Aquest confinament del coronavirus és dur, perquè no es pot sortir al carrer, jo casi cada dia gairebé cada dia sortia per anar a fer un volt amb els amics per això esta sent tant dur perquè no estic acostumat a estar a casa tancat. En aquests moment m’agradaria tenir un gos així podria sortir al carrer. Mentre estic a casa tancat el que faig és els deures,estudiar , jugar a la consola i mirar la tele. No tinc germans però això almenys estic tranquil però estic molt avorrit ja que estic cansat de descansar tant. M’agradaria que tot això s’acabés per poder sortir al carrer i estar amb els amics.

Ilya 4t d’ESO

Estela 4t d’ESO

Estimat diari els dies van passant i m’avorreixo bastant… No se que fer-ne la veritat. He fet de tot la meva rutina és aixecar-me a la tarda sobre les cinc o sis de la tarda menjo, estic amb el mòbil i després fer- ne una mica de deures, quan acabo vaig cap a la dutxa després com es de nit faig trucada i no dormo fins les nou de la matinada el meu horari es horrible la veritat i a sobre el ambient de casa no m’agrada gens no suporto ni el meu germà ni a la mare estic quasi sempre discutint… Anyoro molt als meus amics i sortir de festa també!! No he sortit gens al carrer i estic agobiada . Ajudo a casa però em costa i per això també discuteixo molt amb la mare. Però no tot es dolent perquè a vegades parlo amb l’àvia també per Watssapp ja ja no tot es dolent i a vegades veig pel·lícules de la meva infància! I això està bastant bé espero que tot això acabi d’una vengada.

Dúnia 4t d’ESO

Del 30 de març al 3 d’abril 

Dilluns 30

El primer que he fet en llevar-me ha sigut esmorzar i rentar-me perquè a les 9 teníem una classe online. Quan he acabat la classe el primer que he fet ha sigut avançar deures i mirar si ni havien posat més. Després d’acabar els deures cada matí faig exercici i entreno una mica, ja que ara m’han comprat un sac de boxa a l’acabar me’n vaig a la dutxa i quan surto faig videotrucada amb la meva àvia que la trobo molt a faltar i així quan ens veu a la meva germana i a mi es posa molt contenta, i ja fins a la tarda que no faig molta cosa avui el que he fet ha sigut primer jugar a la play amb els amics de la classe i després fer videotrucada amb ells. 

Dimarts 31

Avui a casa només som tres perquè la meva germana treballa com cada matí m’he llevat,m’he rentat i m’he vestit, perquè encara que estigui tot el dia a casa em vesteixo i em pentino per sentir-me millor. Després m’he posat a fer els deures i m’he atabalat bastant, ja que em costa molt organitzar-me i m’he deixat moltes coses per l’últim dia. La part “bona” és que a casa meva hi ha molt bon ambient, ja que intentem no barallar-nos perquè hem d’estar molts dies a casa sense sortir i és molt millor que estiguem el millor possible, i sí que és veritat que estic notant bastants canvis en el meu caràcter un d’ells és que estic tenint molta paciència per intentar portar el confinament el millor possible. Com sempre a l’acabar els deures m’he posat a entrenar una mica i a l’acabar m’he dutxat i m’he passat la tarda sencera mirant Netflix. 

Dimecres 1

Avui m’he llevat i com cada dia he fet el mateix rentar-me,etc… després a les 10 teníem una classe online d’anglès amb la Mònica i a l’acabar-la m’he posat a fer deures. A la tarda m’he posat a cuinar i he fet crusans. La convivència amb la meva germana no va del tot malament ja que com que treballa no està molt a casa, però el dia que li toca descans costa més perquè jo vaig a molestar-la ella ve a mi i tot això sempre acaba amb una baralla. Amb els meus pares la convivència sí que va bastant bé. Com cada dia a les 20h surto a la finestra a aplaudir, però avui ha sigut una mica diferent perquè ha passat l’ambulància pel meu carrer saludant. 

Dijous 2

Com cada dia he fet el mateix que tots els matins,però avui sí que m’he començat a atabalar una mica perquè fa molt que no surto al carrer. Però després per la tarda m’he animat bastant i he estat fent tonteries amb la meva germana com posar-me les coses de la neu i posar a la tele un paisatge nevat o com que estava a la platja i més coses així. 

Divendres 3

El primer que he fet només llevar-me ha sigut posar-me “La casa de papel” ja que avui la estrenen però només fins les 10 perquè teníem una videotrucada amb l’Annabel, però quan ens hem unit també estava la Roser, la Txus i la Marta. A l’acabar m’he tornat a posar a mirar la sèrie durant tot el dia. Aquí ha sigut quan m’he posat a pensar que aquests dies estic trobant a faltar moltes coses com per exemple veure a les meves àvies, amics,companys de classe, als professors, sortir al carrer i sobretot fer vida normal. Tinc moltes ganes de tornar a l’escola i a la normalitat.

