Dins del marc del Projecte Erasmus + adreçat al professorat, vaig tenir el privilegi de dur a terme una activitat de job shadowing, o observació, d’un dels millors centres educatius d’Estònia en particular, i, per tant, d’Europa en general. Es tracta del Viljandi Gümnaasium, situat en una petita ciutat al sud d’Estònia. L’experiència es realitzà entre el sis i l’onze de novembre de 2023.
Abans d’iniciar el viatge, vaig intentar preparar-me al màxim i aprendre tot el que vaig poder sobre aquest petit país, situat al nord-est de la Unió Europea. Em van cridar l’atenció els esforços per preservar la seva identitat cultural i, especialment, la seva llengua, en un context de minorització que ha durat segles. És significativa l’aposta que el país a dut a terme des de la seva independència per la digitalització i les polítiques educatives, de les que millors resultats obtenen en la Unió Europea.
En aquest context arribo a un institut que està fora de qualsevol similitud que es pugui establir amb el nostre sistema educatiu: correspondria a un centre postobligatori de tres cursos -l’equivalent a un institut amb 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat- amb 525 alumnes. Gaudeix d’un ampli ventall de matèries optatives gràcies a l’autonomia de què gaudeixen els centres estonians en matèria curricular. Destaquen per la segona llengua estrangera amb diversos nivells; imparteixen finès, francès, alemany, rus i fins i tot castellà com a segona llengua. Alguns cursos com el finès reben alguns ajuts de Finlàndia per pagar el professorat. Aquesta diversitat també és excepcional en el sistema educativa estonià. En el cas de la primera llengua estrangera, arriben a nivells molt alts, com el C1 i el C2. La majoria d’alumnes es presenta a la proves de Cambridge.
Altre aspecte digne d’esment correspon a les instal·lacions: disposen d’espais d’estudi i de lleure molt moderns i estèticament vistosos, biblioteca, àrees de descans, menjador, aules molt ben proveïdes de material científic. S’hi observa clarament la inversió que l’estat fa en l’àmbit educatiu. Malgrat això,és evident un ús racional de la tecnologia per tal d’evitar distraccions i optimitzar el rendiment acadèmic: panells sí, pissarres sí, llibretes i llibres sí, però no es fa extensiu l’ús de portàtils a l’aula en la majoria de sessions. Cal dir que prefereixen el lloguer de dispositius o renting amb manteniment extern, fet que allibera el coordinador digital d’aquestes tasques.
El centre escolar és un referent, a més a més, de la dansa tradicional estoniana, amb diverses matèries curriculars i extracurriculars associades. Es presenten a concursos i actuen amb molta freqüència en diversos festivals.
Un altre aspecte molt positiu és la forta presència del Consell Estudiantil i les seves responsabilitats, no només per representar l’alumnat en qüestions acadèmiques, sinó també per organitzar activitats de lleure dins i fora del centre de molt diversa índole.
En conclusió, ens trobem amb una experiència valuosa per aportar noves idees als nostres centres educatius: ús racional de les TIC, aposta pel Consell Estudiantil, gestió dels espais del centre,inversió en equipament científic i una llibertat curricular de les que podem aprendre.
