Aquest bioquímic té dedicat el laboratori de biologia i geologia. Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d’octubre de 1923 – Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.
Joan Oró va néixer a la Bordeta. Fill d’una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. Oró es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicines de Houston. L’any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.
A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d’anàlisi de mostres marcianes que s’havien interpretat prèviament com a resultat de l’acció d’éssers vius. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d’exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d’altres, l’estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.
Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994. Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de les Borges Blanques, amb les restes de la seva esposa.
Adrián Figueredo (4t C)
