Dilluns dia 8 d’octubre, vam anar de visita a TV3, al matí ens van ensenyar les instal·lacions: els estudis de gravació, de so, el plató d’informatius i d’altres que diàriament veiem en els nostres programes favorits; vam veure per davant i per darrere aquest món de ficció que per una banda ens enganya i a la vegada ens ensenya moltes coses diàriament. L’ important és aprendre a mirar i a veure. És realment una petita -no tan petita- fàbrica de ficció que parla sovint de la realitat a través de mil ulls, gràcies a la seva diversitat.
Els nostres alumnes van fer el seguiment de la visita amb un vídeo que els va permetre guardar les imatges de tot el que veien; i van passejar fent-se els entesos de tot el que veien i segons deien coneixien.
A la tarda vam fer de públic del programa “Divendres“, un magazine amb entrevistes, reportatges i actuacions que va ser distret, una mica llarg pel que fa la mobilitat del nostres pre-adolescents, però molt interessant per veure “en directe” com funciona un programa d’aquests tipus i com funciona, en general, la televisió.
Durant el programa ens van deixar un espai per poder fer un parell d’entrevistes: una d’elles a l’Andrea Motis, una cantant jove amb molt de futur que us convidem a llegir en l’entrevista que li van fer unes alumnes. Les nostres reporteres amb molta diligència, com si ho haguessin fet tota la vida, van aprofitar uns minuts breus “entre bambalines” i van fer una bona entrevista que us mostrem a continuació.
LA GRAN VEU D’ANDREA MOTIS
“Vaig néixer a Barcelona l’any 1995 i des de ben petita ja vaig començar a fer música a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu. El meu primer instrument va ser la trompeta. Al 2007 vaig entrar a formar part dels inicis d’una banda de jazz que més tard es va transformar en la ja coneguda Sant Andreu Jazz Band. Amb aquesta big band hem fet més de 50 concerts i ja tenim 2 discos.
L’any 2010 el nostre director de la big band, Joan Chamorro, em va presentar com a cantant solista amb el disc “Joan Chamorro presenta Andrea Motis” i des d’aleshores estic participant a molts esdeveniments musicals arreu de Catalunya.
Gràcies a tots per fer-me gaudir tant d’aquest món tant fantàstic del Jazz.”
Bona Tarda Andrea, felicitats pel teu treball…… en primer lloc volem preguntar-te a quina edat vas començar a cantar?
Doncs vaig començar als set anys a fer música. Però a cantar vaig començar als tretze.
Què trobes més difícil… tocar un instrument o cantar?
Per mi potser tocar un instrument. Perquè amb la veu només sabent-te les melodies ja en tens prou, i en canvi en un instrument has de canviar la tècnica
Es difícil combinar la vida de l’artista i la de la persona normal?
Joan Chamorro: L’Andrea és una persona normal com vosaltres, que canta i té èxit en la seva vida i fa molt bé la seva feina, és normalíssima.
Andrea Motis: Això és cert, però el que es refereixen elles és a sortir, anar al cine, veure pel·lícules….
I respecte a questes dues coses de la vida: quines diferències remarcaries?
Home jo, en el meu cas que faig música i estic fent cole, doncs intentaria dedicar tot el temps possible a les dues coses. Vull dir que és com qui té una extraescolar, com pot ser un esport en el que s’ha de treballar força i se li ha de dedicar temps.
Què sents quant cantes?
(Es posa a riure) Doncs tot depèn de la cançó i de moltes coses, però quan em poso a cantar em deixo guiar per la música i intento deixar la ment en blanc, per centrar-me amb cor i ànima amb la música. És una sensació inexplicable (Torna a riure) .
Quin repte tens marcat en la teva carrera musical?
De moment des que estem en el grup amb el Joan, més que reptes hem anat veient allò que ens agrada, els temes que toquem, amb qui els toquem, com i quan. I anem fent sobre la marxa el que ens agrada i totes les coses maques que van passant, i per aquest motiu estem molt contents.
Et sens privilegiada per tenir la veu que tens?
La veritat és que em sento contenta de que la meva veu agradi al públic i de poder expressar-la en els escenaris i tot això…
T’han ajudat per arribar on has arribat?
El Joan és el que m’està ajudant i m’ha ajudat des de sempre, és qui m’ha ensenyat, qui m’ha aportat tot el que he fet fins ara i està amb mi sempre.
Què li diries a un noi o noia que vulgui ser cantant i/o músic?
Doncs jo li diria…… de fet, és com tot: si té ganes de cantar que segueixi endavant, que busqui algú que estigui al seu costat per ensenyar-li, i que triï un instrument per tocar o cantar, i que assagi tot el que pugui i vulgui.
Quina cançó t’agrada més de les que has cantat fins ara?
A mesura que vaig aprenent cançons, al principi m’agraden les més recents, després de vegades no tinc ganes de cantar-les, però n’aprenc de noves i les vaig combinant molt. Però sempre hi ha algun tema que m’agrada molt, com els “Flanders Suny Suy’s of the Street”, o la “Mayor Birtdhay”, per exemple.
T’agrada algun cantant en concret?
Mmm… sí, sí, sí hi ha molts cantants que m’agraden molt.
Ens en podries dir un?
Doncs… Per exemple la Nora Jones, seria molt xulo cantar amb ella.
Moltes gràcies per l’entrevista Andrea, fins la propera!
Laia Tomàs i Vica Guirao, al Plató de TVE3 del Programa “Divendres”
Agraïm l’amabilitat de totes les persones de TV3 que ens van atendre tan bé en aquesta visita i que ens van ensenyar moltes coses noves.
Retroenllaç: Visita a TV3 | Espai de treball