CARNESTOLTES
La festa del Carnestoltes no és una festa religiosa com el Nadal o la Pasqua, sinó que és una festa que vam recuperar dels nostres avantpassats uns quants anys enrere, perquè venia la Quaresma: temps de no menjar carn, ni fer festes… i per divertir-se una mica. I també es van inventar un Rei que mana aquests dies, que es diu Carnestoltes, que fa complir unes consignes ben boges. El nom de Carnestoltes (carnes tollere) significa “ carns llevades”, és a dir, cal acomiadar-se, en aquest cas de la carn, durant set setmanes, que és el que dura la Quaresma.
Aquest rei arriba el dijous, i fins al dimarts dóna les consignes. Aquest dimarts els súbdits del Carnestoltes s’adonen que tant descontrol és dolent, i el jutgen en un judici d’on en surt culpable, i el condemnen a morir cremat, però abans deixa el seu testament.
QUARESMA
La Quaresma arriba el Dimecres de Cendra, un cop tot el carnaval ha acabat. La festa cristina de la Quaresma es celebra perquè durant aquestes set setmanes, Jesús estava resant a la muntanya, i finalment el van crucificar.
I durant aquestes set setmanes ningú no menja carn, ni fa festes, ni es disfressa com per Carnaval, i per això el Dimecres de Cendra s’enterra la sardina, que representa el que en castellà anomenaven “la sardina del cerdo”, que és l’espinada del porc, i que, actualment, malgrat enterrar una sardina (peix), aquesta simbolitza que no es pot menjar carn.
La Quaresma té un calendari diferent del que tothom estem acostumats, té forma de senyora, que porta un cistell a la mà amb verdures, i a l’altra mà un bacallà o una sardina capgirada, i quan passa una setmana se li talla una cama i quan ha passat la meitat es talla pel mig.
El diumenge de Pasqua, que representa que Jesús ha ressuscitat, tothom surt a fer festa, canten les caramelles i el cor. Antigament, aquell dia en comptes de donar una mona de xocolata, el padrí et donava una coca, amb tants ous com anys tenia el fillol, però només fins als dotze anys.
En conclusió: el Carnaval era un temps de festa i diversió, i la Quaresma un temps de recolliment, pregària i silenci. Avui en dia el sentit de tot plegat ha canviat molt, i només conservem una part, la més festiva, de les tradicions.
Per Àlex Mon Pastallé
