Espai Enric Cristòfor Ricart i Nin

Aquest pintor i gravador vilanoví té dedicada l’aula de 3r d’ESO D. Enric Cristòfor Ricart i Nin va néixer a Vilanova i la Geltrú l’1 de novembre de 1893. Ricart va començar els seus estudis als Escolapis, també va anar a l’escola Mont d’Or de Barcelona i a l’escola de Peritatge Tècnic de Vilanova, però els seus mals resultats van provocar que el canviessin a l’Escola d’Art de Francesc d’Assís Galí, on va començar a conèixer la seva passió per la pintura.

En el seu estil destaca la pulcritud i la insistència en la simplicitat de la forma, va exposar per primer cop les seves pintures a les Galeries Dalmau i, un temps després, Ricart, Rafael Sala i Josep Francesc Ràfols començaren la redacció de la revista Themis.

Al 1914, juntament amb Rafael Sala, van fer una estada de sis mesos a Florència, on Ricart va descobrir el gravat en fusta, una tècnica que utilitzarà en tornar a Vilanova i també acabarà la seva formació a l’Escola de Bells Oficis.

Va ser fundador de l’Agrupació Coubert, un grup amb l’objectiu de renovar el Noucentisme. Va il·lustrar els seus gravats en llibres com Aleluyas (1919), La vida es sueño, Àncores i estrelles i l’Odissea. A principis del segle XX va ser el més destacat de la Renaixença de la xilografia (art de gravar la fusta o d’imprimir amb planxes de fusta gravades) catalana. A més, va formar part de la junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

El 1942 va participar en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona amb el gravat La pesca, on va obtenir un premi de l’Institut Gràfic de Vilanova.

Ricart va morir l’any 1960 amb seixanta-set anys al seu poble de naixement, Vilanova i la Geltrú.

Marta Méndez, Sara Linares i Laia Delgado (4t D)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>