1. Introducció

1. 1. Presentació del document

El projecte lingüístic de centre (PLC) està directament vinculat al projecte educatiu de centre (PEC) i a la seva concreció anual dins el Pla Anual de centre. Aquest document parteix de la realitat sociolingüística del mateix centre i, per tant, ha d’ajustar-se als possibles canvis lingüístics en l’alumnat i en els dissenys curriculars establerts des del Departament. En qualsevol cas aquest document recull els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre a partir d’un enfocament plurilingüe.

El projecte Lingüístic de centre (PLC) té un caràcter marcadament referencial i teòric, definidor de principis i de línies d’actuació, però s’ha de desenvolupar i desplegar en els altres documents habituals d’organització i gestió del centre.

Cal que el contingut del PLC tingui en compte la realitat sociolingüística del centre i que s’emmarqui dins la normativa vigent sobre política lingüística.

En el centre, i en general a tot Catalunya, ens trobem davant una complexa situació. El català, llengua pròpia de Catalunya, tot i ser la llengua d’aprenentatge de tot l’alumnat en les escoles catalanes de primària, no ha assolit la plena normalització lingüística i el castellà, sovint, és la llengua predominant en alguns usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una eficaç gestió lingüística que potenciï l’ús del català en tots els àmbits.

La normativa en el camp de la catalanització de l’ensenyament es basa en la Llei 1/1998, de política lingüística.

1. 1. • El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives. (art. 20.1)

      • Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant de les internes com de les externes. (art.20.2)

      • El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari. (art.21.1)

      • L’ensenyament del català i del castellà han de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar

normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria. (art. 21.3)

1. 1. • L’alumnat no ha d’ésser separat en centres o grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. (art. 21.5)

      • Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements de català i castellà propis d’aquesta etapa. (art. 21.6)

      • El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. (art.24.1)

Simultàniament al procés de normalització lingüística s’ha desenvolupat també un procés d’ajustament del sistema educatiu estatal a la Constitució de 1978. Les fites més significatives d’aquest procés han estat, sens dubte, la promulgació de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE. Llei 8/1985), la de la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), la de la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOCE) i, finalment, la de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquestes lleis han possibilitat el desenvolupament de l’autonomia dels centres educatius i I’existència, per tant, dels projectes educatius deIs centres.

És, doncs, en la confluència d’aquests dos processos que cal fonamentar el PLC, que podríem caracteritzar com l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d’acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre (llengua vehicular i llengua d’aprenentatge) i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents.

L’exponent més clar d’aquesta confluència el constituirien els diversos decrets que ordenen el sistema educatiu actual segons els quals el català, com a llengua pròpia de Catalunya, també ho és de tots els nivells de l’ensenyament no universitari, i s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

Oferta curricular àrea lingüística Curs 2018-2019

	1r ESO	2n ESO	3r ESO	4t ESO	1r BATX	2n BATX
Català	3	3	3	3	2	2
Castellà	3	3	3	3	2	2
Anglès	3	3	3	4	3	3
Francès (optativa)	1	2	3	3	2	–

2. Context sociolingüístic

1. 1. Entorn

L’Institut Vil·la Romana està situat a la Garriga, municipi de 14.000 habitants al nord del Vallès Oriental. El centre està ubicat a la part sud del municipi, al barri de Can Illa. Enguany el centre escolaritza 530 alumnes, l’alumnat és principalment de la Garriga i el Figaró i també hi ha alumnes de poblacions veïnes.

L’entorn sociocultural és divers, amb predomini del nivell mitjà entre les famílies.

La llengua vehicular del centre és el català, però tenim un 40% d’alumnes que tenen com a llengua materna el castellà. L’índex d’alumnes de nacionalitat estrangera és del 9,30%.

La procedència majoritària d’aquets alumnes és Marroc i països llatinoamericans. Últimament també hem incorporat alumnes nouvinguts procedents de Filipines, Índia, Ucraïna entre d’altres.

L’entorn sociofamiliar és també divers, amb predomini del nivell mitjà entre les famílies.

1. 2. Bagatge lingüístic de l’alumnat.

1. 1. 1. Enquesta

Al mes de març del 2014 es va passar una enquesta a l’alumnat per tal de conèixer el seu bagatge lingüístic i els seus usos lingüístics. El plantejament de l’enquesta i els gràfics de resultats els adjuntem en un document annex.

Valoració enquesta usos lingüístics curs 2013-14 (passada març de 2014)

L’enquesta l’han respost un 61% de dones i un 39% d’homes d’un total de 427 enquestats.

Per cursos l’han respost pràcticament tots els de 1r, 2n i de 4t d’ESO, més de 2/3 de 3r d’ESO (68 alumnes), més de la meitat de 1r de Batxillerat (44), molt pocs de 2n de Batxillerat (6) i pràcticament tots els alumnes dels cicles de Fusta i Administratiu.

Àmbit familiar

Lleugerament per sobre del 50% parlen en català amb pare i mare (una mica més amb la mare que amb el pare) i per sobre del 30% parlen en castellà amb pare i mare (una mica més amb el pare que amb la mare). Un 2% dels enquestats manifesten parlar indistintament català i castellà amb pare i mare. A continuació destaca l’àrab amb un 5% amb pare i mare i d’altres llengües de forma minoritària.

Pel que fa a la llengua parlada amb germanes i germans augmenta el percentatge d’ús del català (61%), respecte d’un 25% que utilitzen el castellà. La resta combina català i castellà amb altres llengües com àrab, anglès, alemany, rus, etc.

Àmbit escolar

En l’àmbit escolar, un 93% dels alumnes es comunica amb el professorat en català, un 4% en castellà i la resta combinen català, castellà i anglès.

Concretament amb el tutor/a, un 95% es comunica en català, un 4% només en castellà i la resta en castellà o català indistintament.

En la relació amb els companys/es, el 84% utilitza el català, el 14% utilitza únicament el castellà i el 2% restant, les dues llengües.

Amb Secretaria i Consergeria es comuniquen en català el 95% i en castellà aproximadament el 5% restant.

A les extraescolars un 59% utilitza el català, el 15% el castellà, un 4% l’anglès i el 4% restant utilitza altres llengües com àrab, rus o xinès, o utilitza indistintament català i castellà.

Pel que fa a estudiar idiomes fora de l’Institut, aproximadament un 42% no n’estudia cap, un percentatge força alt estudia anglès (46%), un 3% fan àrab, un 2% fan francès, un 1% alemany i xinès i en petits percentatges altres idiomes (italià, japonès…)

Àmbit de lleure

Un 68% parla habitualment en català al carrer , en castellà un 26%. En castellà i català indistintament un 4%, en àrab un 1%, i la resta combina català i àrab o castellà i àrab.