Carla 4t d’ESO

Hola diari, explicaré una mica la meva quarantena. Doncs res, que m’estresso moltíssim estar tancada tots els dies però puc sortir a passejar a la gossa encara que no gaire temps.  Per matar l’avorriment veig Netflix, o em poso a dibuixar ja que és el que m’apassiona.  Trobo a faltar anar a l’escola perquè allà podia veure a les meves amigues cada dia i també perquè no m’agrada estudiar tota l’estona en classroom / drive, m’agrada més que m’ho expliquin cara cara i l’organització de deures és pitjor perquè ara tinc que preguntar si li ha arribat els deures.  Últimament menjo molt per l’ansietat de només poder sortir un cop al dia i només 10 minuts per passejar la gossa, i també perquè tinc a la meva mare tot el dia i no para de queixar-se tota l’estona.  Espero que això acabi ja i poder quedar amb les amigues i anar a l’escola i treure el graduat escolar.

Maria P 4t d’ESO

Avui ja fa més de dues setmanes que estic en quarantena, dues setmanes sense veure els meus amics, fer classe, entrenar, i en resum, el que és el meu dia a dia.
He hagut de quedar-me amb la meva àvia perquè els meus pares segueixen treballant, ja que són de primers serveis. Intento ajudar-la en tot el possible, per exemple, treure a la mascota o anar a comprar, sempre amb molta precaució i cura davant el virus. A part, tots els matins faig els deures que ens indiquen els diferents professors. El millor de les xarxes és que gràcies a elles podem seguir aprenent, això sí, és molt diferent a través d’una pantalla a què t’ho expliquin personalment.
El meu gran problema en aquests moments és l’Internet. A casa de la meva àvia per desgràcia no tenim WiFi i un cop se m’acabin les dades tinc por que em perjudiqui a les notes…
Sento que no estic tan bé com abans, com que alguna cosa ha canviat i ha despertat en mi. Durant aquests dies m’he parat a pensar moltes vegades en el que està passant i encara no m’acaba d’entrar al cap. M’he adonat que moltes coses no les valorava el màxim possible, una simple abraçada, una quedada amb amics, … En conclusió, trobo a faltar la meva vida normal.
El meu ambient a casa és tranquil però al mateix temps jo i la meva àvia tenim por, por que els meus pares agafin aquest terrible virus, qui pensaria que un miserable microbi microscòpic ens portaria a la ruïna tan ràpid, tant sanitàriament com socialment i econòmicament. D’altra banda penso que el karma ha vingut a l’ésser humà, ara la natura ha donat un respir i això ho agraeixo.
L’avorriment i la manca de sortir i gaudir està fent canviar una mica la meva manera de ser, em sento cansada i angoixada. Segueixo els meus entrenaments a les tardes i parlo per vídeo trucada amb els meus amics de fora, explicant-me com els va i els diferents casos d’infectats que coneixen de persones properes a ells, però arriba un moment en què ja no sé què més fer.
Ara mateix, a diferència d’abans, m’encantaria tenir un germà, així almenys tindria amb qui jugar i entretenir-me. Però el que més trobo a faltar aquests dies és veure la meva família
d’Extremadura, aquesta Setmana Santa anava a anar per primera vegada, era el meu gran desig aquests dies, però no ha pogut ser així… Estic trista i apagada, pensant que d’aquí a uns dies estaria en braços del meu cosí, oncles i avis, noto la seva absència a quilòmetres. I finalment, a partir d’ara, valoraré cada minut de la meva rutina, i aquells petits detalls que no els donava tanta importància. Vull que això acabi ja, arribar a la meta, aturar els infectats i morts per poder sortir i abraçar amb força els meus éssers estimats, vull que tot surti bé i donar les gràcies a tots els sanitaris i que estan de primers serveis.

Gràcies un cop més, us mereixeu cada aplaudiment de les vuit.
Tot sortirà bé, ho tinc molt clar, però ara més que mai cal lluitar quedant-se a casa, perquè aquesta lluita és de tots!?

Ainhoa 4t d’ESO

Actualment estem vivint una situació molt difícil arreu del món que ens afecta a tots.

Aquí a Espanya estem de confinamiento que significa que podem sortir de casa pel que és necessari: anar a comprar aliments i passejar als animals domèstics. 

Mentre estem patint aquest confinament, jo el que faig més o menys cada dia és fer els meus deures, ajudar a fer el dinar i a la tarda jugo als videojocs amb els meus amics.

Jo personalment crec que és necessari que estiguem confinats a casa, ja que sinó el virus s’escamparia més deixant a més infectats i més morts.

Hi ha moments en que em sento trist, ja que no puc veure a cap familiar, sobretot als meus avis que els estimo massa també estic angoixat perquè per exemple la meva tieta ha perdut l’olfacte i el gust i em donen  per pensar moltes coses. Espero que no sigui res!

Si la gent fes una mica de bondat ens en sortiríem abans, però això es impossibles perquè sempre hi ha gent que passa de fer cas.

