La societat està dissenyada per a classificar-nos pel nostre aspecte físic. Per a posar-nos un número. Cada vegada hi ha més adolescents que es suïciden. Els sembla que no encaixen amb els estereotips que la societat els imposa.
Les xarxes socials ens marquen una falsa realitat. Volem ensenyar la part bona de les coses. Ningú mostra les inseguretats ni les pors. Això ens fa creure que per a portar una vida completa s’ha de ser sempre perfecte. Una perfecció que es falsa. Però llavors, per què tothom en té, de xarxes socials? Quina és la part bona de les xarxes socials? Podríem dir que t’enganxen. Les xarxes et mouen socialment. Et fan ser algú. I quan la gent et segueix és quan comences a fingir. Comences una “realitat” que no existeix.
Trobo que l’acció més gran que hem de fer durant la nostra vida és conèixer-nos. Estimar-nos. Amb cada defecte. Amb cada inseguretat. L’amor propi és un aspecte molt infravalorat actualment. Hauríem de veure la soledat com una oportunitat de gaudir, de poder pensar amb claredat. Hi ha gent que té por d’estar sol per a descobrir-se amb aquelles pors que amaga quan està rodejat de gent. Fingim un cop més, però aquesta vegada per no afrontar el dolor, quan en realitat cada vegada ens fem més mal. Estar sol significa estar amb tu mateix. Si ara ens preguntéssim si seríem amics de nosaltres mateixos, què en pensaríem? Com ens veiem des de fora? La realitat és que els éssers humans som egoistes. Ens estem fixant sempre en com estem nosaltres, en el nostre aspecte. Tots ens preguntem si agradarem als altres mirant-nos a nosaltres mateixos.
Quan ens sentim insegurs tendim a buscar en les altres persones l’aprovació que nosaltres mateixos no ens podem donar. Acabem donant el poder que decideixin per nosaltres qui som. Com ens sentim. Depenem de l’opinió d’altres persones quan mai ens acabem preguntant si a nosaltres mateixos ens agrada el que veiem. Si jo em sento bé amb mi mateixa.
Joana Sánchez (2n d’ESO A)