Concretament amb amigues i amics aquest percentatge augmenta fins al 73% en el cas del català. En castellà és un 20% i 4,2% indistintament català i castellà. De la resta, predomina l’ús de l’àrab, combinat en alguns casos amb català i castellà.

Respecte de la lectura de llibres, un 11% manifesta no llegir-ne. El 47% diu llegir-los en català, 31% en castellà, 8% en ambdues llengües i en percentatges menors ho combinen amb altres llengües com anglès o alemany.

Pel que fa a la lectura de revistes els percentatges canvien molt: el 55% les llegeix en castellà i només un 16% en català. Un 2% combina les dues llengües i hi ha un 27% que manifesta no llegir revistes.

La ràdio s’escolta en un 61% en català i un 24% en castellà. La resta combina ambdues llengües i amb l’anglès i un 12% diu no escoltar-la.

La música es consumeix molt majoritàriament en anglès (73%), seguit del castellà (14%) i en tercer lloc del català (4%). La resta són combinacions de les tres llengües i depenent de la cançó.

Un 77% consumeix televisió en castellà, un 14% en català, un 4% en ambdues llengües, un 1% en anglès i el 3% diu que no veu la televisió.

En les activitats esportives majoritàriament es comuniquen en català (62%), seguit d’un 19% en castellà, un 17% no en fa i la resta combinen les dues llengües i en un petit percentatge amb l’àrab.

En xarxes socials es comuniquen en català en un 63% i en castellà en un 26%. Un 5% utilitza ambdues llengües indistintament i una mica l’anglès. Gairebé el 3% manifesta no fer servir les xarxes socials.

1. 1. 2. Resultats dels indicadors d’avaluació de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO

• Llengua catalana: 93,60% de l’alumnat supera les proves

• Llengua castellana: 96,2% de l’alumnat supera les proves

• Llengua anglesa: 92,4% de l’alumnat supera les proves

Normalment, en totes les competències i subcompetències, el centre queda per sobre de la mitjana de Catalunya en comparació amb centres de la mateixa complexitat.

1. 3. Competència lingüística del professorat. Places docents amb perfil professional de l’àmbit lingüístic

Actualment al centre hi ha acreditats 10 docents amb un nivell mínim B2 de llengua anglesa que participen directament en el projecte GEP de plurilingüisme. Igualment tenim professorat acreditat per impartir parcialment en francès, alemany i àrab.

Des del curs 2016-17, tenim definit un perfil professional de l’àmbit lingüístic a l’àrea de Tecnologia. Des d’aquesta plaça es desenvolupa la coordinació del projecte GEP del centre que es troba en el tercer any d’execució.

3. Objectius i criteris metodològics i organitzatius per a l’aprenentatge i l’ús de les llengües.

1. 1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge.

La llengua catalana, com a llengua pròpia i comuna de Catalunya i de tots els altres territoris catalanoparlants, també és la llengua pròpia del nostre centre i es pretén que sigui l’eina de cohesió i integració de tota la comunitat. Per tant, exclusivament i en el marc de la normativa vigent, aquesta serà la llengua usada en tots els àmbits acadèmics, culturals, administratius i de relació interna i externa del centre.

Actuacions del centre:

• El centre demana la implicació i col·laboració de tot el professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana i en el procés de normalització lingüística.

• La retolació de l’institut serà en català a tots els espais del centre.

• Les actuacions internes i externes de caràcter acadèmic: butlletins, actes, documentació dels departaments, certificacions, etc.

• Les actuacions internes i externes de caràcter administratiu: comunicats, avisos, impresos, retolació, segells, etc.

• La documentació adreçada a persones físiques o jurídiques de l’àmbit lingüístic dels Països Catalans. La documentació adreçada fora del nostre entorn lingüístic es redactarà en la llengua corresponent, bé com a original, bé acompanyant-la com a traducció del corresponent original en llengua catalana.

• La maquinària (ordinadors, impressores…) i el programari informàtic adquirits hauran d’estar preparats per al seu funcionament en llengua catalana, sempre que sigui possible.

• També seran en català tots els serveis escolars del centre: revista, cartells, pàgina web, etc.

Tots els membres que conformen la comunitat educativa –professorat, alumnat, PAS, personal contractat i pares i mares- han de col·laborar i esforçar-se per tal de mantenir i millorar, si cal, l’ús de la llengua catalana.

1. 2. L’aprenentatge/ensenyament de les llengües catalana i castellana

1. 1. 1. Dimensió comprensió lectora.

Les dimensions que esmentem en el nostre projecte lingüístic: lectora, escrita, oral i literària tenen sovint elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències d’una mateixa dimensió o de diferents dimensions. Així, per exemple, l’expressió escrita manté relacions amb la comunicació oral pel que fa a les qualitats de tot discurs: adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. De la mateixa manera, la comprensió lectora i l’expressió escrita estan vinculades en tant que són les dues vessants de la comunicació escrita. Així mateix, la comprensió lectora i l’expressió escrita també estan vinculades amb la literatura com a fet comunicatiu, lingüístic i estètic.

La comprensió lectora és la capacitat de desenvolupar significat a partir dels processos de lectura, per tal d’assolir objectius personals, construir el propi coneixement i potenciar-lo, així com també per participar en la societat.

Cal aplicar aquesta capacitat a la comprensió de textos de qualsevol matèria o activitat acadèmica.

A l’hora de graduar aquesta competència tenim en compte la complexitat dels processos de la comprensió lectora i seguim les pautes establertes en el document sobre les competències bàsiques en l’àmbit lingüístic. Per tant, el primer nivell se centra en la captació de la informació literal i en la interpretació del propòsit principal del text. El segon nivell aprofundeix en la informació i en la seva interpretació, i ja introdueix alguns elements valoratius. El tercer nivell inclou, a més, un posicionament personal raonat i crític davant els continguts i els propòsits dels textos.

La lectura és el vehicle que facilita l’estudi i la comprensió del món, de l’actualitat i de la ciència. Al mateix temps, és una font de descoberta i de plaer personal.

Al nostre centre tenim present que bona part dels missatges de la societat del coneixement i de la informació es transmeten a través dels llenguatges audiovisuals. De la mateixa manera, la cerca d’informació es produeix sovint mitjançant formats que remeten a aquests llenguatges. D’aquí la necessitat d’incorporar a la comprensió lectora els coneixement d’aquests llenguatges com a contingut clau.

