Els alumnes de l’Institut Barcelona-Congrés a les PAU 2016 De les PAU a les PEAU o la llarga vida que espera a la Selectivitat Tot i que alguns s’entesten a donar per morta la selectivitat, dient o donant a entendre que aquest any es celebra l’últim examen de la història, la prova d’accés a la universitat té encara molta vida per davant. En primer lloc perquè hores d’ara, i tenint en compte el rebuig que genera la revàlida per a l’obtenció del títol de Batxillerat, el més probable és que aquesta mesura prevista a la llei Wert no s’arribi a implantar. Si no hi ha revàlida, doncs, les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) se seguiran fent com en els darrers cursos. I en segon lloc perquè, si s’arribés a instaurar la revàlida, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ja va decidir el 2012 que es continuaria fent “una prova coordinada d’accés als estudis que complementés” l’examen estatal, que consistiria en un seguit de “proves específiques de matèries relacionades amb els graus” als quals opta l’estudiant i en un examen de llengua catalana. O sigui que les PAU es reconvertirien en una mena de fase específica de la Selectivitat actual. La nova selectivitat ja té, fins i tot, un nom, per si cal posar-la en marxa: Proves Específiques d’Admissió a la Universitat, i un acrònim, PEAU, no gaire diferent de l’actual. La continuïtat no és qüestió estrictament catalana. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) també ha mostrat el seu interès en preservar la Selectivitat, d’una manera o altra, i treballa en un escenari semblant per si s’ha d’arbitrar una fórmula que sigui compatible amb la revàlida. Si la revàlida arriba a reeixir, la idea és que els estudiants que l’aprovin puguin accedir als estudis demandats amb la nota final del Batxillerat (60% expedient, 40% revàlida), sempre i quan sigui superior a la qualificació que s’exigeixi als estudis on volen ingressar. Si volen millorar la seva nota perquè amb la que tenen no en tenen prou per accedir-hi, llavors entrarien en joc les PEAU, que podrien consistir, a banda de l’exercici de català, en dues proves més de matèries pròpies de cadascuna de les 5 branques universitàries. Així, els estudiants de Ciències de la Salut, per exemple, podrien haver denfrontar-se a un examen de Biologia, Física, Matemàtiques o Química, mentre que els de Ciències Socials podrien escollir entre Filosofia, Història, Matemàtiques aplicades o Economia de l’Empresa. RES NO CANVIA DE CARA A L’ANY VINENT Mentre això arriba, i almenys de cara a l’any que ve, la selectivitat restarà intacta. A la fase general de les proves serà obligatori examinar-se de quatre matèries (Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera, Història o Història de la Filosofia) i d’una de les assignatures de modalitat cursades durant el Batxillerat. A la fase específica, de caràcter voluntari, on es poden aconseguir fins a 4 punts suplementaris de puntuació, serà possible examinar-se d’un màxim de tres matèries, tot i que només es tindran en compte les dues millors qualificacions. Exactament igual que durant les proves que s’inicien avui, dimarts, i que se celebren fins dijous. Més de 32.000 estudiants, 2.800 provinents de Cicles Formatius de Grau Superior i la resta de Batxillerat, s’enfronten aquest matí als primers exàmens. Els resultats obtinguts es podran conèixer el 29 de juny. CADA ANY MÉS APROVATS Un 96,97% dels que es van presentar a la selectivitat de l’any passat van aprovar-la. Des del 2007, quan van superar les proves un 87,26% dels que les van fer, el percentatge d’aprovats no ha deixat de créixer.
Jordi Casabella – Article de UNPORTAL
