La gent de la ciutat està enfadada, irritada, ha perdut moltes habilitats i ganes de relacionar-se amb els altres.
L’Oliva descobreix el lloc a on han anat a parar totes les coses perdudes. Troba un munt de caixes etiquetades. Agafa una mica de “vista” per l’avi, “sentit de l’humor” per la seva germana, … I una mica “d’esperança” que escampa per tot arreu.
De sobte tot el seu voltant deixa de ser gris, és de molts colors. La gent està contenta, es saluden uns als altres, …
L’Oliva ha retornat allò que ja estava oblidat!