Actuacions de centre: el projecte ILEC (veure Pla lector del centre)

• Mitja hora de lectura diària:

A partir d’aquest temps de lectura, establert en una franja horària concreta, incentivem el gust per la lectura per tal de millorar les competències de la comprensió lectora que, alhora, afavoreixen el rendiment acadèmic i redunden en l’assoliment de les competències transversals, actitudinals i personals.

• Estratègies de lectura: comprensió, resum, inferència i hipòtesi:

Les quatres estratègies esmentades han estat objecte d’estudi i formació per part del nostre claustre. L’alumnat reforça la seva competència lectora mitjançant aquestes al llarg del seu itinerari durant la ESO i el batxillerat i des de l’àmbit lingüístic i des de la resta d’àmbits presents al currículum.

• Foment i rellançament de la biblioteca.

Al nostre centre té molta importància l’ús i l’ampliació de forma continuada, en relació a les necessitats del centre, de la biblioteca amb mitjans tecnològics i de comunicació, i amb continguts de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfiques i imatge).

• Activitats de padrinatge lector a les escoles de primària: LECXIT

• Clubs de lectura: 3^r ESO

• Proves de fluïdesa i velocitat lectores: 1^r i 2ⁿ ESO

• Aprenentatge entre iguals: ESO i Batxillerat

Actuacions des de l’àmbit lingüístic (llengües catalana i castellana).

• Lectures obligatòries:

Comprensió lectora des de les perspectives de l’abans, el durant i el després de la lectura. Context històric i literari. Estudi de les obres i comentari de les seves característiques segons el gènere literari.

• Mitjans propis: blocs desenvolupats per l’alumnat.

• Procediments de lectura de les diferents tipologies textuals :

Perspectiva des de l’abans, el durant i el després de la lectura mitjançant l’aplicació de les estratègies esmentades anteriorment.

1. 1. 2. Dimensió expressió escrita.

L’expressió escrita és una competència activa del llenguatge que requereix la participació de l’aspecte creatiu. Per tant, el domini de l’expressió escrita tant en llengua catalana com en llengua castellana esdevé d’allò més important i necessària, atès que intervenen la majoria dels continguts curriculars, continguts clau i competències pròpies de l’àmbit lingüístic.

Vist el marc competencial abarcat per la dimensió escrita, per raons òbvies l’expressió escrita incideix en la dimensió de la comprensió lectora. En altres paraules, totes dues dimensions van enllaçades perquè a mesura que hom escriu, estructura i crea, també descodifica, interpreta, infereix i fa hipòtesis. De fet, si haguéssim de prioritzar una de les dimensions competencials de l’àmbit lingüístic, hauríem de prioritzar, sens dubte, l’expressió escrita car l’escriptura reprodueix la producció i l’estructura del pensament i en conseqüència comprèn la lectura, sap comunicar-se oralment i posseeix sentit estètic i literari. A tall d’exemple, un alumne que tingui assolides les competències de la comprensió lectora té garantit l’assoliment de les competències de la dimensió de l’expressió escrita.

Consegüentment, el projecte lingüístic del centre té com a objectiu la formació i la consecució d’alumnes que esdevinguin escriptors/es competents a l’hora de produir textos de les diferents tipologies curriculars emprant la coherència, la cohesió i l’adequació pertinents tant en llengua catalana com en llengua castellana.

A fi d’assolir els objectius més amunt esmentats, els departaments de llengua catalana i castellana duen a terme tot un seguit d’intervencions com ara poden ser: la producció de textos de diferents tipologies curriculars, la impartició de matèries optatives específiques de creació i expressió escrita, les participacions en certàmens i premis literaris externs (Sambori, Ficcions, Murs, Pissiganya, Gust per la lectura) i interns (Concurs literari de St. Jordi) emmarcat dins de La Setmana de les Lletres .

A part d’això, els departament de llengua catalana disposa de diferents recursos digitals com ara són els blocs de lectura “Llegidors” i “Llengua i literatura de Rosa Sagalés” , en què l’alumnat rep propostes de lectura, participa produint comentaris i ressenyes, cerca i comparteix informació. Finalment, els alumnes també publiquen llurs relats curts i vídeos amb contingut literari (poemes visualitzats i booktràilers)

Per acabar, cal fer un esment de la insistència, el foment i la perseverança en la creació de textos literaris per part dels departaments de llengua catalana i castellana, atès que considerem que cal cultivar la funció estètica i/o poètica del llenguatge de l’alumnat ensems amb la creació a l’hora de produir textos que vagin més enllà de l’aspecte pragmàtic. Per aquesta raó, participem, col·laborem en els concursos literaris més amunt esmentats; així com també, ens fem càrrec de l’organització de l’esdeveniment monogràfic de la Setmana de les lletres i dels Jocs Florals de St. Jordi.

1. 1. 3. Dimensió comunicació oral.

• Sobrelaimportànciailanecessitatd’adquirirlescompetènciesdelallenguaoral:

Cal un bon domini de l’expressió oral en totes dues llengües catalana i castellana per tal d’estar preparats per entendre i exposar de forma raonada i coherent els missatges comunicatius i les opinions. Això implica aprendre a escoltar, a dialogar, a raonar i a respectar els torns de paraules i les intervencions dels diversos interlocutors.

Es prioritza l’aprenentatge i l’ús dels diversos registres de la llengua oral en català i castellà, tot i que s’incideix de manera específica en la llengua estàndard, sense oblidar les característiques dialectals de la zona (central: català oriental amb trets propis de les comarques gironines, especialment en el lèxic, morfologia verbal i en alguns pronoms).

L’objectiu final és que l’alumnat assoleixi la competència comunicativa i tingui un bon coneixement de la variant estàndard del català de la zona i la utilitzi en els diversos àmbits i registres.

• Competència activa de llenguatge:

En l’àmbit oral, és important la realització de lectures en veu alta, de poesia, de dramatitzacions, de representacions teatrals (com a activitat extraescolar, per Sant Jordi, altres festes), de debats a partir d’una lectura seleccionada prèviament… de forma que fomenti la participació de l’alumnat en l’ús de les llengües des de qualsevol àrea.

Actuacions:

• Certamen de lectura en veu alta: Recital de rondalles i declamació poètica a 2n d’ESO.

• Exposicions orals relacionades amb el currículum i l’entorn més proper de l’alumnat.

