Aquest és el manifest que avui, dia 8 de març, s’ha llegit al Cabanyes a l’hora del pati per tal de commemorar el Dia Internacional de la Dona.
MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2022
Si mirem gairebé dos-cents anys enrere, l’any 1848, es va escriure la “Declaració de Sentiments i Resolucions de Sèneca Falls”, una de les primeres grans reivindicacions feministes. Aquell any, un grup de dones estatunidenques es van reunir amb l’objectiu de denunciar una sèrie de desigualtats, així com no poder votar, no poder ocupar càrrecs polítics o no poder tenir negocis propis. Tot i estar redactat a mitjan del segle XIX, el document va ser ben rebut també pels homes, i va significar un moment important pel moviment feminista. Som conscients de l’antiguitat d’aquest document i del canvi de concepció del feminisme i de la situació viscuda per les dones. Tot i això, ens agradaria recuperar algunes idees que s’expressen en aquesta declaració, ja que sembla que hem oblidat les arrels per les quals lluitem i que aquesta realitat ens afecta a totes, sense excepció de raça, ètnia o orientació sexual.
En primer lloc, no oblidem que el feminisme és un moviment que lluita per aconseguir la equitat. Així doncs, el primer manifest reclama la igualtat, un valor que volem mantenir, però sense oblidar que l’objectiu final no és atacar la posició dels homes, sinó adaptar la realitat de les dones per tal d’aconseguir els mateixos drets i llibertats. Busquem trencar amb el patriarcat, que es mostra diàriament en totes les seves faccions. Una d’aquestes cares és la justícia, que segueix sent profundament masclista. En els casos d’agressió sexual, el consum d’alcohol o d’altres drogues és, per als homes, un atenuant, mentre que per a les dones (sovint forçades a consumir-les) és un agreujant que ens responsabilitza de l’agressió.
Aquesta realitat que ens envolta ens afecta a totes. Amb això volem evidenciar que acostumem a occidentalitzar el moviment. Per exemple, ens centrem en la lluita contra la bretxa salarial sense tenir en compte que hi ha dones que no tenen accés a una trajectòria laboral o directament no poden rebre una educació en condicions.
Dit això, ens agradaria abolir les pràctiques violentes i repressives que encara són comunes en alguns països, com per exemple l’ablació o mutilació genital femenina, on s’extreuen parcial o totalment els òrgans sexuals femenins sense un motiu clínic i precàriament, simplement per la creença cultural de que el plaer femení és immoral i per això s’erradica d’arrel. Aquesta realitat afecta entre 100 i 140 milions de dones arreu del món. Un altre acte que volem reivindicar amb l’objectiu d’eliminar-lo és el matrimoni concertat on les dones no tenen res a dir. Avui en dia la xifra de de dones i nenes casades abans dels 18 anys és molt major a les xifres anteriors, arriba fins als 650 milions de dones.
Pràctiques com la mutilació genital femenina, el matrimoni infantil i la privació a l’educació son alguns dels exemples que afecten la dona a països del Tercer Món. Tanmateix, al nostre voltant presenciem a diari discriminació: desigualtats a l’àmbit laboral, en l’àmbit domèstic, en les relacions, els cànons de bellesa inabastables… En general, tot i haver avançat tant en drets humans com en certes llibertats, la cultura occidental continua sobre una base profundament masclista, ja sigui a través de construccions socials com el gènere i els respectius estereotips, com a través de mites com per exemple els de l’amor romàntic que validen la submissió femenina i la normalització de conductes violentes masculines.
Per tal d’acabar, us encoratgem a lluitar per tot allò que hem de canviar. Hem de ser conscients de tots els detalls que ens situen en una posició d’inferioritat, però no volem que oblideu les bases per les que lluitem, perquè si no construim una base d’objectius comuns i sòlids, no podrem abordar aspectes més petits. Amb això no volem menysprear els detalls pels quals lluitem, sinó que creiem que ens hem d’organitzar per poder solucionar totes les problemàtiques que no ens permeten construir una societat equitativa.
