Altre cop setembre. I com cada setembre tenim per endavant un curs nou carregat de novetats. Poden canviar els cursos, alguns companys, els alumnes, l’horari, els llibres, el càrrec a desenvolupar i, per a alguns, potser fins i tot canvia el centre.
I tanmateix, el repte, la raó de ser de la nostra tasca diària a l’institut, és persistent i se’ns presenta immutable. Cada matí, cada hora de classe, els alumnes, asseguts davant nostre, impedeixen que l’oblidem. Només cal que els mirem als ulls. Saben que hem dedicat estudi, esforços i somnis per arribar a estar davant seu ensenyant-los la nostra matèria i volen descobrir que la passió brilla en la nostra mirada, que glatim sense defallir des del primer dia fins a l’últim. Ens demanen que els demostrem que val la pena estar un curs sencer escoltant-nos. Reclamen de nosaltres la certesa que tot el que els ensenyem és important per a la vida de cada dia i que els ajudarà a entendre millor el món i a comprendre’s a ells mateixos. Volen que els demostrem, amb la nostra actitud, que l’esforç que els demanem que facin pot omplir la seva vida com omple la nostra.
I no podem decebre’ls, encara que tots sabem com n’és de difícil, a vegades, deixar fora de l’aula els nostres problemes laborals, familiars o personals i entrar amb la mirada neta i brillant com si cada dia fos el primer dia de setembre. Només amb els ulls brillants podrem transmetre el saber que la humanitat ha heretat dels antics; els avenços en el coneixement de l’univers, de la ciència i de la tecnologia; la sensibilitat per l’art, la literatura i la música. Només enduts per la passió els podrem ajudar a descobrir les seves pròpies passions, a treballar per convertir els seus somnis en projectes. Aleshores, serem nosaltres qui els estarem plantejant un repte. El repte d’aprendre a raonar perquè no s’acontentin amb les idees que han pensat uns altres, el repte d’aprendre a ser lliures.
Potser així, algun dia, entraran en una aula, en una fàbrica, en un consultori, en un comerç, en una oficina… amb els ulls brillants.
Teresa Guiluz
Professora de Llengua i Literatura Catalana
Fotografia de Chema Madoz