• Sortides al teatre

• Lectura dramatitzada de clàssics en el marc de les literatures catalana i castellana.

• Cicles formatius: exposicions orals

1. 1. 4. Dimensió literària.

La funció estètica i/o poètica del llenguatge forma part de la formació integral de l’individu i des de l’àmbit lingüístic l’eina de què disposem és, sens dubte, el coneixement de les literatures catalana i castellana. Aquest coneixement es desglossa mitjançant els continguts curriculars propis de literatura com són, d’una banda, l’estudi dels autors/es més significatius de cada període, els corrents literaris, escoles i períodes; i de l’altra, el foment de la lectura d’obres literàries emmarcada dins del projecte ILEC.

Tant des del departament de llengua catalana com des del de la llengua castellana, l’objectiu és que l’alumnat adquireixi, identifiqui, copsi, interpreti, reprodueixi i produeixi el sentit literari a través de les lectures realitzades i la producció de textos escrits. De fet, la dimensió literària ve complementada per la incentivació de l’esperit creatiu de l’alumnat.

A fi d’assolir els objectius propis de la dimensió literària, s’endeguen tot un seguit d’actuacions en què l’alumnat treballa l’ús, el domini de la llengua i l’abelliment de la mateixa no només en l’assignatura de llengua catalana i castellana, sinó també especialment en les assignatures específiques de les respectives literatures i de literatura universal. Com a exemples d’aquestes actuacions cal fer esment de la producció de comentaris literaris, de poemes atenent el cànon, de textos narratius imitant estils literaris diversos, de la recitació de poemes, de la dramatització de fragments de peces teatrals etc. A part d’això, les sortides al teatre, les sortides per realitzar rutes literàries o les sortides per visitar institucions i exposicions cultural constitueixen una altra de les actuacions pròpies de la dimensió.

Per acabar el tractament lingüístic de la dimensió literària els departaments de l’àmbit lingüístic també apropen el fet literari i cultural als nostres alumnes amb actuacions de caire extracurricular com ara la participació en el projecte d’Autors a les aules o les conferències i xerrades d’autors/es, editors/es convidats pels departaments dins del marc de la setmana de lletres.

1. 1. 5. Recursos digitals

El departament de llengua catalana disposa de diferents plataformes digitals gestionades pel professorat del departament en què els alumnes desenvolupen tot un seguit d’activitats polivalents que treballen les dimensions de comunicació oral, expressió escrita, comprensió lectora i literària en llengua catalana.

Les esmentades plataformes són: la plataforma digital vinculada al llibre de text, diccionaris i obres de consulta online i digital, el bloc literari Llegidors, el bloc de Llengua i literatura de la Rosa Sagalés.

També cal esmentar, l’ús puntual de la xarxa en el visionat de films, vídeos de cançons, poemes visuals, “booktrailers” etc. que evidentment es fan en llengua catalana, a no ser que es tracti d’un contingut de literatura universal impossible de trobar-lo en llengua catalana, llavors es prioritzarà únicament la llengua original o anglesa. En conseqüència, fem ús del projecte del Catàleg de pel·lícules en VO englobat dins del GEP i destinat a fomentar la dimensió plurilingüe.

Altres recursos de caire més general i en què els recursos específics s’enllacen com pot ser el lloc web del centre o el del projecte ILEC utilitzen la llengua catalana atès que és la llengua vehicular.

1. 3. L’aprenentatge/ensenyament de les llengües estrangeres

L’alumnat del nostre centre, al llarg de tota la seva vida acadèmica d’ESO i Batxillerat o Cicles, ha de conèixer com a mínim una llengua estrangera per tal de ser competent i capaç de comunicar-se i accedir al coneixement en un món plurilingüe i multicultural. Al nostre Institut Vil·la Romana la primera llengua estrangera és l’anglès i la segona és el francès. L’aprenentatge i coneixement de diverses llengües ajuda als alumnes a

desenvolupar les competències de la dimensió actitudinal i plurilingüe; la finalitat és que els alumnes es puguin comunicar en diferents llengües i interactuïn en contextos pluriculturals. D’aquesta manera, s’ofereix un anàlisi contrastat entre les diferents llengües i una actitud de respecte, tolerància i civisme envers la diversitat lingüística i cultural.

Al centre s’hi oferta la llengua anglesa a tots els nivells des del departament de llengües estrangeres com a matèria obligatòria. De la mateixa manera s’ofereix la llengua francesa, com a optativa des de primer d’ESO fins a primer de Batxillerat, intentant que l’alumnat que ha iniciat aquesta opció pugui seguir al llarg d’altres cursos. De la mateixa manera des del projecte GEP es realitzen activitats en llengua anglesa des de matèries no necessàriament lingüístiques, intervenint a la major part dels nivells de forma puntual.

Des de l’AFA del centre es facilita a l’alumnat que ho desitgi classes d’anglès oral extraescolar, dues hores a la setmana en grups reduïts.

3.3.1. Dimensió comunicació oral

Els alumnes treballen la comprensió oral escoltant audicions i veient vídeos de tipologia diversa, autèntics o adaptats, per tal d’obtenir informació i interpretar-los. Aquestes escoltes serveixen alhora de model per tal de planificar i produir textos orals (presentacions, diàlegs, role-plays,…) emprant estratègies d’interacció oral. Hi ha ocasions en les que els alumnes han d’enregistrar-se per autoavaluar-se i millorar la seva producció, pronunciació i entonació.

3. 3. 2. Dimensió comprensió lectora

A totes les unitats didàctiques, hi ha textos de tipologia variada (article d’opinió, qüestionari, blog, buidatge, carta o mail, anunci,…) per tal que els alumnes utilitzin diferents estratègies per comprendre, interpretar i deduir la informació que hi ha en aquests textos. Els alumnes utilitzen habilitats, com ara la memòria, l’anticipació, la imaginació i l’exploració ràpida per tal de deduir la informació. Es treballen les diferents estratègies de lectura: fer prediccions, fer inferències, fer-se preguntes i resumir.

A l’aula, es practica tant la lectura silenciosa com la lectura en veu alta intentant en tot moment que els alumnes aprenguin el gust per la lectura i el llegir per aprendre.

Per tal de millorar l’autonomia de comprensió lectora, s’ensenya als alumnes a fer servir diccionaris digitals recomanats i mai traductors. Als alumnes se’ls proporciona les eines per poder identificar la informació principal i secundària.

