““Estàs fent una enginyeria i després vols ser profe? Per què?”
Ignasi Herreros
L’Ignasi és exalumne de Les Vinyes i estudiant d’Enginyeria Química amb un interès profund pel pensament i les relacions humanes. Sovint ha de respondre la pregunta “Com és que fent una enginyeria vols dedicar-te a l’educació?” Potser Les Vinyes hi va plantar la seva llavor. M’agrada poder entrevistar l’Ignasi i veure que no ha perdut el seu humor, la seva anàlisi crítica i les ganes de contribuir a replantejar-nos les relacions humanes dins dels centres. Des que va marxar, ara fa quatre anys, sento que hem après moltíssim com a centre. A ell li agradaria formar-ne part, i a mi mostrar-li com a companya els processos d’aprenentatge significatiu i profund que estem acompanyant i, com diu ell, com seguim promovent “a pensar fora de la caixa” a través de la lectura, el diàleg i la reflexió per promoure una societat més justa.
Ignasi, explica’ns què estàs fent ara.
Ara estic acabant segon d’Enginyeria Química a la UB, també estic de monitor a l’esplai, de professor de repàs per les tardes. Aquest any era entrenador, de fet, aquí a Les Vinyes, però crec que no ho continuaré. Estudiant i treballant.
Al 2016 començaves 1r d’ESO, t’estrenaves a Les Vinyes, quines sensacions recordes d’aquell moment? Com ho vas viure?
Recordo molts nervis pel canvi d’escola i per l’inici de la nova etapa. Tranquil·litat perquè no em va passar com a altre gent que va perdre els amics en canviar. Amb il·lusió perquè em venia molt de gust començar a ser una mica més gran que és el que tothom pensa a 1r de l’ESO. Que tothom pensa “vaig a dinar a casa” i totes aquestes coses.
Buscant el teu nom al Drive, que ja sabeu que és un tresor, em surt una activitat de quan anàveu a 2n d’ESO, en la que reflexionàveu de com éreu i deies punts forts: sóc molt xistós, sóc atlètic, sóc amable amb la gent que està trista i no acostumo a discutir. Com a punts febles: sempre penso que tinc la raó, de vegades tinc molt poca empatia emocional i no sé què en pensen els altres, soc molt desordenat, no tinc paciència, no m’agrada mostrar els sentiments ni els sé gestionar. Com a punts forts externs: tinc una facilitat molt alta pels estudis, he nascut a Catalunya, mengi el que mengi no engreixo i no sóc lleig. Punts febles externs: sóc massa blanc, sóc un pal… i això és una mica el resum de com et senties a 2n d’ESO. Creus que has canviat?
Diria que he canviat massa poc. Comparteixo el 80%. Això d’atlètic potser ho he perdut una mica, perquè de tantes coses que he dit abans que feia ja no tinc temps de fer esport i és una cosa que em sap greu. Després, amb això dels sentiments crec que he canviat molt i m’ha ajudat molt l’esplai: en gestió emocional, com ho afronto i com ho comparteixo. Crec que sóc molt diferent en això, però per la resta… Sóc molt blanc, doncs sóc molt blanc… Però la resta ho segueixo compartint… la facilitat en els estudis la segueixo tenint força. Força encertat.
La veritat és que va ser una activitat puntual. Crec que va ser a tutoria. I ara això a Les Vinyes s’acompanya més. Què penses que un centre de Secundària acompanyi processos de reflexió d’aquest estil i més profunds?
Em sembla molt bé i, a més, el que em semblava molt bé, no era que els profes intentat-se involucrar molt, que sí, sinó els profes escolten i deixen que el nen o la nena faci amb els seus companys. Sí que si la situació és extrema l’han de gestionar els adults, però al final aquesta gestió la veig millor entre iguals. El primer pas és compartir-ho, aleshores que els profes ajudin i els alumnes ho gestionin entre ells, no només ajuda a l’alumne que en aquell moment ho estigui passant malament, sinó que ajuda l’altre, és a dir, hi ha retroalimentació per créixer tots plegats.
De fet, el canvi també promou haver de gestionar emocions. Quan vosaltres anàveu a 2n d’ESO, l’època que havies fet aquesta activitat, començàvem amb els Projecte d’Àmbits… Com a aprenent, aquí a Les Vinyes, com vivies aquests canvis, com una modificació d’aquestes?
