Des de fa alguns cursos tenim, entre nosaltres a l’institut, uns nois i noies que no estudien ni ESO ni Batxillerat i que ens criden força l’atenció. Són els alumnes del PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial) d’Auxiliar de Pintura i els hem volgut conèixer una mica més.
Els PQPI s’adrecen als joves més grans de 16 anys (16 anys complerts o que els compleixin abans del 31 de desembre de l’any d’inici del programa, i prioritàriament menors de 21 anys) que finalitzen l’etapa de l’ensenyament secundari obligatori (ESO) sense haver obtingut el títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria.
La finalitat dels programes és proporcionar una formació bàsica i professional que faciliti la incorporació al món laboral o la continuïtat d’un itinerari formatiu, especialment en la formació professional de grau mitjà, un cop superada la prova d’accés. També donen l’opció de fer una formació complementària per obtenir el títol de graduat/ada en ESO. Els aprenentatges assolits es reconeixen tant en l’àmbit acadèmic (proves d’accés al grau mitjà d’FP i proves per a l’obtenció del graduat d’educació secundària) com en l’àmbit laboral (obtenció de certificat de professionalitat).
Hem anat a parlar amb els professors del PQPI, l’Antonio i la Teresa, i amb alguns dels alumnes. La Teresa és la professora dels mòduls B (és a dir, la formació bàsica de caràcter general: matemàtiques, català, informàtica, aplicacions a l’ofici, coneixement de l’entorn social i professional, i desenvolupament i recursos personals) i l’Antonio s’encarrega d’impartir els mòduls A (els corresponents a la formació professional específica: l’ofici de pintor pròpiament dit). A més, l’alumnat realitza un període de pràctiques en empreses del sector professional escollit amb què es familiaritzen tant en les habilitats professionals apreses com en la dinàmica quotidiana d’una empresa real.
El curs dura 1.050 hores: l’inici de curs va ser el 21 de setembre i acaben el 30 de juny. Després, quan s’acaba el curs, els professors fan el seguiment de la inserció laboral de l’alumne/a.
Els alumnes, des de que van començar el curs, han folrat de fusta els passadissos de consergeria, han pintat els passadissos del primer pis, estan restaurant el gimnàs i hauran de baixar un piano per restaurar-lo. En cursos anteriors, han folrat de fusta el menjadors del centre, han pintat els lavabos de la zona de consergeria, han arranjat la planta baixa de la torre de Sant Antoni, han restaurat algunes de les portes de l’edifici, etc.
Quan vam preguntar els professors sobre els conflictes amb els alumnes, han respost que cada any és diferent, que han tingut alumnes de tot tipus i que, amb el pas del temps, quan els veuen, els saluden i els diuen que els curs que van fer els va servir d’alguna cosa.
També hem parlat amb l’alumnat que aquest curs està fent el PQPI al nostre centre. Manifesten que s’hi han apuntat perquè els interessa, per treure’s un títol o per aprendre l’ofici. La majoria dels als alumnes ho han sabut o els han informat, el curs els ha agradat, ja sigui per la sortida que van fer a Lleida o pel fet de conèixer nous companys. En aquest curs, han aprés a guixar les parets, a respectar les normes de seguretat i higiene en el treball, i a respectar la gent per quan vagin a treballar. Després del curset, moltes pensen fer la prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà per seguir formant-se, o buscar feina o fer cursets d’informàtica, etc. Respecte als companys, no han tingut cap problema i a tots els ha interessat aquest curs de pintura, però asseguren que és millor estudiar els ensenyaments reglats (com l’ESO), i que cal aprofitar aquesta oportunitat quan es té.
I una frase per a la reflexió: Tothom pot pintar, però no tothom pot ser pintor!!