3. 3. 2. Dimensió expressió escrita

Tenint en compte que aquesta és la dimensió que presenta més dificultats, ja des d’un bon principi, es procura que en tot moment hi hagi petites produccions i que aquestes produccions vagin augmentant a mesura que avança el curs. En el cas de redaccions, es veurà un model, s’ensenyarà l’estructura i s’explicarà com planificar-la. A vegades, s’escriu individualment, d’altres en parella i d’altres s’escriu conjuntament tot el grup classe amb el guiatge del/la docent.

3. 3. 2. Dimensió literària

Els alumnes del nostre centre, en tots els nivells de la ESO treballen durant cada trimestre un llibre de lectura adaptat o autèntic amb la finalitat de comprendre textos literaris de temàtica diversa i de certa extensió i complexitat lingüística, valorant-los alhora amb raonaments de certa complexitat. Com a excepció, destacar que, a 1r d’ESO, es fa el tercer trimestre. En el cas de batxillerat, es fa també un llibre de lectura adaptat i dos lectures autèntiques. El departament de llengües estrangeres facilita als alumnes un servei de préstec de llibres de lectura a través d’un dipòsit a l’inici de curs. Els alumnes amb un alt coneixement de la llengua, poden demanar al departament llibres en préstec d’un nivell més adaptat al seu nivell.

També, i dins de les moltes activitats lectives, els alumnes reprodueixen oralment, reciten i dramatitzen textos literaris senzills adaptats o autèntics de manera entenedora.

3. 3. 2. Recursos i accions complementàries

Aquest curs comptem amb el recurs d’un auxiliar de conversa gestionat pel MEC que dóna suport a tots els nivells d’ESO i batxillerat del centre per potenciar la producció oral.

També, es duu a terme l’Erasmus+ i el eTwinning.

D’altra banda, també s’ha iniciat aquest curs un intercanvi a 3r d’ESO amb un centre de secundària polonès on la llengua vehicular és l’anglès.

Cada any es realitza una sortida cultural al sud de França per fomentar la cultura i la llengua francesa.

Dins la setmana de les llengües, els alumnes participen en activitats i en tallers en llengua anglesa. I, dins la setmana de la música, els alumnes de francès participen reproduint i treballant cançons en llengua francesa.

Dins del projecte GEP, hi ha matèries en les quals s’imparteixen ensenyaments en llengua anglesa, concretament, Matemàtiques a 1r d’ESO; Educació Física a 2n d’ESO; Tecnologia a 3r d’ESO; Ciències Socials a 3r d’ESO i Ciències per al món contemporani a 1r de Batxillerat.

1. 4. El marc pel plurilingüisme. El projecte GEP

És un nou projecte que s’inicia a l’institut a partir del curs 2016-17.

Consisteix en formar part del Grup Experimental Plurilingüe en el que participen un recull de centres de tota Catalunya i que té com a objectiu millorar la competència lingüística i Plurilingüe de l’alumnat.

El coneixement i l’ús de diferents llengües ha esdevingut una necessitat fonamental i un dret per als ciutadans d’una societat global com la nostra. El coneixement d’una o més llengües estrangeres, a més de les oficials i/o pròpies de l’individu, garanteix l’adquisició dels processos d’aprenentatge i la millora contínua de l’aprenent.

L’ús de diferents llengües per a accedir al coneixement és una pràctica que l’individu ha de desenvolupar des de l’edat escolar per tal d’establir les bases que li permetran aprendre qualsevol llengua de forma eficient. Així doncs, es recomana que a les aules, els continguts de les diferents àrees es treballin mitjançant la utilització d’una tipologia de textos variada, emprant fonts i recursos diferents i sense limitació en l’ús de les llengües.

Els centres escolars treballen en la reflexió i l’acció per tal d’establir el paper de les llengües en la comunitat educativa:

• Els usos lingüístics de la llengua catalana en el centre, i el paper de les altres llengües oficials.

• El desplegament d’accions docents per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres curriculars.

• Les accions de context per a incorporar a la comunitat educativa l’aprenentatge de les llengües no curriculars que són pròpies de l’alumnat i de les seves famílies.

Per aquest motiu, al nostre centre hem engegat aquest projecte que es basa principalment en introduir la llengua anglesa en la vida quotidiana de l’institut i augmentar l’ús de la llengua anglesa en àrees no lingüístiques.

CURS	Matèries GEP
1er ESO	Tecnologia, ed. Física i optativa de matemàtiques
2n ESO	Tecnologia i ed. Física
3er ESO	Tecnologia, optativa “What’s about”, socials
4t ESO	Física i Química i Informàtica
1er BATXI	Literatura universal, Ciències del món contemporani

1. 1. 1. Tractament Integrat de Llengües. Objectius específics del centre plurilingüe

El professorat d’àrees no pertanyents a l’àmbit de les llengües estrangeres que intervé en llengua anglesa en alguna de les activitats que realitza, integra vocabulari, metodologia i comprensió lectora en anglès per tal d’integrar l’ús d’aquesta llengua a les activitats i continguts que s’han fet o es faran en català.

Les llengües de l’institut són presents en tots els espais del centre, no només a l’aula de llengua. Les llengües de l’alumnat tenen el seu espai i són el punt de partida per al desenvolupament de la competència plurilingüe.

Fomentar la consciència intercultural.

Totes les matèries es treballen des de l’enfocament competencial, orientat a l’acció. Les llengües es treballen de forma coordinada, no com a compartiments estancs.

Les llengües s’ensenyen a través de les tipologies textuals i els gèneres i mitjançant l’execució de tasques comunicatives o projectes.

Es tenen en compte els conceptes lingüístics comuns i s’eviten reiteracions innecessàries.

Es treballa la consciència lingüística i la transferència interlingüística.

Es proposen activitats de sensibilització lingüística > actituds positives cap al plurilingüisme (Portafoli Europeu de Llengües).

Reforçar l’aprenentatge de la llengua (el català, el castellà i/o les llengües estrangeres) a través dels continguts: estructura dels textos (tipologia, gènere, característiques lingüístiques), lèxic específic, processos cognitius (informació explícita / implícita / referencial).

Treballar de manera coordinada amb el professorat de llengües (projectes interdisciplinars, reforç de l’aprenentatge lingüístic, ampliació de vocabulari…)

1. 1. 2. Criteris metodològics i organitzatius

A 1r cicle de l’ESO es fan parts en anglès de les matèries de tecnologia, educació física, Projecte Propi (que engloba les matèries de socials, música, tecnologia i visual i plàstica). Aquest projecte de centre és un projecte que consta de dues parts on els alumnes treballen cooperativament per assolir els objectius establerts. Es realitzen diverses parts del projecte en anglès (presentació del robot, explicació del timeline, i diferents parts de les presentacions orals).

