Aquesta tarda us proposem la lectura del segon premi de prosa de 3r i 4t d’ESO. Es tracta del relat “El llegat del mar”, de la Irene Llop Martínez, de 4t d’ESO C. Us hi embarqueu, com s’embarca la protagonista?
EL LLEGAT DEL MAR
Avui és el meu primer dia de feina i el meu pare m’ha trobat un treball servint a alta mar, dins d’un vaixell, a un mariner que fa molt mala espina.
Porto una motxilla amb coses per a dues setmanes, que és el temps que m’han dit que estaré navegant. El vaixell no inspira gaire confiança perquè hi pugis, per tant, espero no morir.
Per sort he agafat un llibre que podré llegir. El títol no m’agrada, però el meu pare me l’ha regalat i l’hauré de llegir si no vull avorrir-me massa a la feina.
Pujo al vaixell i el capità em comenta que es diu Víctor de León i que l’haig de tractar amb molt respecte i… bla, bla, bla. També em diu el meu horari. Bàsicament, és treballar molt, de sol a sol i durant aquest període de temps tinc tres hores de descans per menjar. No és mal horari. Em diu que l’ajudi per l’arrencada del vaixell i que, després d’això, em puc ficar a la meva cabina fins que arribem al destí. Després d’ajudar el capità em fico a la meva cabina. Deixo la motxilla a terra en trec el llibre que es titula La profecia oblidada, i començo a llegir:
- El secret
“Una noia va a visitar la seva àvia i li porta flors pel seu aniversari. Quan arriba a casa de l’àvia la saluda i seu al sofà. Llavors l’àvia s’apropa i li explica a la seva neta una història que li explicava la seva àvia sobre un temps en el qual la gent amb poders i sense convivien tranquil·lament fins que un dictador va pujar al poder i va ordenar que matessin totes les persones màgiques. La noia es queda perplexa per la història de l’àvia i li pregunta si és real; l’àvia posa cara de confusió i li respon que òbviament ho és, perquè ella era una persona molt seriosa i no s’inventava històries com aquesta per entretenir. Després d’això neta i àvia van continuar el dia normal. Al vespre la noia va marxar després d’acomiadar-se de la seva àvia. Va marxar caminant cap a casa pensant en la història i que, si era real, havien de quedar evidències que demostressin l’existència d’aquestes persones. El dictador no podia haver eliminat tants anys d’història.
Quan va arribar a casa agafà el portàtil i començà a buscar informació i no trobà res. És clar que no és tan fàcil com buscar i trobar, és clar que la gent troba coses molt rares a internet. En qualsevol cas després la noia va continuar la seva vida normal i es va oblidar de tot el tema de la màgia.
Un dia la seva àvia li trucà per demanar-li ajuda per buidar el traster”.
No he pogut continuar la meva lectura perquè el capità em crida- des de l’exterior perquè ja hem arribat al nostre destí i està clar que jo no estic aquí per descansar sinó per treballar. Així que em poso a treballar ajudant el capità en el que puc. Netejo la coberta del vaixell, l’ajudo a tirar la xarxa de pesca i m’explica com llegir un mapa després d’insultar el meu pare per no haver-me ensenyat tot això tan essencial per a la vida.
Després de fer moltes més coses de les que he explicat, el capità m’ordena que vagi a la seva cabina i l’esperi allà. Obeeixo i em dirigeixo cap allà i l’espero dret, ja que em fa por que entri, em vegi assegut i em digui que ell no m’ha donat permís per asseure’m. Em fixo en la cabina, que és molt bonica, però sobretot en el mapa que hi ha penjat a la paret i en un arpó amb unes inscripcions al costat.
Després d’uns vint minuts, entra a la cabina i em demana que m’assegui, i em parla del motiu pel qual m’ha contractat, ja que ell és un esperit lliure i no treballa amb criatures. Em diu que em va contractar perquè el meu pare li va demanar el favor de contractar-me i instruir-me en el món del mar. Em diu que devia un favor al meu pare, perquè li va salvar la vida davant d’un atac de tauró, i em mostra l’arpó que té penjat a la paret.
Després de l’explicació del capità he tornat a la meva cabina per continuar llegint el llibre que fins al moment no em cridava l’atenció.
