Marie Curie, com a química, física i professora, té dedicat el laboratori de química. Va ser una química i física polonesa nacionalitzada francesa del segle XIX i XX (va néixer el 7 de novembre de 1867 i va morir el 4 de juliol de 1934 a 66 anys). Va ser coneguda per ser una icona de la dona en la ciència i la societat, les seves habilitats en el camp de la radioactivitat i ser la primera persona a rebre dos Premis Nobel.
Limitada per un país que la forçava a estudiar a la clandestinitat pel simple fet de ser dona, als 24 anys (1891) va decidir mudar-se a París. Allà va estudiar Física i Matemàtiques a la Universitat de París. Va acabar brillantment de les dues llicenciatures com a primera de la seva promoció en Física (1893) i segona de promoció en Matemàtiques (1894). El 1894 també coneixeria a qui seria el seu marit i company d’investigació: el professor de física Pierre Curie, amb el qual acabaria dilucidant importants troballes en el camp de la radioactivitat.
El 1903 va defensar la seva tesi doctoral titulada “Investigacions sobre les substàncies radioactives”, treball que li va valer el grau de doctor amb menció cum laude i el Premi Nobel de Física el 1903 (compartit amb el seu marit Pierre Curie i el seu director de tesi Henri Becquerel) .
Tres anys més tard, el 1906, va ocupar la càtedra de física de la Universitat de París que havia deixat vacant el seu marit després de la seva mort en 1904, convertint-se en la primera dona a impartir docència universitària en els més de 600 anys d’història d’aquesta institució .
El seu últim gran reconeixement acadèmic, el Premi Nobel de Química, li va ser atorgat en 1910 pel descobriment del poloni (batejat així com gest de complicitat al seu país nadiu) i el radi.
Finalment, després d’un llegat de vida que va determinar un punt d’inflexió en la història de la dona i la ciència, Marie Curie va morir als 66 anys d’edat al seu país natal, Polònia; pel que sembla per una malaltia derivada de l’alta radiació a la qual va estar exposada gran part de la seva vida.
