Els cànons de bellesa són el conjunt d’atributs que la societat percep com a bells o atractius. L’estètica perfecta ha anat canviant amb el pas del temps, al llarg de la història, i això és el que hem investigat amb l’alumnat de 3r d’ESO a partir de preguntes agrupades en quatre grans temes: el cos ideal, pèls i cabells, pell i ús de cosmètics, i altres rituals de bellesa. A partir d’aquí, hem cercat la resposta a preguntes com: per què els cabells llargs s’associen a la dona i els curts a l’home? Els antics egipcis utilitzaven cosmètics? Quin era el cos ideal a l’època Barroca? Què és l’Ohaguro?
Els cànons de bellesa també s’han utilitzat molt en l’art, a l’hora d’establir les proporcions amb les quals poder representar el cos humà. L’alumnat de 4t d’ESO que cursa l’optativa d’Expressió Artística ha investigat sobre aquestes proporcions, i ha descobert que l’alçada ideal d’una persona segons els egipcis era la de divuit punys o que, segons els grecs, una persona havia de ser tan alta com set vegades el seu cap. Així doncs, hem representat aquests cànons a mida real, per a després comparar-los amb les siluetes d’alguns companys i companyes. Així doncs, complim el cànon o no?
En definitiva, tot i que els cànons de bellesa són i han estat sempre presents en la societat, hem d’anar amb compte amb aquests patrons, ja que sempre es presentaran inabastables per a la majoria.
