L’home que plantava arbres. Jean Giono

“Perquè el caràcter d’un ésser humà excepcional mostri les seves veritables qualitats, és necessari comptar amb la bona fortuna de poder observar les seves accions al llarg dels anys. Si les seves accions estan desproveïdes de tot egoisme, si la idea que les dirigeix és d’una generositat sense comparació, si les seves accions són aquelles que certament no busquen en absolut cap recompensa més que aquella de deixar les seves marques visibles; sense risc de cometre cap error, estem llavors davant d’un personatge inoblidable.” Així comença l’home que plantava arbres de Jean Giono.

L’home que plantava arbres és una breu però bellíssima novel.la escrita per Jean Giono. Explica la història d’un pastor analfabet que viu aïllat en una regió deserta i semiabandonada del sud de França. S’anomena Elzéard Bouffier i cada dia de la seva vida el dedica a plantar arbres. Ho fa de forma desinteressada, sense rebre res a canvi, en un tros de terra que no és seu. D’aquesta manera acaba aconseguint, únicament amb l’ajuda de les seves mans, fer respirar un tros de terra asfixiat per la indiferència dels homes. El narrador, un excursionista perdut, és l’únic testimoni d’aquesta obra extraordinària.

Amb els anys aquest tros de terra desert i abandonat durant la guerra torna a ser poblat per habitants que hi planten hortalisses i arbres fruiters. Elzèard Bouffier, perseverant, continua plantant arbres fins que els seus dies s’acaben. Mai reclama cap reconeixement per la magnífica feina a la que va dedicar tota la seva vida. Aquest “atleta de Déu” (qualificat així per Jean Giono) sap el secret de la felicitat, de la seva felicitat lligada a la de la Terra.

Aquest personatge vol ensenyar-nos humilitat, perseverança, generositat, esperança i, sobretot, l’acte de sembrar pels altres i no només per un mateix.

M’agradaria poder pensar que Elzèard Bouffier és una persona que ha existit alguna vegada però la realitat és que és només un personatge fruit de la imaginació d’un escriptor com tants d’altres. De totes maneres penso que, repartits pel món, existeixen actualment petits “Elzèards Bouffiers” que dediquen les seves vides a sembrar pels altres. Que tenen objectius tan nobles com el seu i que estimen la naturalesa tant com ho fa ell en el llibre. De fet, crec que tots tenim una part d’aquest personatge dins nostre, si fos més gran i li féssim una mica més de cas podríem solucionar els grans problemes mediambientals actuals.

Jean Giono ha regalat aquesta història a tots els que vulguin llegir-la i permet que qui vulgui la descarregui  i la imprimeixi. Tot i no ser gaire coneguda a França ha estat traduïda a tretze idiomes, a més ha inspirat molts projectes de desforestació i ha causat un canvi de mentalitat en moltes persones i institucions d’arreu del món.

L’home que plantava arbres és una de les meves novel·les preferides i Elzèard Bouffier és un dels millors personatges que he tingut la sort de llegir. Crec que, tot i ser tan breu, és una història d’una bellesa extraordinària que ajuda i seguirà ajudant a difondre l’amor cap a la naturalesa.

Signat: ARKUDAH

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>