Diari de confinament. Anonimo45

Dilluns 23 de març
Avui m’he llevat a les 10:00h, perquè havia d’anar a l’hospital a què em traguessin el guix, així
que he pujat a la cuina a esmorzar. Per esmorzar m’he fet una torrada amb un suc de taronja.
Quan he acabat d’esmorzar he posat el plat al rentavaixelles i el meu tiet i jo ens hem posat les
mascaretes i hem pujat a l’hospital amb el cotxe. Hem aparcat al pàrquing dels treballadors,
perquè a l’ hospital hi treballa el meu pare.
A l’entrada ens ha rebut el meu pare i hem anat a la sala on treuen els guixos, però el meu pare
ens ha passat per darrere així que m’han atès de seguida. La senyora que em va treure el guix
li va costar molt perquè tenia una doble capa. Després va venir un metge per mirar com tenia el
braç i em va donar el vistiplau, però m’ha dit que havia de portar una fèrula quinze dies així que
encara no podia fer l’animal.
A l’arribar a casa hem fet el dinar i a la tarda m’he posat a fer deures fins a les 17:00h. Després
de fer deures he fet mitja hora de lectura i quan he acabat de llegir m’he posat a jugar amb el
Joel i amb el meu cosí Isaac.
A les 18:30h ha arribat el meu pare de treballar i està molt cansat s’ha posat a mirar la tele. A
les 20:00h el meu pare ha anat a fer el sopar i jo l’he ajudat, perquè m’agrada molt cuinar.
Després de sopar m’he quedat mirant una estona la televisió, a les 21:00h vam posar TV3,
perquè el meu pare li agrada molt veure les notícies i com que ell mirava la tele he tornat a
jugar amb el Joel i l’Isaac que és el meu cosí fins a les 0:30h que he anat a dormir.

Dimarts 24 de març
Avui m’he tornat allevar a les 10:00h i he esmorzat una torrada i un suc de taronja. A les 10:30h
m’he posat a fer deures fins a les 13:00h. M’he posat amb el meu tiet a fer el dinar, ens hem fet
un arròs a la cubana de primer plat i unes salsitxes de segon plat. Quan hem acabat de dinar,
el meu tiet ha anat a treballar a la seva habitació i jo m’he quedat veient «la que se avecina». A
l’acabar-se m’he posar a veure una pel·lícula a Netflix que es diu Divergente, me la van
recomanar la Lucía i l’Ariadna, al final l’he vist i m’ha agradat molt.
Quan s’ha acabat la pel·lícula ha arribat el meu pare de treballar. Volia mirar la tele així
que jo m’he posat a jugar amb el meu cosí Isaac. Després el meu pare i jo ens hem posat a fer
el sopar, hem fet pollastre arrebossat i patates fregides. A l’acabar de sopar m’he tornat a posar
a jugar amb el meu cosí fins a les 0:00h, he baixat a la meva habitació i he llegit fins a les 0:30h
i he marxat a dormir.

Dimecres 25 de març
Avui, com sempre m’he llevat a les 10:00h i he esmorzat una torrada amb un suc de taronja, a
les 11:00h m’he posat a fer deures fins a les 13:00h que el meu tiet i jo ens hem posat a fer el
dinar. Avui ens em fet uns macarrons. A l’acabar de dinar m’he posat a veure la tele, després
m’he dutxat i he jugat una mica amb el meu cosí. Al cap d’unes hores el meu tiet i jo hem pujat
a la terrassa i ens hem posat a jugar a pilota una estona.
Avui el meu pare ha arribat tard així que hem fet entrepans que és una cosa molt ràpida de fer.
A la nit m’he posat a jugar fins a les 00:00h que he baixat a la meva habitació i m’he posat a
llegir fins a les 0:30h que ha sigut a l’hora que he anat a dormir.
Dijous 26 de març
Avui dijous m’he llevat a les 10:00h i m’he fet l’esmorzar, avui m’he posat a fer deures de les

10:30h fins a les 20:00h fent una pausa per dinar.
A l’acabar de fer els deures, el meu pare, el meu tiet i jo ens hem posat a sopar, hem sopat
vedella a la planxa i un plat de crema de verdures. A l’acabar de sopar eren les21:00, el meu
pare s’ha posat a veure les notícies i jo m’he posat a jugar amb el meu tiet i amb el meu
pare(l’altre) fins a la una de la matinada. De la una a la una trenta de la matinada m’he posat a
llegir a la meva habitació, i a la una trenta fins a les dues m’he posat a jugar amb el mòbil, a les
dues de la matinada he anat a dormir.

