Si opteu per sol·licitar l’admissió del vostre fill/a al nostre centre, us hem de dir que l’institut Antoni Torroja es caracteritza per posseir una personalitat educativa pròpia i singular, que defuig d’emmarcar-se i/o limitar-se en cap model, moda o corrent educatiu que actualment se’l catalogui d’innovador. En aquest sentit, l’institut manté un enfocament clarament eclèctic, i usa, a través de la llibertat de càtedra i des de la riquesa que suposa les diferències de praxi a les aules del professorat integrant del seu Claustre, totes aquelles metodologies que s’adapten de la forma més idònia a les necessitats canviants de l’alumnat que cada nou curs arriben a les seves aules. L’únic fil conductor que es manté invariable dins d’aquesta paleta polieducativa és l’assoliment del màxim nivell possible de coneixements – imprescindibles, d’altra banda, per ser competent a l’hora d’aplicar-los -, rigor en el desenvolupament de les tasques i manteniment de la cultura de l’esforç i l’autonomia personals com a eines per al desenvolupament integral de l’alumnat. Considerem, en definitiva, que l’adhesió a un únic estil pedagògic empobreix la visió intel·lectual de l’alumnat, i en limita la seva capacitat d’adaptació. Si fem un recull dels principals trets que defineixen el caràcter educatiu del centre, hi podem trobar:
Interacció alumne – família – centre. És un fet conegut que l’èxit formatiu d’un alumne/a depèn, en primera instància, d’ell mateix, i de l’actitud i expectatives amb què encara el seu propi futur. Aquest futur no és possible sense un suport familiar actiu i directe, en segona instància, i tampoc no ho és si el centre escollit no és capaç de transmetre-li una formació intel·lectual prou sòlida i entusiasta.
Pensament crític. És ben sabut que durant l’adolescència, l’alumnat es troba sotmès a uns lligams socials que li dificulten una visió i aprenentatge clars dels conceptes teòrics bàsics, aquells que li han de donar accés a una cultura prou potent, universal i àmplia per a formar-se una visió del món que l’envolta no condicionada o tergiversada pel seu entorn. Aquesta constitueix una de les nostres principals lluites.
Separació d’informació, opinió i coneixement. Un dels reptes més punyents amb què els centres ens enfrontem avui dia és la batalla diària contra l’anomenada tecnologia de consum, que sovint porta l’alumnat a confondre les opinions i la informació supèrflua amb el coneixement, que és un tipus especial d’informació, costosa d’obtenir, veraç, contrastada i dotada d’una objectivitat que la fa valuosa per a la nostra espècie, perquè gràcies a la seva veracitat hem progressat com a societat des de fa uns quants mil·lenis.
Rebuig de la falsa modernitat. Una altra de les nostres tasques primordials és fer entendre al nostre alumnat que la transmissió dels coneixements que hem heretat d’aquells que ens han precedit en la història del pensament – a qui sovint la nostra societat menysté – constitueix un bé cultural que cal entendre, redescobrir, assimilar i aplicar. A més, la confiança en els descobriments del passat ens estalvia temps i ens proporciona una base segura per a formular-ne de nous.
Concepció holística del coneixement. Cada vegada, en una societat on impera la idea que determinades àrees del coneixement humà són menys importants que unes altres, es fa necessari defensar que la formació integral i, en particular, la fusió i complementarietat de les cultures humanística i científica, és l’única manera de progressar en l’enriquiment cultural personal.
Superació de la superficialitat. En un món cada vegada més procedimental, la nostra tasca també consisteix a fer entrar el nostre alumnat dins de la complexitat dels fenòmens i la realitat que els envolta. Lluny de defensar un model que tendeix a generar “ciberproletariat”, entès com aquelles persones amb un perfil formatiu baix que estan destinats a ser mà d’obra digital barata creades pel mateix sistema educatiu, entenem que, tot i l’esforç titànic que suposa avui dia fer conscient l’alumnat que les TIC només són una eina sense més pretensions, hem de dotar els nostres nois i noies amb uns recursos conceptuals que els habilitin per superar la idea que una persona culta és aquella que sap clicar les icones correctes sobre una pantalla tàctil.
Recerca de la igualtat d’oportunitats. El sistema educatiu vigent tendeix a falsejar la realitat social a l’alumnat, en el sentit que li fa creure en el miratge que l’entorn s’adaptarà a les seves potencialitats quan abandoni el centre i s’incorpori al món laboral o als estudis superiors. El nostre institut es declara fermament inclusiu, i prova de detectar i encarrilar el talent ocult dins de cada alumne o alumna, però des de la perspectiva que cada individu és diferent d’un altre, i que les potencialitats de cadascun són, també, diferenciades. Per tant, és una perspectiva més honrada donar les mateixes oportunitats a tothom, i veure com s’aprofiten en funció de les seves pròpies aptituds.
