ESTIU
Tanco els ulls,
i m’imagino el mar.
M’imagino el mar i m’imagino la sorra
escalfada pel foc de la meva pell,
color carmí, culpable el sol.
Els ocells canten feliços de veure’ns.
Tu, que t’apropes i em comences a envair
entre onades i petons fins a acabar amb tot l’oceà
dins les perles fosques del meu rostre,
amb el cor al descobert, a l’espera dels teus braços.
Mentre ens fonem en un basalt de sang
d’on acabarà florint l’eternitat.