“Mentre la noia ajuda l’àvia a buidar el traster, li explica que la casa on viu ella actualment havia estat propietat de la seva àvia. Més tard la noia va pensar que potser troba alguna cosa relacionada amb les persones màgiques. Li demana a la seva àvia que surti, que ja acaba ella, per poder buscar amb tranquil·litat. Quan ja fa mitja hora que busca entre les caixes, paper per paper, decideix obrir una última caixa per veure si, per fi, troba el que amb tanta emoció ha estat buscant tanta estona. Una evidència sobre la veritat de la història de la seva àvia. A l’última capsa troba un paper, un pèl desgastat i groguenc on hi ha escrita una antiga profecia que prediu la tornada de la màgia. Aquest descobriment l’emociona tant que surt escopetejada a ensenyar-li a la seva àvia. Quan li ensenya, l’àvia no se sorprèn i diu a la seva neta que no entén res del que hi ha escrit. La noia se n’estranya, ja que quan gira el paper un altre cop, hi veu la mateixa inscripció que abans.
Al principi creu que la seva àvia li està fent algun tipus de broma, però en veure-li la cara pot comprovar que no, l’àvia no entén res de l’escrit.
Més tard l’àvia li diu que si hi ha una inscripció sobre la màgia, és molt probable que tingui un conjur perquè el dictador no la pogués entendre. Però quin podria ser el conjur perquè algú el pogués llegir? L’àvia, després de molt reflexionar, crida: és clar, persones màgiques!! L’àvia diu que la condició és que només ho puguin entendre persones màgiques i que, per tant, la seva neta és una persona amb poders, però que no els ha despertat perquè ningú no l’hi ha ensenyat”.
Ja he llegit prou, avui, demà continuaré. Ara vaig a sopar amb el capità, que m’ha dit que quan vulgui sopar li digui. Em dirigeixo a la cabina del capità i truco a la porta. M’obre i en el moment que m’obre em torno a fixar en l’arpó i les seves inscripcions. El capità em diu que si vull sopar, que m’ho escalfi jo, sopi i me’n vagi a dormir, que ja és tard i demà em llavarà ben d’hora perquè comprovi per mi mateix que dura és la vida d’una persona que treballa al mar i que aprengui a apreciar aquesta feina tan sacrificada.
Després de sopar marxo a la meva cabina i m’adormo. L’endemà el capità em lleva a les cinc de la matinada i em posa a treballar sense haver esmorzat. A la meva pausa per dinar menjo molt, ja que no he esmorzat, i em tanco a la cabina per veure si aconsegueixo que el llibre m’agradi.
“La noia que havia descobert que tenia poders intenta veure com alliberar-los, pensa que com ella deu haver-hi més gent que també tingui poders. L’únic que ha de fer és trobar-los, reunir-los i aprendre alliberar els seus poders tots junts. Comença la seva cerca per la web, però igual que fa uns mesos no pot ser tan fàcil trobar gent amb poders només buscant a internet”.
Tanco el llibre d’un cop, ja que no m’està agradant gens ni mica i decideixo tirar-lo per la borda i acabar la meva temporada a alta mar sense fer res. Però abans de tirar el llibre, em ve al cap l’arpó i penso en les inscripcions. Quin idioma podria ser?, potser l’idioma que utilitzaven els mags per codificar missatges? Corro cap a cabina del capità i truco a la porta. Quan m’obre, agafo l’arpó sense sentir els crits del capità dient-me que el deixi. Quan l’apropo obro el llibre i comprovo que és la mateixa inscripció del llibre, i soc capaç d’entendre el que diu. Li pregunto al capità què vol dir el que hi ha escrit, però em diu que no entén el que posa. Per tant, puc confirmar que soc una persona màgica.
Acabo la meva travessia desitjant arribar a casa i continuar llegint. Ara entenc per què el meu pare ha fet arribar aquest llibre a les meves mans. En arribar a terra ferma li explico al meu pare tot el que el captà m’ha ensenyat i li dic que m’ha agradat molt el seu llibre i que aquest temps no només m’ha ajudat a ser millor mariner, sinó descobrir una mica més de mi. El meu pare m’ha obert les portes a un nou món, però encara tinc moltes preguntes i poques respostes.
Irene Llop Martínez (4t ESO C)
