ENS ACOMIADEM DE L’INSTITUT BLANCA D’ANJOU

Podríem dir que en un obrir i tancar d’ulls ens ha passat el curs, però per una vegada m’hauria agradat que no s’acabés mai. Aquest any, acomiadem quatre companys, o possiblement algun més que, per circumstàncies diverses, han decidit continuar el seu camí en un altre lloc, els volem agrair totes les coses bones que han donat aquí i els desitgem molta sort i encerts allí on vagin, però aquest curs acomiadem alguna cosa més…

Aquest ha sigut un curs difícil que ha continuat les seqüeles de l’anterior, que va ser un dels més estranys o fins i tot podríem dir el que més. Al setembre vam començar amb cautela i molta prudència i també amb un patiment que no hem abandonat en cap moment i, fins i tot, hem viscut moments tristos perquè la malaltia menyspreable ha tocat de prop una companya nostra. Es veu, però, que amb això no n’hi havia prou, i el Departament que ens té acostumats a molts canvis i constants, ens en tenia guardat un de ben gros que no ens comunicaria fins ben entrat el curs… Aquella proposta de la qual n’havíem sentit parlar en diverses ocasions, finalment, es faria efectiva i el dia 30 de juny, el nostre institut com a entitat independent deixaria d’existir com a tal i es fusionaria amb l’escola per crear un Institut Escola.

D’aquesta manera desapareixerà una manera d’entendre i fer les coses i de treballar, una forma de percebre i veure el món en general i de l’ensenyament o l’educació en particular. El procés, que estava previst amb la construcció de l’edifici on som, ha trigat uns quants anys a materialitzar-se, però finalment ha arribat. Al que ha estat l’institut li espera un gran canvi i té una gran transformació al davant, però abans d’arribar aquí hi ha hagut un llarg i intens recorregut al darrere, del qual us vull parlar a continuació. Podríem dir que és un relat biogràfic adaptat de l’Institut Blanca d’Anjou i remarco la paraula “adaptat” i, per això, demano disculpes a la Susanna i Tomàs, com a experts, perquè m’he pres certes llicències per fer-ne l’adaptació corresponent. I comença així:

Era el 1989, el municipi del Perelló patia un important fet traumàtic que es va arrossegar durant molt temps perquè perdia part del seu terme. L’Ampolla aconseguia la segregació desitjada i s’iniciava un procés de repartiment del territori. L’administració, conscient o no del que significava la pèrdua, decidia compensar el poble concedint-li una sèrie de serveis que feien que fos un poble privilegiat. I dic privilegiat perquè hi ha pocs municipis de la categoria del Perelló que tinguin la sort de comptar amb un institut que pugui acollir la joventut del poble i no els calgui marxar fora a estudiar.

Així, el 1989 naixia el regnat de la Blanca d’Anjou que estava orgullosa perquè li havien encomanat una gran tasca: fer-se càrrec de la formació de les generacions que serien el futur del poble. A més, mirant els reialmes veïns s’adonava que era una privilegiada perquè pocs estaven en mans d’una dona com era el seu cas. La Blanca d’Anjou durant tot aquest temps ha estat satisfeta de la feina que ha fet, aconseguí convèncer els jóvens de Rasquera perquè es vinculessin al seu regne i, fins i tot, amb els anys, ha captat l’interès d’altres famílies de les viles de la vora. Durant el seu regnat ha vist com remodelaven el seu palau i com les eines que empraven en la seua tasca diària han canviat molt des dels inicis, ha tractat bé els nobles de la cort i, per això, els que hi han arribat com a visitants, s’hi han volgut quedar i els ha dolgut marxar-ne quan ho han hagut de fer. En tot aquest període ha conegut i tractat molta gent i és conscient que ha viscut moments bons i alegres i d’altres de tristos i complicats, però que amb la voluntat de certes persones que s’han carregat les responsabilitats a l’esquena l’han pogut tirar endavant.

La Blanca d’Anjou quan s’atura a pensar s’adona que, aquests anys, n’han fet moltes de feines: teatre, pintura, lectura, esports, escriptura, dibuix, escacs, música, gravacions, presentacions, vídeos, robòtica, experiments, números, voluntariat, han ballat, han conegut espècies d’animals i plantes, han dissenyat cases, han cuinat i viatjat… La llista és llarga i variada i creu que ho estan fent bé. Així li ho van donar a entendre els mandataris quan van vindre a visitar-la fa sis anys, moment en què es va celebrar una gran festa.

Tot i això, la Blanca d’Anjou està preocupada perquè de tant en tant rep alguns missatgers que li porten unes noves que no li agraden, es tracta d’una amenaça que de moment creu que és llunyana. El que no sap és que és més a prop del que es pensa i quan se n’adona ja la té damunt i és al febrer passat quan rep la visita d’un altre mandatari que és l’encarregat de comunicar-li-ho. La Blanca d’Anjou desconeix el seu poder real i convoca els seus síndics per presentar batalla, però un cop mesurades les forces comprova que no hi té res a fer. Aquell dia, la Blanca rep un dard enverinat que la deixa greument ferida. Què passarà amb els seus vilatans? Tem una diàspora i es preocupa pel seu llegat. Tot i això, decideix continuar la seua feina amb dignitat fins al final. El curs avança i arriba la calor. Està cansada, però abans que tot s’acabi oferirà un present als membres de la seua cort perquè la portin sempre al seu cor i la tinguin al seu pensament. S’apropa el seu final. Desconeix com serà, no sap si serà com l’embat del vent de dalt que baixa fort pel Burgà o com la força de la llevantada que ataca les seues platges, que tantes vegades ha recorregut. El dia 30 de juny a les 12 de la nit, quan la Blanca farà 32 anys, qui sap si el seu nom va ser premonitori ja que les biografies reals diuen que en va viure uns 30, es rendirà i entregarà les claus del regne. Llavors, quan el seu palau restarà totalment en silenci, la dolçor de la Blanca d’Anjou es fondrà en la salabror de l’aigua salada, igual com fa l’Ebre a les aigües del Mediterrani. I en aquell moment encara hi haurà temps per a un últim desig i amb l’últim alè de vida donarà sort als descendents.

Maite Cot. (Professora de Català i Coordinadora pedagògica del centre)

Equip directiu 2020/21
Professors del centre que han estat directors a l’Institut Blanca d’Anjou

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>