PROMESA SUBLIM
Dur morisc, vetllador de la medina
que és fruit dels estramonis punteguts,
s’aferra a la daga dels estorçuts
i alça una torbonada carmesina.
Ferma, l’encisadora sarraïna
que eixoriveix els ambres somoguts,
gràcilment els lliris mena vençuts
i la deneja viva la marina.
Els senyors romanen l’eucaristia
inerts, els aixequen els seus vassalls
i la processó enraiguen amb mestria.
Sota l’advocació dels ventalls,
són enaltits per la ciutadania
i l’esplendor de l’arbrat de cristalls.
