Aquest filòleg i medievalista té dedicada l’aula de 4t d’ESO C. Va néixer el 3 de maig del 1914 a Barcelona, nét de l´artista i escriptor Alexandre de Riquer i nebot del poeta Magí Morera i Galícia, neix a Barcelona el 3 de maig de 1914 al si d’una família d’origen noble. És comte de Casa Dávalos. En un primer moment es decanta cap a l’hel·lenisme i els clàssics, i inicia la tasca d’estudiós de la literatura catalana medieval amb la publicació, amb vint anys d’edat, de L’Humanisme català (1934) i l’edició d’obres d’Antoni Canals. Un cop finalitzada la Guerra Civil, continua els seus estudis i es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1942 n’és nomenat professor auxiliar i el 1945 es doctora en Filologia Romànica a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’Ausiàs March al segle d’or espanyol. El 1950 esdevé el primer catedràtic d’Història de les Literatures Romàniques i el 1965 és nomenat vicerector, càrrec que ocupa durant un any. Després d’exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976), torna a la Universitat de Barcelona, on exerceix fins al 1982. Del 1987 al 1990, any en què es retira de l’activitat docent, és professor emèrit de la Facultat de Filologia.
Destaquen els seus estudis monogràfics de clàssics castellans i catalans com la ‘Chanson de Roland’, el ‘Cantar de Mio Cid’, ‘Tirant lo Blanc’ i ‘El Quixot’, amb volums com ‘Cervantes i el Quixot’, ‘Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550’, ‘La tragedia de Lancelot’, ‘Heráldica castellana en tiempos de los Reyes Católicos’, ‘Cervantes en Barcelona’ i ‘Aproximació al Tirant lo Blanc’. Ha traduït Bernat Metge, Antoni Canals, Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer. També ha publicat antologies de literatura catalana, espanyola i universal.
Martí de Riquer mor el 17 de setembre de 2013, a l’edat de noranta-nou anys.
Pol Fonts (4t B)
