Eduard Toldrà i Soler, com a compositor i director d’orquestra vilanoví, té dedicada l’aula de música. Toldrà (7 d’ abril 1895- 31 de maig 1962) va néixer a Vilanova i la Geltrú. El seu pare Francesc Soler i Carbonell el va introduir al mon de la música des de ben petit, ja que el seu pare era music des de feia un bon temps. Als 10 anys es van traslladar a Barcelona i van començar els seus estudis a partir del 1906 en l’ Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1912 va guanyar el premi de violí amb el concert per violí n.º2 de Max Bruch.
Va estudiar a l’ escola municipal de música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau, l’ any 1912 va fer el seu primer debut com a violinista a l’Ateneu de Barcelona , també, en el mateix any va fundar el Quartet Renaixement amb Josep Recasens que tocava el violí, Lluís Sanchez la viola i Antoni Planàs el violoncel.
La Primera Guerra Mundial es va encarregar de limitar els seus viatges i de tornar a Barcelona amb els seus companys. Això va provocar la creació de les noves composicions, Empúries, Danses de Vilanova, La maledicció del comte Arnau, L’ estudiant de Vic, Quartet en do menor, Suite per a orquestra i una quantitat considerable de sardanes de concert i de dansa.
Al 1923 va ser professor auxiliar de violí en l’escola on va començar els seus estudis, a l’ Escola Municipal de Música de Barcelona. Eduard Toldrà va destacar com un compositor noucentista. Les seves obres simfòniques més destacades són:
- Suite en mi major (1919)
- Empúries (1926)
- Sardana de concert (1926)
- Suite La filla del marxant (1934)
Nil Ferran, Biel Baila i Iker de Dios (4 t D).
