ESPLÈNDIDA
Esplèndid mar
somriure per l’oblit
esplèndid cel
de dia i de nit.
No vull estimar
aterrit ni compungit,
vull poder cremar
com el seu vaivé infinit.
Magnífic foc
petó per l’encant,
magnífic roc
mirada penetrant.
No vull oblidar
d’amor vaig gaudir,
vull poder recordar
com vaig ser conquerit.
Sigues el meu mar,
el meu cel i el meu foc,
perquè en mancança teva
ho perdria tot.
