Signa: alumnat de 1r de Batxillerat B

L’alumnat de 1r de Batxillerat B va assistir dilluns passat a l’acte d’homenatge a les víctimes de
l’Holocaust coincidint amb el 81 aniversari de l’alliberament del camp de concentració
d’Auswitch-Birkenau per part de l’exèrcit soviètic el 27 de gener de 1945. A l’acte, que enguany
tenia com a eslògan Unint Generacions i que es va fer a la Llotja de Lleida, hi van assistir 800
alumnes de 18 instituts (vegeu fotografia dels vuit-cents alumnes assistents), entre els quals hi havia l’Institut Els Alfacs de la Ràpita, l’Institut
Dertosa i l’Institut de Flix en representació de les Terres de l’Ebre. Els Alfacs hi va participar
amb el relat de vida del deportat rapitenc Francesc Cera Castellà, assassinat a Gusen el 1941.

La commemoració forma part d’una iniciativa del memorial Democràtic amb la col·laboració de
les conselleries d’Interior i Educació i, en aquesta edició, de l’Ajuntament de Lleida.
Aquest acte culmina el projecte pedagògic desenvolupat als centres educatius per tal de
sensibilitzar l’alumnat en matèria de memòria democràtica i contribuir a la formació d’una
ciutadania crítica, respectuosa, plural i compromesa amb els drets humans que forma part del
currículum i competències clau de Primer de Batxillerat. El projecte s’ha desenvolupat sota el
lema “Unint generacions”, proposat per l’entitat internacional Holocaust Memorial Day Trust, que
el defineix com “una crida a l’acció i un recordatori que la responsabilitat del record no s’acaba
amb els supervivents, sinó que continua a través dels seus fills, els seus nets i de tota la
societat”. En aquest context, l’alumnat participant ha elaborat biografies de persones i
col·lectius que van actuar activament en contra de la ideologia imposada pel nazisme o que van
patir repressió, exili o deportació. A partir de totes aquestes aportacions, l’artista Miquel Wert ha
creat el mural commemoratiu Unint generacions, que es va inaugurar al final de l’homenatge. El
mural sintetitza les reflexions i els valors treballats per l’alumnat buscant aquesta mirada jove.
Un dels eixos destacats de la jornada també va ser el diàleg-conversa “Memòria històrica a les
xarxes socials”, moderat per la periodista Pili Garcia, amb la historiadora Maria Mayayo i
l’eurodiputat Jaume Asens, abordant els reptes de difondre la memòria en l’era digital i el paper
de les plataformes davant els discursos d’odi i la desinformació. L’acte es va iniciar amb un
minut de silenci en contra de l’assassinat masclista d’aquesta setmana a Lleida.

En el cas de la Ràpita, es va treballar el relat de vida del deportat Francisco Cera Castellà.
Francisco Cera és un dels cinc deportats rapitencs que van passar per diferents camps de
presoners fins acabar al camp de concentració de Mauthausen i al subcamp de Gusen. En
aquest mateix camp van morir assassinats Miquel Carles Escrihuela (1902-1941), Francesc
Cera Castellà (1907-1942), Pere Gras Reverté (1907-1942) i Carles Navarro Valldeperéz (1903-
1941). Només Manuel Garcia Marin (1914-1974) va ser alliberat pels aliats quan era al camp de
Buchenwald l’11 d’abril de 1945. En aquest enllaç es pot trobar informació sobre els deportats
rapitencs https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/deportats?birth_place=es1_706340

El relat presentat per l’alumnat de la Ràpita
Qui era: Francisco Cera Castellà va ser un pescador rapitenc, nascut el 12 de març del 1907 a
La Ràpita, que va patir l’exili i la deportació i va ser assassinat a Gusen el1942. . Què li va
passar: Francisco va haver de marxar a l’exili a França en acabar la guerra, va formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers encarregada de construir les fortificacions paral·leles a la Línia Maginot. És detingut pels alemanys al juny de 1940 i després d’un període breu en un stalag polonès, l’Stalag I-B de Hohenstein (ara Olsztynek) el 9 d’agost és traslladat al camp de concentració de Mauthausen. El 24 de gener formarà part del primer comboi que va sortir d’aquest camp cap al subcamp de Gusen, on morirà el 3 de gener de 1942.
Per què cal recordar-lo avui: Perquè no podem oblidar totes aquelles persones que van patir
exili o deportació per defensar la llibertat, perquè cap persona és oblidada si no s’oblida el seu
nom, i recordant el seu nom recuperem i dignifiquem la seva memòria que és part de la
memòria col·lectiva, de la nostra memòria democràtica. Es tracta de persones que van perdre la
llibertat, que es va atemptar contra la seva dignitat i que van perdre la vida. Recordar-lo és clau
per defensar els drets humans i la justícia. És reescriure la vida de les persones, i en aquest
cas de veïns nostres, que van patir la crueltat de l’infern de Gusen, on van morir sols, sense
acompanyament ni consol possible en un entorn de crueltat nazi. Avui no podem no podem
canviar aquest final però sí tancar un dol de manera humana. I aquest acte de justícia ens
recorda que no podem abaixar la guàrdia davant les noves amenaces que tenim al nostre
entorn contra la democràcia i les llibertats.
Com se’l recorda: L’Ajuntament de la Ràpita i el Cercle de Pensament Crític de les Terres de
l’Ebre (En Kontr@) van homenatjar el 2020 als cinc rapitencs que van ser deportats als camps
de concentració nazi. Miquel Carles Escrihuela, Francesc Cerca Castellà, Pere Gras Reverté,
Carles Navarro Valldepérez i Manuel Garcia Martín (l’únic supervivent dels cinc).