Històries d’una doble mobilitat docent a Berlín
Introducció
Aquesta setmana, hem participat en una mobilitat on hem visitat el centre Albrecht von Graefe de Berlín, a Alemanya.
Berlin és una ciutat plena d’història, multiculturalitat, art, parcs, canals, música, edificis impressionants i, a més a més, aquesta setmana, amb molt bon temps!
Compartirem amb vosaltres una mica la nostra vivència d’aquests dies com a professorat visitant d’un centre alemany.
Primeres impressions
Berlín et captiva des del primer instant. Des de l’arquitectura moderna del centre fins a les desenes de metres de l’històric mur que fins al 1989 va separar les dues alemanyes.
Hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos al sistema educatiu alemany a partir de la nostra estada de l’escola Albrecht von Graefe.
Una escola amb aprenentatge dual on hem pogut intercanviar experiències amb el professorat local i conèixer de prop les metodologies utilitzades.
Vida acadèmica
Ens ha sorprès la quantitat de material que arriben a tenir a l’aula de música, al taller o diverses optatives que tenen que a més a més són molt interessants, ja que per exemple fan disseny amb política. I us preguntareu com, oi? Doncs busquen la teoria a les sessions teòriques de ciències polítiques i la plasmen per exemple a l’aula d’arts a través d’un joc de taula que han de crear des de zero amb les seves idees.
Fan classes de 45 minuts, sempre entre classe i classe tenen una pausa, de 5 minuts, 20 o 50 minuts. Durant les pauses poden menjar a l’aula, anar al lavabo o estar amb el mòbil.
L’alumnat amb TDAH pot portar posats auriculars a la classe o anar a una bici estàtica que hi ha a l’aula al fons de l’aula amb una mena de faristol per aguantar els fulls. (No hi és a totes les aules, però es pot sol·licitar tenir-ne una). El requisit per anar-hi és que l’alumne ha de pedalar per estar allà. S’aixequen sigil·losament i sense necessitat de cridar l’atenció.
L’alumnat sense diagnòstic també podria anar-hi si demana permís.
Respecte al comportament de les aules, els alumnes eren molt respectuosos amb el professorat (s’hi dirigien de vostè), sempre aixecaven les mans per parlar, esperaven torns de paraula i no recollien abans que el professor donés permís. Es poden aixecar sense permís a les aules per agafar llibres, omplir l’ampolla d’aigua o anar a llençar un paper a la paperera.
Hem observat que tot i que feien servir tecnologia a l’aula (pantalles digitals), empraven molt de material imprès. Normalment, els hi donaven amb els forats ja fets per posar-ho a la carpeta. A més, algunes matèries feien servir llibre.
També ens ha sorprès que l’escola té un gos. L’Alfred. No dorm allà, però la seva mestressa, que és d’educació especial, el porta a l’escola. Vam tenir l’oportunitat de conèixer-lo.
Pel que fa als horaris dels professors, ens han comentat que la majoria no fa jornada completa, que poden decidir quantes hores fer i que el seu sou és proporcional. Hem vist que la ràtio d’alumnes és força baixa, i a més a més, a les matèries troncals que són matemàtiques i les llengües, sempre hi ha dos docents a l’aula. També a altres llocs, com el taller de tecnologia. A més a més, sempre hi ha dos tutors per classe per una ràtio de 24 alumnes. Com a màxim, a més, a principi de l’ESO (el seu 7è) poden arribar 4 alumnes amb diagnòstic. El problema és que molts arriben a 7è sense cap diagnòstic de primària. (com nosaltres) i llavors aquest nombre augmenta molt més.
Ha estat una casualitat que hem vist algunes classes de preparació d’exàmens, ja que tenien proves properament, com la de matemàtiques la setmana que ve. Hem vist que donaven molta importància a compartir amb els alumnes les estratègies per fer un examen amb més èxit i a comentar els errors que havien comès un cop feta una mostra. Buscaven la resposta tots junts o assenyalaven en quina part del text es trobava la resposta. Han compartit amb nosaltres documents que fan servir.
Vam observar també com es duia a terme la gestió d’aula segons els professors. En una pissarra vam veure com hi havia un semàfor de colors on els noms imantats dels nens s’havien col·locat segons el seu comportament a classe. Aquests noms es podien moure dintre del semàfor tants cops com fes falta. Quan s’arriba a la franja vermella suposa una trucada a la família. Recordem que es tracta de classes amb menys alumnes i és una tàctica factible.