Divendres 27 de març
Avui com que estava més cansat m’he llevat a les 11:00 i he esmorzat una torrada, aquest cop
com que no hi havia taronges m’he posat un got de llet i després a fer deures fins a les 13:00h.
Avui hem dinat llenties, després m’he posat a mirar la tele, m’he dutxat i m’he posat a jugar
amb el meu cosí.
Avui quan ha arribat el meu pare de treballar ha posat a escalfar el forn perquè avui sopàvem
pizza! Després de sopar m’he posat a jugar amb el meu cosí fins a la una de la matinada,
després de jugar m’he posat a llegir fins a la una trenta¡ que he anat a dormir.

Anonimo45 1r d’ESO

Diari de confinament

Aquí, explicaré el meu dia a dia i el que sento sobre aquesta situació tan difícil per a
tots. Portem més d’una setmana tancats a casa… i el que ens queda! Aquesta situació
m’està afectant molt, no em sento la mateixa. Em sento més trista que mai , i tot
m’afecta el triple!

Dilluns,23 de març
Són les 12 del migdia, i aquí estic, un dia més, és a dir, un dia menys perquè acabi tot.
Avui és un dia en què no trobo res positiu, segurament no hi ha res de positiu en tot
això. La tristesa s’apodera de mi, cada cop més. Però, que hi farem? Doncs res,
aguantar, ja que no hi ha cap altre opció. Bé, aquí em quedo, fent deures, com cada
dia de la meva vida!

Dimarts, 24 de març

Un dia més! Avui m’he llevat bastant desmotivada, i sense ganes de fer res. Per cert,
els meus dies a casa sempre es basen en el mateix. Desitjo que passi tot, necessito la
meva rutina, anar a l’escola, omplir de petons i abraçades a la gent… Tant de bo tot
fos un malson! Em sento sola, necessito ara més que mai la companyia de la gent que
tant estimo, necessito sentir-me acompanyada i necessito sentir que tot va bé. Apa,
aquí em quedo un dia més, fent el mateix que ahir!

Conclusió
He escrit dos dies, i ja tinc una conclusió. Els meus dies són exactament iguals, tot es
repeteix, és una roda. També he arribat a la conclusió que quan tot acabi, seré feliç, i
ho seré més que mai. Aquesta situació m’està ajudant a valorar tot molt més, i
aquesta situació també m’està ensenyant que la meva vida d’abans no és tan dolenta
com jo la pintava.Ara ,és quan he obert el ulls de veritat. És cert que crec que aquesta
situació no calia que passés per jo adonar-me’n que he de viure feliç, he de valorar
tot, i he de viure cada dia com si fos l’últim, me’n hauria d’haver adonat molt abans i
per mi mateixa. Bé, doncs encara ens queden dues setmanes més, això és el que
diuen, però qui sap quant temps durarà això…

Anònim 1r d’ESO

Diari mentre hi ha el Coronavirus a Catalunya. Iker Alcantara

Jo aquests dies de confinament estic una miqueta avorrit? perquè no podem sortir de casa?. Tot i així ho faig bastant bé perquè tinc un horari establert al matí quan em desperto, vaig al saló i em poso ha veure una sèrie de Netflix, després quan passa una hora, ja que he estat una bona estona veient la tele?, em poso ha esmorzar i seguidament em poso a fer els deures, fins l’hora de dinar. Quan acabo de dinar?, em poso un altre cop a fer els deures o estudiar?, si ja havia acabat els deures? al matí. Quan acabo d’estudiar, vaig al saló i veig una sèrie al Netflix, que es diu ‘The Rain’?, que tracta que la pluja porta un virus que mata a les persones. Després sopo i seguidament vaig a dormir. Avui dia 26/3/2020, a les dotze del migdia estic escrivint això perquè la veritat, no tinc ganes d’anar a l’escola, estic tranquil a casa fent els deures? que em van enviant al Classroom, com aquest?. El que sí que vull és poder sortir de casa?, al carrer. Però com que no puc sortir de casa, em venen ganes d’anar a l’escola, per sortir al carrer, i per això vull anar a l’escola?.