També es fa una optativa durant els dos primers trimestres de matemàtiques en anglès.

A 2n cicle d’ESO, les matèries de tecnologia, socials i l’optativa trimestral Whatabout es donen parcialment en anglès. Cal destacar el projecte de síntesi de 3r on l’anglès i el francès hi tenen molta presència; el fet de viatjar uns dies al sud de França, l’alumnat que cursa l’optativa de francès té la oportunitat de practicar-lo de primera mà, a més, la resta posa en pràctica el seu anglès per comunicar-se i en la seva defensa oral és obligatori l’ús de la llengua anglesa.

A més, s’incorpora un nou programa d’intercanvi: PolsCat – Catalunya-Polònia.

Tot l’alumnat que cursa l’optativa de francès a l’ESO com a tercera llengua, realitza una sortida a final de curs a la Catalunya Nord. Allà l’alumnat pot posar en pràctica el que han après a les classes de l’institut.

A Batxillerat s’utilitza la llengua anglesa en diferents matèries com Literatura Universal, Ciències del Món, Filosofia, Història del Món Contemporani… de manera puntual i a partir de textos, cites, pel·lícules en versió original…

Cada curs també es presenten treballs de recerca (2n Batxillerat) fets i defensats en anglès i sobre temes ben diversos. És obligat, també, per a tots els alumnes, escriure l’Abstract d’aquest treball de recerca tant en català com en anglès.

El professorat de cicles va assistir a una trobada a Livorne per visitar centres formatius de fusta, administració i cuina per preparar un futur intercanvi entre centres francesos i catalans. Aquest intercanvi començaria amb una estada però l’objectiu final és que part de les pràctiques formatives dels alumnes es porten a terme en un centre d’un altre país.

1. 1. 3. Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE)

L’Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE), CLIL en anglès (Content and Language Integrated Learning), és el terme docent emprat per referir-nos a una situació d’immersió lingüística a les aules. El terme s’utilitza per descriure qualsevol situació educativa en la qual s’utilitza una llengua addicional (segona/estrangera) per a l’ensenyament i aprenentatge de matèries diferents de la mateixa llengua en qüestió. Als contextos escolars existeix un major èxit en l’aprenentatge de les llengües estrangeres quan es fan servir aquestes llengües per ensenyar matèries comunes.

El fet de formar part del projecte GEP, el departament d’ensenyament va oferir formació a dos docents que formessin part del grup impulsor GEP: Cristina Navarro, professora d’educació física al primer cicle d’ESO i Alba Mas, professora de tecnologia i informàtica al 2n cicle d’ESO. Aquesta formació rebuda va ser transmesa a tot l’equip docent del centre a través d’un link a una carpeta compartida on s’hi penjava tot el referent al curs; teoria, exemples, eines TIC, Apps, idees, projectes… A més, docents del grup impulsor i altres que no en formen part, van acreditar el curs AICLE del departament d’ensenyament: Carolina Sanarau, professora de tecnologia al 1er cicle d’ESO i Carolina Reyes, professora d’optativa de matemàtiques a 1er cicle d’ESO i Víctor Julià, professor de tecnologia a 4t d’ESO i Batxillerat. Cal esmentar que fa temps que es treballa en metodologia AICLE a molts nivells d’ESO.

Els beneficis de l’AICLE són nombrosos: promou l’autonomia de l’alumne, incrementa notablement el nombre d’hores d’exposició a la llengua estrangera, millora la competència lingüística general i específica alhora que desenvolupa interessos i actituds multilingües, proporciona una finalitat per fer servir la llengua a l’aula (atès que els alumnes necessiten comunicar-se per contribuir a l’aprenentatge cooperatiu) i és un aprenentatge beneficiós per preparar l’alumne pel futur acadèmic i/o laboral.

1. 1. 4. Participació en programes estrangers

• • Projecte ERASMUS+

El centre té una llarga història de participació en projectes COMENIUS. Actualment participa en el projecte ERASMUS+ de tres anys aprovat el 2017 i titulat: “We want Happy Students” junt amb quatre centres: LP Fréderic Estève de França, Agrupamento de Escolas de Moure e Ribeira do Neiva a Portugal, Anne-Frank-Gymnasium d’Alemanya i Zespol Skol w Jankowie Przygodzkim de Polònia. L’objectiu del projecte és la motivació i l’increment de l’assoliment de les competències de

l’alumnat, millorant la prevenció de l’absentisme i abandonament escolar, addiccions, problemes de comportament i aprenentatge. Es pretén fomentar l’intercanvi de noves metodologies entre el professorat dels cinc centres per ajudar i encoratjar els alumnes a assolir els seus objectius. Al llarg del tres cursos es porten a terme sis trobades on es treballa un àmbit diferent a cada un. Els resultats i treballs realitzats es pengen al blog del projecte i a la pàgina e-TWINNING.

• • e-TWINNING

El departament de llengües estrangeres promou la participació en projectes e- TWINNING. Els últims cursos ha participat en diferents intercanvis e-TWINNING amb els projectes: Come Together, The wonderful world of books, Far away but like you i One Europe, many cultures amb alumnes de 2n d’ESO. Els resultats obtinguts dels projectes són a la plataforma.

1. 1. 5. Recursos digitals en l’aprenentatge de les llengües

Des de primer a quart de la ESO, els alumnes utilitzen llibres digitals, correus electrònics, diccionaris online, presentacions en powerpoint i prezi. També comparteixen documents en Google drive i s’utilitzen diferents webs i vídeos així com la plataforma Moodle. Aprenen a gravar i editar vídeos a l’igual que treballar amb l’àudio. A Batxillerat, s’utilitza el moodle, comparteixen i elaboren vídeos, fan presentacions, exàmens online, vídeos, pel.lícules,etc..

A cicles formatius, presentacions, vídeos i diferents documents elaborats amb diferents programes d’office i consulta de diferents webs i diccionaris online, i a vegades sèries des de les diferents plataformes online.

3.4.6.- Recursos i accions complementàries

3. 4. 6. 1. Els recursos complementaris

Cada any, el nostre centre ha sol·licitat un auxiliar de conversa i enguany ( curs 2018- 2019 ) comptem amb el suport de dit auxiliar per part del MEC. Aquest és un dels recursos que serveixen per a millorar l’expressió i comprensió oral dels nostres alumnes. L’auxiliar de conversa està en el nostre centre des d’octubre fins el 31 de maig i treballa a tots els nivells excepte 2n de Batxillerat. L’auxiliar de conversa està al nostre centre 12 hores ( 11 de les quals són lectives i l’altra és de reunió amb el seu mentor/a ) i el seu horari es concentra, generalment, en 3 dies. Cada trimestre té un horari diferent per així aconseguir que tots els nivell puguin gaudir d’aquesta oportunitat.