Els alumnes poden entrar tard, però cal marcar un retard a l’aplicatiu. Això no ho reben els pares directament, però els ho han de dir els tutors a una de les 3 reunions obligatòries que tenen l’any. Van intentar no deixar-los entrar si feien tard, però no va funcionar i ara els ho permeten. Això sí, no poden entrar sempre que volen, cal esperar unes hores en concret. Val a dir que les classes són tancades per fora i que no poden entrar si el docent o un altre alumne no els obre des de dintre. També la sala de professors és tancada amb clau.
Com a curiositat, vam preguntar a una docent sobre els viatges amb pernoctació amb alumnes i ens va dir que fins ara l’estat els hi pagava als docents acompanyants, però que per canvis a la partida de pressupostos, ja no era possible. Per llei a Alemanya, tampoc està permès que els alumnes ho paguin, o sigui que ella ha acabat pagant de la seva butxaca 3 viatges per acompanyar alumnes darrerament i que ho continuarà fent.
Cultura
Aquest 8 de maig s’ha celebrat el 80è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest any ha estat un dia festiu a Alemanya. Hem aprofitat per visitar dos museus molt importants relacionats amb l’acabament de la guerra.
El museu Berlin-Karlshorst ha estat un lloc que ens ha impactat. Entre altres coses, hem estat a la sala on es va firmar l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Hem llegit i vist textos i imatges que tots hauríem de conèixer per tal que la història no es repeteixi. (Tot i que les morts d’innocents segueixen repetint-se, malauradament).
Al museu Alemany d’història hem vist l’exposició “Camins no presos” on s’analitzen els punts d’inflexió en la història d’Alemanya dels segles XIX i XX.
Hi havia una part amb tauletes que podies escollir un personatge. Nosaltres hem escollit una professora i podies com “triar” l’actitud i decisions prendria durant la Herbst 89 (la tardor del 89), on hi va haver finalment la caiguda del mur.
Els nostres col·legues alemanys ens han comentat que és obligatori que els alumnes de 10è curs (4t de l’ESO) vagin a un museu/camp de concentració per veure el paper d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial i així poder ser-ne conscients. Li hem preguntat què passava si un alumne casualment aquell dia no podia assistir a aquella activitat i ens ha dit que havia de fer un treball alternatiu, però que calia treballar en aquest tema.
Visita a la Casa Europea
Avui, dia 9 de maig que hem descobert que se celebra el dia d’Europa, justament hem estat a la casa Europea de Berlín, seu de la Comissió Europea i del Parlament Europeu alemany. Aquest matí l’alumnat de l’escola ha estat convidat a participar en diversos tallers per acostar als més joves el funcionament de les institucions europees d’una manera dinàmica i interactiva.
L’alumnat de 7è i 8è han fet un bingo d’Europa, una visita a la sala 360. També una activitat d’omplir una fitxa a través de la lectura de diversos plafons entre d’altres. Els alumnes de batxillerat (11è curs) han preparat un debat i han exposat les seves opinions a la sala que imitava el parlament. Tot seguit, han compartit idees sobre el canvi climàtic amb un moderador, cosa que havien preparat prèviament a l’aula.
Ens han convidat també a una formació per al professorat per veure com apropar la Unió Europea als alumnes. Ens han ensenyat el material del qual disposaven, que era molt variat i per a diferents edats. Mitjançant un joc online ens han fet ciutadans d’un país fictici on havíem de ser part de la presa de decisions per entendre el mecanisme dels diferents organismes de la Unió Europea. Demanaven també centres voluntaris per a actuar com a “ambaixades” entre els estudiants i la UE.
Han donat un petit esmorzar i els dònuts eren molt i molt originals. Qui no hauria dit que són de la casa Europea?
Reflexió final
La setmana ens ha passat volant! I viure aquesta experiència ha estat molt enriquidor tant culturalment, com educativament. Tant de bo hi hagi programes europeus perquè tot el professorat i alumnat que ho desitgi realitzar una mobilitat ho pugui portar a terme.
Ens emportem també una bona colla de records amb una gent fantàstica que ha fet que la nostra estada a Berlín hagi estat espectacular. Aquí algunes fotos amb part de l’equip Erasmus.
Bye bye Berlin 🙂
Cristina Carreras
Núria Noguer
