El dia 21 de desembre vàrem anar de sortida amb el grup de 2n de batxillerat A acompanyats dels professors Jesús i Pedro. El recorregut començava a l’estació dels ferrocarrils de Reina Elisenda. A continuació vam passar pel Monestir de Pedralbes, una joia del gòtic del segle XIV, fins a arribar a les restes d’una antiga pedrera que dona nom al barri.
La Pedrera es diu Pedres Albes, nom que prové del llatí “Petres Albes”, perquè des de l’Edat Mitjana s’extreia roca de la muntanya. Aquesta roca és un tipus de granit de color blanquinós i per aquesta raó se li donà aquest nom. Segons els historiadors, sembla que des del segle X es van explotar diverses pedreres en aquesta zona de la muntanya. Aquesta roca s’utilitzava en construcció per les seves característiques de duresa i en ser una roca cristal·lina també s’utilitzava polida com a roca ornamental. En temps passats es van fer moltes llambordes per pavimentar la ciutat de Barcelona.
A la pedrera també vàrem observar diverses surgències o fonts naturals que brollaven de les paret de la mateixa.
Després continuàrem caminant pendent a dalt i passàrem per una masia del segle XVII que ara es troba envoltada de cases de luxe, però que abans estava aïllada. Va pertànyer a l’ordre religiosa dels Dominics i allà tenien diversos conreus i aigua abundant perquè, encara actualment, al pati de la casa hi brolla una font natural que s’anomena Font del Lleó que dona nom també a un carrer que hi ha una mica més a dalt.
Més endavant observàrem com algunes zones estan recobertes d’unes sorres (sauló) que són el resultat de la meteorització del granit, que malgrat ser una roca molt dura, sotmesa a la intempèrie durant milers i milions d’anys, s’acaba descomponent. En Aquesta zona el sauló és un bon aqüífer que permet la infiltració d’aigua, la circulació a través d’ell i la formació de fonts naturals. El granit fresc de sota constitueix el nivell impermeable. La sorra granítica s’utilitza per afegir-la al terra dels parcs per augmentar la permeabilitat del sòl i evitar la formació de tolls quan plou.
En arribar a la Carretera de les Aigües vàrem esmorzar en un mirador des del qual teníem una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona i dels seus voltants..
El nom d’aquest camí de terra és degut al fet que es va fer per col·locar les canonades d’aigua potable. Durat la sortida, per casualitat, estaven fent obres a la canalització i les vam poder observar perquè van sota terra.
A continuació ens vam dirigir per la mateixa Carretera de les Aigües cap a l’Oest fins a arribar al Torrent del Lleó. Alguns de nosaltres vam pujar pel torrent i arribàrem a les antigues galeries de la Mina Juanita on vam poder fer una sèrie de fotografies.
La Mina Juanita és una antiga explotació de sulfurs metàl·lics com la galena (sulfur de plom) i també conté ferro i zinc. Aquests sulfurs en oxidar-se donen diferents colors a la roca: grocs, vermells, grisos, etc. El plom és un metall molt verinós i per aquest motiu ha disminuït molt el seu ús. A la Mina també vam poder observar com hi baixava aigua subterrània molt contaminada que brollava de la roca.
Després vam continuar per la Carretera de les Aigües en direcció Est fins a arribar al barri de Can Caralleu on començàrem a baixar. A mig camí entràrem al Parc de l’Oreneta on es troba ben conservada una mostra del bosc mediterrani original que l’activitat humana ha destruït en molts indrets de Catalunya. En el Parc vam tenir un temps d’esbarjo per gaudir d’algunes instal·lacions del parc.
Al mateix Parc de l´Oreneta vàrem trobar excavacions fetes pels porcs senglars per alimentar-se d’arrels. Actualment constitueixen una plaga perquè no tenen depredadors i s’han adaptat a l’ambient urbà. Tenen menjar abundant i en conseqüència la taxa reproductiva és molt elevada i, de tant en tant, s’han de fer batudes per controlar-ne el seu nombre.
La sortida va ser molt profitosa i, si les circumstàncies ho permeten, el proper curs la tornarem a fer.
