Marilyn Monroe té dedicada l’aula d’acollida. El 5 d’agost de 1962, l’actriu nord-americana Marilyn Monroe, el gran mite eròtic dels anys cinquanta, va ser trobada morta a casa d’Hollywood. Tot i que el forense va dictaminar que l’actriu s’havia suïcidat amb una sobredosi de somnífers, les causes de la seva mort romanen encara confuses; es van apreciar algunes contradiccions en l’informe mèdic de la seva tràgica fi. Les dificultats professionals i la seva agitada vida sentimental van semblar estar a l’origen de la seva mort. En qualsevol cas, la jovialitat i el viure desenfrenat i despreocupat que moltes vegades havia representat en el cinema i fora d’ell es corresponen poc amb el veritable perfil de la seva vida, marcada per les contradiccions i els complexos d’una infantesa i una joventut desgraciades, seguides després d’un èxit aclaparador al qual no va saber fer front, ni tan sols quan va creure trobar, al costat de personalitats com Arthur Miller, l’estabilitat i la seguretat que va perseguir durant tota la seva vida.
Marilyn Monroe, de veritable nom Norma Jean Baker (o Norma Jean Mortenson, cognom del seu padrastre), va néixer l’1 de juny de 1926 a Los Angeles, en l’estat nord-americà de Califòrnia. Filla de Gladys Baker, qui mai li va comunicar la identitat del seu pare, la seva primera infància va ser molt dura. La seva mare la va deixar en mans d’un matrimoni amic fins que va complir set anys; llavors se la va emportar a viure amb si.
Aquest mateix any de 1946 un fotògraf de modes la va descobrir i la va convèncer que es fes model. Així, l’encara anomenada Norma Jean va començar la seva carrera com a model sota la tutela de l’agent Emmeline Snively, que li va suggerir canviar el color del seu cabell, que era castany de naixement, pel característic ros platí. Durant aquesta època, Norma Jean va realitzar una infinitat de campanyes publicitàries, sent molt recordades les que va fer per anunciar vestits de bany. Paral·lelament, el seu caràcter inquiet i desitjós sempre d’adquirir nous coneixements la va portar a prendre classes d’art dramàtic en l’Actor ‘s Lab de Hollywood i a assistir a cursos de literatura a la Universitat de Los Angeles (UCLA). El rostre de la model començava a ser molt conegut. Els seus innombrables treballs publicitaris van fer que el 1947 el magnat Howard Hughes, propietari de la companyia cinematogràfica R.K.O., li oferís fer unes proves de pantalla amb l’objecte de saber si podia donar joc davant una càmera cinematogràfica; però Norma Jean va preferir acceptar una oferta de la 20th Century Fox per treballar uns mesos com a actriu de repartiment. Va intervenir en tres pel·lícules oblidables en què no va ser degudament acreditada, i ja llavors es va verificar el canvi de nom: Norma Jean va passar a dir Marilyn Monroe. Un dels seus primers papers era de figurant entre una multitud; es tractava de la pel·lícula de Frederick Hugh Herbert Scudda Hoo! Scudda Hi !, amb June Harver. En un moment del film, Marilyn es separava del grup per saludar l’actriu principal. Aquesta escena, però, es va tallar després en el muntatge, i Marilyn recordava alguns anys després: “Una part de la meva esquena és visible en un pla, però ningú ho va saber a part de mi i alguns amics íntims.”
Nerea Escudero (4t C)
