Visita als col·lectors solars de la Residència Blume

L’alumnat de 3r d’ESO de l’institut Joaquim Blume, a principis del mes de març, va realitzar una visita als col·lectors solars de la residència. Es tracta d’una activitat que es porta a terme dins de l’àrea de geografia. Els aprenentatges de l’alumnat es recullen en l’informe que podeu llegir tot seguit.

L’edifici de la Residència Joaquim Blume té una capacitat per a 129 residents i una demanda d’aigua sanitària de 3000 litres/dia. Els mesos de juliol, agost i setembre es necessita menys aigua, entre 500 i 2000 litres/dia (depenent del mes).

Les plaques solars de la marca BAXI, ubicades al terrat de l’edifici de la residència i amb una superfície d’1,89 m² per mòdul, s’encarreguen d’escalfar tota l’aigua que cal per a tota la residència fins als 60 ^oC , ja que aquesta és la temperatura apta per a l’ús sanitari.

Aquestes plaques estan formades per unes plaques de vidre, una part negra i un sistema intern per on circula l’aigua. Estan orientades cap al sud-oest, però adaptades a la forma de l’edifici per evitar que ocupin espai innecessari. Això provoca que a les primeres hores del dia, el sistema d’escalfament no sigui tan efectiu com a les primeres hores de la tarda.

Perquè l’aigua s’escalfi passa des del primer panell fins a l’últim, tot i que varia el ritme segons la llum solar del dia. Si la radiació solar és més intensa, l’aigua augmenta la velocitat amb la qual es mou. En canvi, si és un dia ennuvolat i, com a conseqüència hi arriba menys radiació solar, l’aigua circula més lenta per poder arribar als 60 ^oC.
L’aigua escalfada passa per uns captadors solars i transfereix l’energia mitjançant un serpentí interior que escalfa dos dipòsits acumuladors de 1.500 litres de capacitat cadascun, situats a la sala de calderes. En aquestes calderes, l’aigua pot arribar fins als 60^oC i es barreja amb aigua freda, d’aquesta manera es pot enviar als vestidors mitjançant un sistema de bombes, col·lectors i canonades. Tota la instal·lació està regulada per un sistema que procura mantenir els diferents paràmetres (temperatura, cabals…) dins d’uns determinats intervals, amb la finalitat d’aconseguir unes condicions de confort amb el màxim aprofitament d’energia.

Perquè el sistema no es faci malbé, cal tapar les plaques durant els mesos de més radiació solar (agost). De tant en tant, s’ha de comprovar que l’aigua passi a la velocitat adequada, per tal de conservar les canonades en bon estat.

Carla Plaixats, 3rA