Ja el curs passat quan vam estar treballant els fenòmens atmosfèrics vam poder observar quin era el cicle de l’aigua, és a dir, quin era el camí circular que feia l’aigua en el nostre planeta. Aquest curs hem pogut recuperar aquesta informació i a la vegada l’hem pogut ampliar quan se’ns va plantejar la pregunta: podem passar de sòlid a gas i de gas a sòlid sense passar per l’estat líquid?
Quina pregunta més complexa i interessant a la vegada i per poder-la respondre. Ens vam posar en contacte amb la professora de biologia de l’ESO, la Glòria. La Glòria ens va proposar respondre aquesta pregunta amb un experiment. Mireu, mireu….
Ens va dir que hi havia alguns elements que poden passar de sòlid a gas i viceversa i un d’aquests elements és el IODE, aquell que ens posem a la pell quan ens hi fem ferides. Aquesta vegada però, la Glòria va portar el iode en estat sòlid.
La Glòria ens va explicar que el procés que feia el iode es deia SUBLIMACIÓ.
Com passa amb l’aigua, el iode per passar a estat gasós cal escalfar-lo amb un fogonet i a mesura que s’anava escalfant vam veure que anava apareixent un gas d’un color lilós o vermellós, i que feia molta pudor (la Glòria ens va dir que era tòxic) i per això ens vam posar mascareta i ulleres protectores si volíem estar a prop de l’experiment. Quan el gas pujava xocava amb un vidre que vam posar i de cop es convertia amb un cristall de color grisós. Efectivament, el iode passava de sòlid a gas i de gas a sòlid.
Sense adonar-nos-en vam crear cristalls de iode que després vam poder mirar per la lupa binocular.
