Hipócrates, médico en primera línea és un llibre principalment autobiogràfic en el qual es relata la història del pare de la medicina, Hipòcrites, així com el desenvolupament dels conceptes tècnics que van apareixent durant el seu relat tenint en compte la seva concepció actual.
Podem classificar-lo com a llibre científic, ja que com he comentat, apareixen diversos temes relacionats amb la medicina, l’ecologia i els bons hàbits per mantenir una bona qualitat de vida. Pel que fa a la medicina, es descriuen les diferents creences que hi havia entre les diverses civilitzacions de l’Edat Antiga i com Hipòcrites utilitza aquelles tècniques que més l’interessen. També es presenten els primers estudis i indicis per a intentar curar als malalts d’Hipòcrites abans de recórrer a sacrificis o creences basades en la mitologia grega del moment. Com per exemple un dels fets que més em va sorprendre va ser aconseguir evitar la taxa d’infecció de la pesta mitjançant l’observació i comparació dels entorns que estaven afectats, llavors es va adonar que cremant tots els cossos infectats i mantenint un mínim d’higiene, podrien enfrontar aquesta malaltia.
Pel que fa a l’explicació d’alguns conceptes tècnics, apareixen entre cadascun dels capítols narrats en primera persona per Hipòcrites de la seva història, un breu resum didàctic del concepte desenvolupat en cada capítol o relacionat amb aquest. Aquests textos són molt útils per al lector, ja que expliquen amb la seguretat d’haver sigut confirmats per les ciències d’avui en dia, conceptes tècnics i curiositats molt breument.
He escollit aquest llibre perquè vaig llegir un altre de la mateixa col·lecció de Vidas geniales de la ciencia i a causa de la forma tan entenedora en què està escrit, a més que se’t fa un llibre molt amè, és perfecte per poder introduir-se en alguns temes científics molt interessants que sovint per culpa de la creença popular de ser avorrits, no ho hagués pensat mai.
Glòria Castellví
