El 20 de novembre la comunitat educativa va commemorar el Dia Internacional de la Infància en un acte organitzat per la professora Elena Prats i amb la col·laboració de tot l’alumnat d’aula d’acollida. Prats encetava la intervenció uns minuts abans de l’esbarjo assegurant que «avui els protagonistes sou vosaltres: els nens, els joves. Avui és el vostre dia.» Tot seguit, i abans de donar pas als alumnes, recordava una anècdota molt il·lustrativa: «fa molt poc i és que jo estava fent classe i vaig posar un vídeo, era sobre la guerra d’Israel i Palestina i no, no hi havia ni sang, ni morts, ni bombes, ni cadàvers; només una nena que plorant explicava que creia que la seva mare havia mort, la mare, la germana, els oncles i, el seu pare la intentava consolar. El parlament de la nena no durava ni un minut, i quan em vaig girar, la majoria de vosaltres feia esforços per no plorar. I això que la majoria volíeu evitar és el que us fa persones, l’empatia ens fa lluitar pels drets propis i pels aliens. No la perdeu mai.»
L’acte va continuar amb la lectura d’unes frases que l’alumnat d’aula d’acollida havia preparat en motiu de la diada:
Tenim dret a no ser discriminats pel nostre país d’origen, i tampoc per la nostra religió, sexualitat o condició física.
Tenim dret a jugar.
Tenim dret a una casa.
Tenim dret a un futur millor.
Tenim dret a no estar en una guerra.
Tenim dret a viure tranquils.
Els nens de Palestina tenen dret a viure.
Tenim dret a l’educació.
Tenim dret a anar a l’escola .
Tenim dret a jugar en un espai segur.
Tenim dret a un planeta net.
Tenim dret a l’alimentació.
Tots els nens tenim dret a viure segurs.
Tots els nens hauríem de ser tractats igual de bé.
