“Érem capaços de fer les coses amb qualitat i sentit, i això ha fet que creixi segura de mi mateixa i sigui ambiciosa. M’ha portat a no tenir mai por ni vergonya de demanar ajuda quan la necessito.”
Míriam Lorenzo
La Míriam va començar secundària a Les Vinyes fa deu anys, i va marxar el 2017. Actualment, està acabant el doble grau de matemàtiques i enginyeria física a la UPC, i pensa en dedicar-se a la recerca. Tot el que fem a l’institut escola està centrat en el desenvolupament dels nois i noies, per això retrobar alumnes que ja han marxat és una oportunitat per escoltar i aprendre.
Quins records tens del teu pas per Les Vinyes?
Tinc moltíssims records, la majoria bons. De les classes en si recordo poques coses, només estar amb les meves amigues i anar fent. Mai vaig tenir problemes amb cap assignatura i sempre tothom em va tractar molt bé o sigui que no puc queixar-me de res. Els records que tinc més nítids són de Projectes transversals que vaig fer al llarg dels 4 anys. Recordo que treballava moltíssim, potser massa hores i tot, moguda per la motivació de fer un bon producte o que allò que organitzàvem sortís bé. Va haver-hi projectes més “rellevants” o que tenien un impacte social més directe (la donació de sang, la gala solidària, etc.) i d’altres que eren més interns (fer un telenotícies, pintar el pati, etc.) però jo recordo prendre-me’ls tots molt seriosament. I també gaudir-los molt amb cada petit avanç que anàvem fent. Sobretot tenia la sensació de ser copropietària, junt amb la resta del curs, dels productes que generàvem i a més estava convençuda de què valien la pena i això em motivava moltíssim. De fet, els projectes que tenien un producte únic de tot el curs eren els meus preferits.
Què estàs estudiant actualment?
Ara mateix estic acabant quart de carrera de matemàtiques i enginyeria física a la UPC a través del CFIS. La meva passió sempre han estat les mates, però vaig veure que tenia l’oportunitat de fer també física i em va motivar la idea.
És impossible parlar de tu i no parlar de Matemàtiques. El teu talent era evident ja a 1r d’ESO. Si us plau, ens pots fer cinc cèntims de la teva experiència en aquest camp?
Primer vaig fer Estalmat, em van donar una beca Cellex per fer el doble batxillerat espanyol i internacional a l’Aula. Durant l’Aula vaig anar els dos anys a representar a Espanya a l’olimpíada europea femenina de matemàtiques, de les que vaig treure una medalla de bronze. També vaig anar a les olimpíades espanyoles de matemàtiques i de física amb l’equip català, i hi vaig treure medalles de plata i de bronze. Ara mateix estic fent la doble titulació becada pel programa CFIS i l’any que ve marxaré a l’estranger a fer el meu treball de fi de grau.
Quins projectes de futur tens?
De moment he d’acabar la carrera, em queda un any i mig. Durant la carrera he confirmat que m’encanten les mates i he trobat quina és la branca de les matemàtiques que m’agrada més. En particular m’agraden les mates quan s’utilitzen per analitzar models, si són físics millor. És per això que tinc pensat fer un màster i un doctorat en sistemes dinàmics. Potser no ho acabo fent, però ara mateix és la idea que em crida més l’atenció. Com a objectiu a llarg termini m’agradaria dedicar-me a la recerca, potser des d’una universitat o potser des d’un centre de recerca o empresa. M’interessa molt tot el tema del sistema solar, o sigui que també em plantejo intentar treballar a l’Agència Espacial Europea.
Ara que tens més perspectiva, després d’haver passat per altres centres, i per la universitat, quina visió tens de l’experiència d’aprenentatge a Les Vinyes?
Faig un balanç molt positiu del meu pas per Les Vinyes. Crec que més endavant en el meu recorregut acadèmic he tingut temps i oportunitat d’aprendre totes les mates que he volgut i més. Potser mirant amb perspectiva trobo a faltar llegir i escriure (i rellegir i reescriure) més a classe. Però crec que vaig aprendre moltíssimes coses. Principalment, diria que vaig entrar a 1r no sabent treballar en equip. En concret, no sabia exposar les meves idees, defensar-les, escoltar i entendre les dels altres, arribar a un consens, saber delegar, acceptar els meus errors i punts febles, cedir, fer crítiques constructives… Però projecte a projecte vaig haver de treballar amb molts dels meus companys, alguns amb els que m’entenia més i alguns amb els que m’entenia menys, i a base de prova d’equivocar-me i tenir conflictes i solucionar-los vaig anar aprenent i prenent consciència del potencial de compartir i debatre les idees amb els altres. Òbviament, no vaig sortir de Les Vinyes sabent-ho fer tot bé (ni ho sé fer ara), però sí que vaig fer-ho havent millorat, i amb ganes i la intuïció que encara podia millorar molt més.
