Com a gimnasta, Joaquim Blume i Carreras té dedicat el gimnàs. Aquest atleta va néixer a (Barcelona, el 21 de juny de l’any 1933 i va morir a Valdemeca, Conca, el 29 d’abril de l’any 1959).
Va ser gimnasta català i fill d’un professor de gimnàstica d’origen alemany. Va començar a practicar la gimnàstica en un gimnàs que tenia el seu pare al carrer de Pàdua de la Ciutat Comtal.
El 1949 va obtindre el campionat absolut d’Espanya i de Catalunya i el va conservar durant deu anys. Va participar en els Jocs Olímpics de Hèlsinki de l’any 1952 i es va classificar entre els millors gimnastes del món i als Jocs Mediterranis de 1955 va guanyar sis medalles d’or i una de bronze. L’any 1956 partia entre els favorits per als Jocs de Melbourne, però F. Franco , dictador d’Espanya, es va negar a participar-hi com a protesta per la presència de l’URSS. El 1957, en els Campionats d’Europa, celebrats a París, Joaquim Blume es va convertir en campió d’Europa; hi va guanyar el concurs individual, a més de quatre aparells: paral·leles, cavall, barra fixa i anelles. En aquesta darrera disciplina aconseguí una gran perfecció en l’execució del Crist (consistent en romandre estàtic amb els braços en creu). El 1958 tampoc va poder competir en els Campionats del Món, novament per motius polítics.
Yichu Xu, Joan Marín i Karen Hernández (4t D)
