Després d’uns dies de pausa, reprenem la publicació dels treballs premiats el 23 d’abril passat. Avui us oferim la lectura del treball “Una venjança, una traïció i com sempre un amor”, d’Abril Gómez Bandera, de 1r d’ESO C, que va rebre un accèssit en la categoria de prosa de 1r i 2n d’ESO.

UNA VENJANÇA, UNA TRAÏCIÓ I COM SEMPRE UN AMOR

Moltes persones riques diuen que lluiten per la igualtat, quan després el més rellevant que faran a la seva vida serà no tirar una tovalloleta pel vàter. En canvi jo, jo lluito per la igualtat, soc una espècie de Robin Hood, una espècie de Lupin, soc una gran lladre, però ep! no soc una lladre qualsevol, no. Soc una gran lladre. Tot el que robo ho revenc i els dinerets que no em gasto en coses personals, els dono a les ONG. Així que ara, sabent-ho, no jutgeu els lladres per sistema.

Evidentment, tinc moltes coses per explicar, però ara no puc, d’aquí a uns breus moments em dirigiré al museu d’art més prestigiós de tota Itàlia, amb l’objectiu de robar tot el que em vingui de gust una vegada allà.

Però no us penseu pas que ho faig per diversió, ho faig per venjança.

Ja és hora que Itàlia pagui per tot el que va fer a Etiòpia… Recordo crits de terror, els nens ferits… Va ser horrible. Mai no oblidaré tot el que va passar el 1936, i creieu-me, fins i tot ara, setanta anys després, Etiòpia encara no se n’ha pogut refer del tot.

***

Però bé, deixeu-me que em presenti, soc Netsanet Alemun, tinc 75 anys i soc àvia. Quedeu-vos bé amb això: jo mai estic sola. Tothom diu que la venjança no és bona, però a l’hora de la veritat tothom vol el millor per a ell i el pitjor per al que li va fer mal… Per això, no tinc cap complex a l’hora de dir que soc una dona venjativa. Però tant és… tornem al tema del robatori.

Ja soc dins el museu. L’entrada més fàcil que he vist mai, per cert. Una àvia negra mai crida l’atenció. Veig una secció de les joies més cares, m’apropo i automàticament, plaff!, “em desmaio”. Tots els guardes venen corrents a ajudar-me i totes les càmeres de seguretat queden fora de joc. Ara suposo que el meu net ja haurà robat tot el pis de dalt i per això “em desperto i em sento marejada”. Els guardes m’acompanyen a fora, que em toqui l’aire, i el meu net baixa al pis de baix per robar totes les joies que no baixen dels 50.000.000.000 d’euros.

Els guardes m’acompanyen a casa i el meu net em diu per l’auricular: – Heey amma mana jira – que si ho traduïm de l’ormo al vostre idioma vol dir això:

– Iaia, ja soc a casa –.

Aquesta vida de lladres és molt divertida. Quan tots els policies em diuen que soc un gran exemple a seguir, intento que no se m’escapi el riure… Però ja amb 75 anys crec que en tinc prou, per això faré el meu últim cop i a  partir d’aquí ja veurem què fem…

El pla és el següent:

1: Guanyar-me la policia: demà aniré amb un ram de flors a la comissaria i els diré que moltes gràcies     per tot.

2: Ambient: aniréalmuseuperveureonhihacadacàmera,joia…

3: Pensar com robar-ho: no vull fer el de sempre. Si ha de ser el meu últim cop, que sigui el millor!

***

Ara mateix vaig amb el meu net a comissaria, sento que va parlant per telèfon: – Eeyyee, waanan isin irraa qabu Isniina siif kennuu nan danda’a jedheen yaada.– que vol dir: – Sí, crec que et puc donar el que et dec dilluns.– Li pregunto amb qui està parlant, però ell em contesta que no és res important.

Quan arribem a comissaria, veig que el meu net em fa un gest oferint-me anar al davant. L’accepto i penso: “Quin net més bo que tinc”. Però aquest pensament dura poc perquè de cop i volta el meu net em col·loca unes manilles a les mans i reclama la recompensa de la dona misteriosa als policies.

***

Li miro als ulls i només dic – Yeroo ammaa kana Ethiopia keessatti akkam salphina gochaa jirtu – Quina vergonya que fas ara mateix per Etiòpia –.

Soc a la presó des de fa ja uns mesos, però recordeu el que us he dit abans: jo mai estic sola. Les meves nebodes d’aquí a cinc minuts vindran i em trauran d’aquest lloc. La meva estada a la presó hagués estat un infern si no fos perquè he conegut un home. L’han tancat només per estar al lloc equivocat al moment equivocat. I com que és negre automàticamente el van tancar. Hem establert una forta relació.

Per la finestra veig les meves nebodes. Venen disfressades de policies. Crec que els demanaré un favor: Que també alliberin l’Ajani. Sortim de la presó amb la cara ben alta, i jo penso: Injifnnoo! (Victòria!)

10 ANYS DESPRÉS

Les coses no han canviat, segueixo sent jo, la Netsanet Alemun, continuo sent lladre i com ja us podeu imaginar, no estic sola, m’acompanya el meu amic, l’Ajani.

Avui hem aconseguit, amb tots els diners que portem acumulats, des que ens vam fugar de la presó, construir un hospital a Etiopia i som feliços d’haver pogut aportar el nostre gra de sorra. Injifnnoo!!!

                                                                                                                 Abril Gómez Bandera 1 ESO C