Manuel de Cabanyes i Ballester va néixer a Vilanova i la Geltrú el 27 de gener de 1808, a la casa
encara actualment coneguda com a can Cabanyes i que fa cantonada entre el carrer Comerç i
la plaça de les Cols. Aquesta casa, que va ser construïda entre el 1783 i el 1790, conserva a la
dovella de la porta principal del carrer Comerç, número 2, les inicials LCF, sobreposades, de
Llorenç de Cabanyes i Fuster, el pare del poeta que dona nom al nostre institut.
Manuel de Cabanyes va néixer en el si d’una família rica, propietària de moltes terres
dedicades a la vinya, de les quals extreien els vins i els aiguardents que ells mateixos
exportaven. De fet, la família Cabanyes és un bon exemple de família benestant i liberal que
contrasta amb una altra família, també benestant però clarament conservadora, la família
Papiol, la casa de la qual està a poca distància de la natal de Cabanyes i que actualment es
visita com a museu romàntic.
De la seva infantesa cal destacar la mort del pare quan tenia tot just sis anys, la residència a
Barcelona com a lloc més segur durant la Guerra del Francès (1808-1814), la tutela per part del
seu oncle Josep Maria de Cabanyes, l’estudi als Escolapis de Sant Antoni de la capital i una
primerenca vocació per les ciències. En canvi, durant la seva etapa universitària, que es
desenvolupa a Cervera, a Barcelona, València, a Osca i a Saragossa, els seus interessos deriven
cap a les lleis, la filosofia i, sobretot, la literatura i, concretament, la poesia. Neoclàssic
d’entrada i per les formes, romàntic poc després i per les idees, Cabanyes és considerat com
un dels introductors del Romanticisme a les lletres hispàniques. Amb la Renaixença i amb
figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà aquest moviment cultural i literari quallarà en la
literatura catalana, i amb escriptors com Gustavo Adolfo Bécquer o José de Espronceda ho farà
en la literatura castellana. Esmentem també Rosalía de Castro, poetessa que va escriure en
gallec i en castellà.
La vinculació amb Vilanova i la Geltrú i amb la Granada (del Penedès) es va concretar, sobretot,
en els períodes de vacances, concretament als estius. En aquests períodes Manuel de
Cabanyes estava més en contacte amb la natura i, sobretot, amb els col·legues lletraferits amb
els quals discutien de literatura, d’art, de filosofia i de política. L’estiu de 1830 coneix i
s’enamora de la vilanovina Antònia Ynglada i Moragas. Tanmateix, la mare de la noia
obstaculitza el festeig i provoca que el poeta se senti desgraciat en amors.
Els últims anys de vida del poeta, entre 1830 i 1833, són particularment fructífers pel que fa a
la creació literària i a les traduccions d’autors estrangers, com Vittorio Alfieri, Niccolò
Machiavelli, Lord Byron o Alphonse de Lamartine. L’any 1833 és l’any de la publicació de
Preludios de mi lira, l’únic volum que el poeta va poder veure publicat. Efectivament, Cabanyes va contreure una tuberculosi que el portà a la mort la nit del 16 d’agost de 1833, a la tendra
edat de vint-i-cinc anys. El traspàs es va produir a la masia que la família tenia als afores de la
vila i que ara fa la funció de Centre d’Interpretació del Romanticisme. Un edifici construït els
últims anys del segle XVIII imitant l’estil dels palaus renaixentistes italians i que va veure morir
la malaguanyada figura de Manuel de Cabanyes.
Una referència bibliogràfica per aprofundir en el personatge:
El que durant molts anys va ser professor de castellà de l’institut, Xavier Solà de Andrés, va
escriure el volum dedicat a Manuel de Cabanyes de la col·lecció “Retrats” que publica
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (número 7, any 1997).
