Aquesta escriptora catalana té dedicada la biblioteca. Mercè Rodoreda va néixer el dia 10 d’octubre de 1908 a Barcelona. És coneguda com a novel·lista però també va escriure poemes i alguna obra de teatre. Rodoreda només va anar tres anys a escola, entre els 7 i els 10 anys. És per això i pel fet de ser filla única que era una nena que es relacionava poc amb els nens de la seva edat.
Mercè Rodoreda s’estimava molt el seu avi, que és qui li va traspassar el seu amor a la literatura i a les flors, presents amb posterioritat a les seves obres. La mort del seu avi va provocar la fi de la seva infantesa.
Rodoreda començà a escriure durant la seva joventut per divertir-se i evadir-se de la realitat. A l’inici de la seva carrera escrivia contes per a les revistes de l’època i alguna novel·la.
Als vint anys es casà amb un germà de la seva mare, 14 anys més gran que ella, que havia estat a Amèrica i de qui s’havia fet una imatge idealitzada. D’aquest matrimoni, indesitjat, va néixer l’únic fill de Rodoreda i la novel·la Aloma (1938), única d’aquesta primera etapa que reconeix, ja que rebutja les seves quatre primeres novel·les i les defineix com a “fruit de la meva inexperiència”. Amb Aloma, de contingut clarament autobiogràfic, va guanyar el Premi Creixells el mateix any que es divorciava del seu oncle.
L’any 1939 va haver d’exiliar-se a França a causa de la persecució dels republicans durant la Guerra Civil. Posteriorment va marxar cap a Ginebra. Durant l’exili començà una relació amb Armand Obiols i va escriure el que és la seva novel·la més important i que és considerada una de les grans obres de la literatura universal, La plaça del Diamant (1962). Tanmateix, no va poder dedicar-se a l’escriptura tant com hauria volgut perquè havia de treballar moltes hores per subsistir.
A part d’aquestes dues novel·les esmentades, algunes de les seves obres més importants són:
Vint-i-dos contes (1958). Premi Víctor Català de narrativa l’any 1957.
El carrer de les camèlies (1966). Premi Sant Jordi l’any 1966.
Jardí vora el mar (1967).
La meva Cristina i altres contes (1967).
Mirall trencat (1974).
Semblava de seda i altres contes (1978).
Viatges i flors (1980).
Quanta quanta guerra (1980). Premi Crítica Serra d’Or l’any 1982.
Els últims anys de la seva vida els va passar a Romanyà de la Selva. Va morir el 13 d’abril de 1983.
Mercè Juanmartí i Noelia Jurado 4t ESO A