Espero que ens en sortirem d’aquest virus, quan no ho sé però aviat segurament, també aquesta pandèmia esta sortint molt perjudicada a l’economia

Suposo que sortirà tot bé i tornarem a la normalitat !

Víctor Olivares Fernandez / 4t Eso

El meu diari de confinament  aquests dies. Dilluns m’aixeco a esmorzar faig els deures, faig una hora de zumba ,vaig ballar, després com  segueixo fent el deures a partir 16:00 veig  la tele ,la novel·la Divinity fins a les 20:00. Em vaig a dutxar, després sopo, veig una mica la tele i me’n vaig a dormir. Així de dilluns a divendre.  A casa estem 3 persones: la meva mare el meu germà i jo. Quan  acabo els deures, com ja dit abans, ballo, estic amb mòbil, llegeixo, les meves novel·les ,les meves sèries i pelís a netflix etc. Els sentiments :poc estressada, tranquil·la, contenta, poc trista per la situació estem passat etc. A l’ambient a casa plau a vegades bé a vegades una mica  malament perquè estem atabalats perquè tenim ganes i de sortir i s’acabi això, ja però depèn de dia regular passant els dies com es pot. jo no he canviat el meu caràcter, és mateix que jo sàpiga. Sí ,tinc un germà, la convivència bé però vam discutir i la meva mare bé etc. Els dies ens trobem menys per veure la família i els amics. Trobo a faltar també sortir al carrer ,fer un volt etc. Valoro ara trobar a faltar la família, els amics, sortir a fer una passejada anar a compres, estar en família no sé qué mes i aquest és el meu diari.En tinc ganes d’ anar a  l’escola per veure els metres, amics tots  i en part no perquè vull estar a  la família,  visitaria , etc. Aquest és  el meu diari de confinament, les meves  setmanes i aquests  de dies  de quarantena .

Odalys 4t d’ESO

Això mai ens ha passat, no sabem què fem, com reaccionar ara mateix estic molt avorrit, el que més faig és jugar a la play, m’encanta, també he començat a veure sèries, pel·lícules noves, per passar el temps si et dic la veritat, tinc ganes de tornar, tinc més ganes de poder sortir al carrer que d’anar a l’escola, però també tinc ganes de veure-us a tots. 

El que sempre faig és quan em desperto fins que no faci deures no puc jugar a la play, per això sempre faig els deures per el matí, i així crec que guanyo temps per jugar a la play o fer altres coses.

Desde que va començar tot això no he trepitjat el carrer i tinc moltes ganes, de quedar amb els amics i tot això

Espero que ens veiem aviat, un petó.

IKER 4t d’ESO

Avui dissabte dia 4 d’abril fa vint-i-quatre dies que estem confinats, i tant els meus pares, com la meva germana i jo podem dir amb certesa que no tenim el virus.

Jo estic bé, faig els deures, descanso, faig exercici i sobretot estic fent coses que abans mai tenia temps suficient per fer com per exemple: dibuixar, cuinar, veure séries, tornar a llegir els meus llibres preferits o bé passar més temps amb la meva família.

Trobo a faltar moltíssimes coses, primer de tot poder abraçar a la meva família i amics, però també altres coses que abans eren insignificants, com la sensació de seure en una terrassa amb la meva mare i sentir l’escalfor del sol, el soroll de les onades del mar o inclòs haver de llevar-me aviat per anar a l’escola. 

Estic segura que ho superarem, perquè estem demostrant que aquí, a Espanya, no només hi ha bones platges i bon pernil sinó que també gent solidària, humil i amb un gran cor, disposats a lluitar contra tot el que ens vingui a sobre.

Estic orgullosa del meu país i de tots aquells que ens quedem a casa per salvar vides i que cada dia a les vuit sortim a aplaudir a sanitaris, caixers, escombraires i en definitiva a tots els herois que no porten capa però que dia a dia ens estan fent la vida més fàcil i estan salvant moltes vides.

És veritat que les coses sempre poden fer-se millor i que cometem errors, però des del meu punt de vista estic veien a molta gent bolcada en un sol objectiu, guanyar a la pandèmia i intentar no deixar a ningú enrere perquè aquestes setmanes hem hagut d’acomiadar-nos de molta gent, sobretot de persones grans, d’una generació que va haver de lluitar en la guerra civil, contra el franquisme o contra altres pandèmies i que ara estem deixant anar perquè la sanitat no dóna abast i considerem que la seva trajectòria ha arribat a la seva fi. Després de tot això és molt important que seguim units, que no ens relaxem i que seguim sent responsables perquè tot passa, i això segur que també passarà.

L’origen de tot això mai el sabrem, o potser sí, dintre de molts anys quan tot això només sigui un record i li hagi d’explicar als meus fills com de cop i volta la vida a la Terra ens va canviar per complet a tots, i que ens vam haver d’adaptar a noves condicions desconegudes per nosaltres.

I tant de bo en un futur poguem dir que després del coronavirus la societat individualista que ara coneixem va continuar cooperant i que vam aprendre moltíssim i ens vam fer molt és forts del que som.

     Paola Mesa 4t d’ESO