Gotes d’aigua del passat
Mira allà, a l’horitzó,
un món ple d’esperances
les fantasies d’una eternitat
el rellotge d’una papallona.
Digues-me, de què serveix un vinil trencat?
Cau l’últim gra de sorra
el dolor del viu record
una sentència aclaparadora
la impotència del condemnat.
Mira aquí, aquesta petjada en la neu
que el vent esborra, ignorant,
finalitzant un llarg camí,
gotes d’aigua del passat.
Júlia Van den Nest (2n Batxillerat Científic)
