problemes que trobaran. Un dia, mentre estan cavant un pou per extreure hi aigua, es troben amb uns camions que volen traficar amb substàncies contaminants. Els repobladors fan tot el que hi és a les seves mans amb el fi de netejar el medi dels gasos contaminants i reforestar.
Des del meu parer, la lectura d’aquesta novel·la, ambientada en un segle XXI, és necessària a l’institut. S’ha de conscienciar als alumnes que cada acte que fan i cada gest tindrà conseqüències en un futur no molt llunyà. Penso que és molt probable que, a finals del segle XXI o potser al segle XXII, arribem a una situació molt semblant on haurem de trobar llocs on la contaminació no hagi arribat o netejar zones per fer-hi possible la vida.
Celia Leyva