Bé, nosaltres vam viure l’època en la qual vam començar amb els Treballs Globalitzats, vam arribar a 2n i vam començar amb els Àmbits. Després vam començar amb el Diari de Projectes i no va funcionar i crec que ara s’ha canviat per les POL (Presentacions d’Aprenentatge). És un procés d’assaig i error i els alumnes veuen que hi ha la idea de créixer i millorar. No sé, potser per la meva personalitat em vaig adaptar força bé a tot. N’érem conscients.
Un dia ens vas expressar que t’agradaria formar part de l’equip docent de Les Vinyes. D’on sorgeix aquest desig?
Del Dani Laguna. Vaig arribar a 4t, vaig veure el Dani fer classe i vaig dir… “Jo de gran vull viure tant tranquil, perquè jo volia de gran viure sense angoixar-me” i sobretot va ser el mètode que tenia. Ens deia “Esteu a 4t, l’any vinent molts deixareu de fer mates, però n’hem de seguir fent i, per tant, qui vulgui farem el mínim, el que s’ha de fer, perquè esteu en una edat que comenceu a decidir i qui vulgui li donaré més”. I és com una manera d’ensenyar que abraça a tothom. A qui vol més li dones més i a qui menys, li dones menys. I a mi m’agradava molt la seva manera de fer. La manera de tractar amb la gent. És una persona conseqüent, està allà sempre, amb voluntat d’ajudar… I a mi em va agradar moltíssim això.
Ara estàs en 2n d’Enginyeria Química, què et veus fent en un futur?
Per sort o per desgràcia tinc facilitat en els estudis i sí que he de treballar, però no m’angoixa. Aleshores la gent em diu “Estàs fent una enginyeria i després vols ser profe? Per què?” La meva segona opció era Filosofia. Vaig decidir que volia menjar de gran… haha. A mi la indústria mai m’ha cridat l’atenció. Produir, totes aquestes coses no m’han agradat mai massa i en canvi sí el tracte humà, treballar amb persones. Crec que l’ensenyament, tot i les coses dolentes que pot tenir, té coses increïbles: veure la cara algú que no li sortia una cosa i de cop l’entén omple molt.
Finalment, per acabar, quin impacte creus que ha tingut Les Vinyes en el teu desenvolupament?
Moltíssim. Parlo per la meva experiència, i jo sóc molt “Vinyes”. Segur que hi ha gent que ha passat per aquí i no l’ha impactat el mateix que a mi. A nivell personal, la gent que m’enduc i la manera de fer… vull ser profe gràcies a Les Vinyes. Molts canvis que he fet a la vida, m’han vingut de Les Vinyes. I a nivell acadèmic, una mica el fet de pensar fora de la caixa, molt de Les Vinyes, o també a la carrera, l’altre dia que ens van fer una exposició, tots els amics estaven nerviosos i només és sortir i parlar el que sovint parlem… És un canvi de mentalitat i de veure la docència. Els profes també són persones i no els has de veure com “ai, és que em posarà una nota”, és igual. Molts cops es tendeix quan ets alumne a no veure el profe com un ésser amb sentiments i penses que és totpoderós i a Les Vinyes no es veia així perquè els profes eren molt més propers. I això també ho segueixo aplicant a la uni. Els meus amics no pregunten a classe. La relació que hi ha a Les Vinyes és molt diferent d’altres llocs perquè és molt més propera.
Com que estic a l’esplai tinc contacte amb alumnes actuals de Les Vinyes i la impressió que tenen els alumnes de no fer res. No en són conscients. La reflexió ve després. Estàs fent coses que després pots aplicar més a la vida. La majoria de gent té el concepte d’aprendre de fer coses que no li agraden i no entenen i que van a l’escola a passar-ho malament. Jo em vaig conscienciar de moltes coses quan vaig sortir. I molt content.
Entrevista realitzada per Núria Pons. Forma part del programa de mà de l’exhibició pública dels projectes de secundària del primer trimestre. https://es.slideshare.net/ielesvinyes/exhibici-pblica-programa-de-m-2324-2t