L’auxiliar de conversa és 1 hora a la setmana per nivell i el seu mètode de treball consisteix a practicar l’expressió oral en petits grups mitjançant l’ús d’imatges, fotografies, petits vídeos o treballs guionitzats com ara role-playing o diàlegs.

Les matèries en què l’auxiliar de conversa intervé són llengua anglesa, així com matèries GEP, com ara Matemàtiques ( a 1r d’ESO ), Educació Física ( a 2n d’ESO ), Tecnologia ( a 3r d’ESO ), Ciències Socials ( a 3r d’ESO ) i Ciències per al món contemporani ( a 1r de Batxillerat ).

3. 4. 6. 2. Les accions complementàries

OLYMPIC GEPs:

Al nostre centre participen els alumnes de 1er de l’ESO i Batxillerat . El grup impulsor GEP juntament amb els alumnes de Batxillerat organitzen els “Olímpic Geps” que són diferents proves tant esportives com lingüístiques en les quals participen els nostres alumnes de 1er de l’ESO amb dues escoles de primària de la nostra població, concretament amb alumnes de sisè. La norma és passar un bon matí i comunicar-se amb llengua anglesa. Aquesta acció s’emmarca dins del pla educatiu d’entorn.

MOTHER LANGUAGE DAY

El dia de les llengües mare, 21 de febrer, és un dia que es vol donar importància i protagonisme a totes les llengües existents al centre. El curs 2017-18, es va crear un vídeo, versionant la cançó d’Imagine, de John Lennon, amb totes les llengües que formen part del nostre institut.

INTERCANVIS

• Des de fa més de 15 cursos escolars el nostre centre participa en un intercanvi amb l’Institut “Galileo Galilei” de Selvazzano, Itàlia. Cada curs, entre 25 i 30 alumnes de 1r de postobligatòria del nostre centre viatgen una setmana a Itàlia i s’allotgen amb famílies, conviuen amb els seus companys italians i fan visites culturals. Aquests alumnes italians venen també una setmana a La Garriga per fer el mateix: conviure amb els seus companys i fer visites culturals. La llengua vehicular és, en tot moment, l’anglès i les visites amb guies es fan sempre en anglès. Els alumnes preparen prèviament activitats guiats pel professorat d’anglès.

• Aquest curs 2018-19 hem engegat un intercanvi a 3r d’ESO amb l’institut Zespół Szkolno-Przedszkolny nr 2 de Białystok. Donat que el Projecte de síntesi de 3r gira en torn d’una regió d’Europa, enguany 26 alumnes fan aquest PS a Polònia amb format d’intercanvi aprofitant les bones relacions que tenim amb un institut d’aquell país. Els nostres alumnes viatgen durant una setmana a Polònia i són acollits per alumnes i les seves famílies d’aquell país. Això comporta que quan aquests alumnes polonesos viatgen a Catalunya igualment són acollits per les nostres famílies. Tant durant el viatge a Polònia, com la setmana d’estada dels polonesos a La Garriga, és previst de realitzar activitats culturals i lúdiques. Tot plegat s’emmarca en el projecte de centre en el que apostem per l’impuls de les llengües estrangeres en situacions reals de comunicació de manera que es parli en anglès en tot moment. La llengua vehicular és, en tot moment, l’anglès. Els alumnes que participen en l’intercanvi estableixen comunicació entre ells prèviament al moment de viatjar o de rebre els seus companys. Per a tal efecte, s’utilitza aplicacions de mòbil com Whatsapp o xarxes socials com Facebook o Instagram, a més del correu electrònic.

4. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular.

1. 1. L’alumnat d’origen estranger

L’atenció a l’alumnat nouvingut s’articula en un itinerari que comença amb l’acollida inicial i l’obertura d’un pla individualitzat on queden recollides les mesures i suports que necessita l’alumne per accedir al currículum, així com els criteris d’avaluació amb què se l’avaluarà.

L’acollida inicial consisteix en una entrevista inicial a la família i al nen. A continuació se li passa el model de prova inicial penjat en la pàgina web d’ensenyament per alumnes nouvinguts.

A l’hora d’elaborar el pla es té en compte el moment de l’arribada de l’alumne, l’edat, el nivell acadèmic en el moment de la incorporació i el progrés en l’aprenentatge.

Al no disposar d’aula d’acollida el departament de català destina 1 hora diària d’atenció individualitzada per tal d’assegurar el coneixement oral i escrit de la Llengua Catalana. La resta d’àrees s’organitzen tal i com està previst en el Pla d’acollida del centre, dins l’aula ordinària en grups heterogenis i amb ràtio reduïda.

Per altra banda el departament d’orientació ofereix trimestralment una optativa de reforç de tres hores setmanals.

Durant el primer curs es prioritzen les competències comunicativa lingüística, l’aprenentatge de la llengua vehicular, i la competència social i ciutadana.

1. 2. L’alumnat amb necessitats educatives especials

En les activitats adaptades d’ensenyament, aprenentatge i avaluació de la llengua adreçades a aquest alumnat s’hi prioritzaran els aspectes més comunicatius i funcionals, sense insistir tant en els aspectes de coneixement gramatical i de sistematització de continguts.

La llengua catalana ha de ser vehicular en les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge d’aquest perfil d’alumnes, tenint en compte la seva consideració d’eina d’integració i cohesió del centre. En aquest apartat, l’objectiu principal és el següent:

– Donar prioritat als aspectes comunicatius i funcionals de la llengua.

En les adaptacions curriculars o en els plans individualitzats quedaran recollides les mesures i suports que necessiten els alumnes amb necessitats educatives especials per tal d’assolir aquest objectiu.

El departament d’orientació participa en l’assessorament per l’elaboració d’aquests documents i vetllarà pel compliment dels protocols a seguir d’acord les necessitats educatives especials que presenti l’alumne.

A nivell organitzatiu:

• Trimestralment oferim una optativa de reforç per tal d’atendre a aquest perfil d’alumnat.

• Participem en grups flexibles si cal.

• Reforç puntual durant el temps de lectura autònoma i silenciosa.