Si penses en tu, en la teva personalitat, creus el teu pas per Les Vinyes et fa influir d’alguna manera?
Amb relació a la pregunta d’abans, crec que en part per Les Vinyes em considero una persona que aprofita totes les oportunitats per aprendre, de les situacions i, sobretot, dels altres. A la carrera tinc la sort de tenir molts amics i amigues que saben molt i em sembla un regal. Crec que a Les Vinyes també es valorava el treball que fèiem i vam veure que érem capaços de fer coses amb qualitat i sentit, i això ha fet que creixi segura de mi mateixa i sigui ambiciosa. A més, aquesta seguretat m’ha portat a no tenir mai por ni vergonya de demanar ajuda quan la necessito.
Què significa ser dona i estudiant de Matemàtiques?
La veritat és que jo a la universitat he tingut la gran sort de tenir molt bones companyes, tot i ser poquetes al meu curs, i també bons companys, l’ambient és molt sa. Mai m’he sentit menystinguda pel fet de ser una noia. A més, jo soc una persona que busca mooolt sovint referents femenines en tot allò que faig i he tingut diverses professores a la carrera molt bones. Això m’ha ajudat molt i m’ha motivat a prendre el camí del màster, doctorat, etc. Al meu curs hi ha poques noies i nosaltres ho notem, però crec que la facultat és un petit oasi. Més endavant quan m’hagi d’enfrontar al món de la investigació matemàtica ja veuré com està la situació realment.
Una vegada, fa 9 anys, quan feies 1r d’ESO, i fèiem classe junts, quan et vaig proposar que valoressis la teva feina em vas dir “no ho penso fer, avaluar com ho he fet és cosa teva”. Què en penses ara d’aquesta anècdota?
Sempre m’ha agradat treure bones notes, i encara m’agrada, tot i que intenti “desintoxicar-me”. A més mates era una assignatura en què podia treure bona nota mentre m’ho passava bé. Potser sentia que era un mèrit si me la posava el professor, i no ho era si me la posava jo mateixa. Sempre he entès les notes com una recompensa pel meu esforç per aprendre, tot i que soc plenament conscient que estan relacionades, però no és una correspondència totalment simètrica. Hi he donat moltes voltes, però segueixen fent-me il·lusió els 10 i no crec que això pugui canviar mai.
També per aquelles dates, us vaig demanar feedback sobre les meves classes i tu em vas dir, literalment. Em sembla que a vegades perds el paper de professor, suposo que a posta, però estaria bé que algun cop ens fessis una classe normal, amb una explicació normal, amb una metodologia normal… Igualment, em sembla que la forma de fer classes que utilitzes és bastant encertada, ja que motiva a entendre el que estem treballant.” Quasi una dècada més tard, què és una “classe normal” per tu?
Sempre m’ha agradat molt aprendre i, encara que sembli paradoxal, quan un professor fa la classe de manera magistral jo sento que estic activament aprenent i gaudeixo molt de la classe, sobretot si m’interessa el tema. Òbviament, també hi ha classes que no m’interessen i on no sento que aprengui res perquè no estic atenta. Sense cap dubte també gaudia molt quan fèiem projectes a Les Vinyes (per tot el que ja he explicat) i potser en el moment no era tan conscient d’estar aprenent, però després amb perspectiva sí que veig que vaig aprendre molt. En canvi, quan estic a classe i el profe parla i jo escolto sento que estic aprenent en el moment i és una sensació que m’agrada. Suposo que això és el que demanava quan deia això de “classes normals”. Ara bé, durant els meus anys a Les Vinyes vaig descobrir que aquesta era la meva realitat, però no era una cosa que compartís amb tots els meus companys. És a dir, tenia companys a qui sí que li servia una classe magistral i altres que aprenien molt més en projectes. De fet, crec que els projectes eren molt bons perquè gairebé tothom donava més d’ell mateix. Crec que això és molt important perquè crec que dona espai a explotar la diversitat que no tens en altres llocs. Per exemple, a la carrera de matemàtiques tenim la sort que si no entens alguna cosa a classe ho preguntes a qualsevol company i t’ho explica i no hi ha cap problema. Pots fer exercicis junts i ens agrada entendre el que estem fent, però sé que no és la situació de tothom i està bé contextualitzar el coneixement per a voler aprendre’ls i sento que això es feia molt bé a Les Vinyes. Crear necessitat d’aprendre.
Guau.
Sigui com sigui el record que tinc ara de Les Vinyes i de les classes és molt bo, i mirant enrere m’adono que vaig aprendre moltes més coses a part de matemàtiques, i estic molt agraïda.
Entrevista realitzada per Sergi del Moral. Forma part del programa de mà de l’exhibició pública dels projectes de secundària del primer trimestre. https://www.slideshare.net/ielesvinyes/exhibici-pblica-programa-de-m-2223-2t