5. Organització i gestió

1. 1. Organització dels usos lingüístics

1. 1. 1. Llengua del centre

El centre educatiu en virtut de la normativa vigent, utilitza el català en tots els àmbits, inclosa la senyalització general del centre ( pàgina web, rètols, cartells…).

Per aquest motiu, tota la comunitat educativa ha de vetllar per l’ús i la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’aprenentatge i com a dinamitzadora del tractament integrat de les llengües a partir dels enfocaments comunicatius.

1. 1. 2. Ús no sexista del llenguatge

En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric i es treballa transversalment a les àrees del currículum per tal que no es faci ús d’un llenguatge discriminatori.

1. 1. 3. Comunicació externa

El centre fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que sol·liciten les famílies. Es col·labora amb institucions, entitats i organismes per afavorir actuacions orientades al coneixement i aprenentatge de les llengües: participació en concursos, difusió de les activitats d’aula ( web, ràdio…).

1. 1. 4. Llengua de relació amb famílies

El centre vetlla perquè la llengua d’ús en tots els comunicats que s’adrecen a les famílies, com ara reunions de pares, sortides, celebracions,… sigui la catalana

A més a més, el professorat i el personal d’administració i serveis s’ha d’adreçar habitualment en català a les famílies de l’alumnat no catalanoparlant o d’origen estranger.

1. 1. 5. Llengua i entorn

L’AFA (Associació de famílies d’alumnes) col·labora en les activitats educatives del centre i coopera amb el consell escolar en l’elaboració de directrius per a la programació d’activitats complementàries, extraescolars o de serveis.

1. 2. Organització de la programació curricular

1. 1. 1. Coordinació cicles i nivells

El centre té present que el treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes, ajuda a assolir els objectius de l’aprenentatge de la llengua catalana,

castellana i llengües estrangeres, i per això cal una coordinació entre català, castellà i llengua estrangera pel que fa al treball de continguts i estructures comunes.

Convé establir una coordinació entre el professorat d’un nivell i entre el professorat dels diversos nivells pel que fa a l’ensenyament/aprenentatge de les llengües per tal de no repetir continguts, afavorir la transferència d’aprenentatges i prioritzar el treball dels aspectes diferencials específics de cada llengua.

1. 1. 2. Projectes d’innovació

Durant els tres últims cursos, s’ha desenvolupat al centre el projecte d’impuls a la Lectura (Projecte ILEC). Hi ha participat la majoria del professorat del Claustre i un 60% aproximadament han fet 3 anys de formació en centre, sobre els 3 d’aquest projecte. Des del curs 2016-17, tenim organitzada una franja horària de 30′ de lectura diària per a tots els cursos i nivells.

Estem desenvolupant el tercer curs del projecte GEP de plurilingüisme. El grup impulsor té un caràcter transversal i interdepartamental i dedica la seva tasca a programar activitats relacionades amb el plurilingüisme i a desenvolupar parcialment la seva tasca docent parcialment en llengua anglesa.

Projecte PROPI a 1r d’ESO, amb implicació directa de les àrees lingüístiques i que comporta la realització de materials i productes , sobretot digitals, utilitzant diverses llengües.

1. 3. Biblioteca escolar

1. 1. 1. Accés i ús de la informació

El centre disposa d’una biblioteca a l’abast directe dels alumnes. És un espai de consulta i préstec que s’ofereix a l’alumnat de dilluns a divendres durant el temps de lectura i els dijous a l’hora del pati.

( Veure Pla de Lectura. Apartat 7 “Recursos”).

1. 1. 2. Pla de lectura

Un Pla de Lectura és un conjunt d’activitats que dissenya un centre educatiu per impulsar el gust per la lectura. La lectura és l’eina fonamental que té l’individu per adquirir el coneixement del món exterior i per conèixer-se a ell mateix. Per això, és important l’adquisió/consolidació de la competència lectora, ja que és l’eix de tot el nostre aprenentatge. (Veure document Pla de Lectura).

1. 4. Projecció del centre

1. 1. 1. Pàgina web del centre

La pàgina web del centre és un recurs compartit per tota la comunitat educativa, amb l’objectiu prioritari d’informar i difondre l’activitat del centre i on tots els departaments didàctics mantenen les seves dades actualitzades.

1. 1. 2. Revista

La revista s’edita i es publica trimestralment a partir del treball desenvolupat en una optativa de dues hores setmanals que s’imparteix a 2n d’ESO. En aquest context es treballa l’expressió escrita amb l’actualitat del centre (notícies del dia a dia, sortides, conferències, xerrades, setmanes monogràfiques, projectes.. )

1. 1. 3. Exposicions

Durant tot el curs escolar hi ha mostres de treballs i sortides realitzats per l’alumnat des dels diferents departaments i nivells. La llengua d’expressió és la catalana, a excepció del departament de llengües estrangeres. Totes aquestes mostres es poden visualitzar a la pàgina web, a la revista i als diferents espais de l’institut.

1. 5. Xarxes de comunitats virtuals

El centre potencia l’existència de xarxes de comunitats virtuals en les que intervenen tan el professorat ( informacions, intercanvi d’experiències, recursos, formació..) com l’alumnat ( per reforçar i ampliar els continguts treballats a l’aula). Aquestes xarxes virtuals són la plataforma moodle, el google drive, el correu electrònic, els blocs i el web del centre.

1. 6. Intercanvis i mobilitat

Els intercanvis i les visites a l’estranger són un altre element vertebrador molt visible en el nostre marc educatiu.

Un grup d’alumnes de 3r d’ESO realitza un intercanvi amb un centre de Polònia.

Un grup gran d’alumnes de 3r d’ESO realitza una estada al Sud de França, desenvolupant els seu treball de síntesi.

Un grup d’alumnes de 1r curs de postobligatòria ( Batxillerat i Cicles Formatius ) fan un intercanvi amb un centre d’Itàlia.

Els alumnes de francès fan una sortida a Cotlliure i mantenen intercanvis epistolars amb alumnes d’altres centres francesos.

Dues vegades l’any alumnes i professors del centre participen en trobades presencials a diferents instituts europeus ( França, Alemanya, Portugal i Polònia ) en el context del projecte Erasmus +

S’està treballant en l’organització d’un intercanvi entre alumnes de les dues famílies professionals de FP del centre i un institut de Livorne ( França ).

1. 7. Dimensió internacional del centre

El projecte Erasmus+ de tres cursos de durada, ens ofereix la possibilitat d’organitzar i participar en diferents trobades de professors i alumnes dels diferents centres que participen en el projectes i que estan localitzats a 5 països diferents d’Europa.