 

~?Iker⚽?~ 1r d’ESO

Diari de confinament. Irene Aguirre

Dilluns 23 març 2020 23:05h
Ja fa uns dies o setmanes, que no podem sortir de casa. A diferència d’altres
persones, a mi no em molesta, no m’agrada sortir de casa. Em diverteixo veient
vídeos, escoltant música, jugant videojocs… Jo estic bé a casa.
Dimarts 24 març 2020 23:25h
M’he avorrit una mica avui, no trobo res a fer, a sobre no tenim gaires deures per
avui. Ara sí que tinc ganes de tornar a l’escola i que tot torni a la normalitat, encara
que jo pensava que això no ho diria mai…
Dimecres 25 març 2020 22:52h
Quan va començar el confinament, jo me n’alegrava perquè no tenia cap gos, per
tant no hauria de sortir per passejar-lo ara vull un gos, per tenir una excusa per sortir
una mica i no estar tot el dia a casa sense fer res.
Dijous 26 març 2020 23:30h
Avui els meus pares m’han deixat sortir a comprar al super del costat. Encara que
ha sigut un trajecte molt curt, m’ha agradat. No hi havia molta gent, però la suficient
com per poder estar fora de casa uns deu minuts.
Divendres 27 març 2020 20:10h
Des que ahir vaig sortir per comprar ja no estic avorrida. És com si el confinament
s’hagués reiniciat. A sobre, avui he conegut un nou grup de música i he estat veient
vídeos d’ells, escoltant la seva música… Si vols escoltar-los, perquè de segur també
estàs avorrida com tothom, es diuen ‘’Seventeen’’, jo et recomano la meva cançó
preferida ‘’Fear’’, però si t’agraden pots en escoltar més. I també pots escoltar un
grup que es diu ‘’MCND’’ la cançó ‘’Ice age’’. Això t’ho dic perquè no t’avorreixis.

Irene Aguirre  1r d’ESO

LA MEVA RUTINA. Tània Díaz

 

El meu dia comença a les 8:30 del matí quan sona l’alarma. 

Agafo el mòbil una estona al llit i sobre les 9 baixo del llit i me’n vaig al menjador esmorzo i me’n vaig a la dutxa. 

Sobre les 10 surto, em vesteixo i faig deures fins la 13:30-14 h que és l’hora de menjar, la resta del dia ja no faig més deures, com a molt llegeixo o toco la flauta, però això cap a les 19, abans d’això mentre mengem veiem a la tele “EL PRINCIPE DE BEL AIR”, després veiem “ELITE” però com que ja sé qui va matar a Polo veiem “LA CASA DE LAS FLORES”. Sobre les 17:30-18 truquem a l’avi per videotrucada, perquè com té el coronavirus està al hospital aïllat i sol i s’avorreix. Quan ja pengem truquem a la família de Múrcia als cosins , als tiets i l’altre avi, ens passem una bona estona parlant. Cap a les 19 fem jocs en família, perquè la germana sinó s’enfada, jo continuaria fent videotrucades amb els meus amics, però no puc he de jugar perquè sinó s’enfaden el pare i la mare amb mi. A les 20 sortim a aplaudir als balcons. Quan tornem a entrar continuem jugant fins a les 21:45 o així, després sopem veiem el que toqui a la tele o “supervivientes” o “me resbala” o” tu cara me suena” sobre les 24 h  jo me’n vaig a dormir i així portem 12 dies des del divendres dia 13 fins avui dimarts dia 24.

Crec que mai he tingut tantes ganes d’anar a l’escola com estic tenint aquests dies. Vull tornar a la normalitat ja, no puc aguantar més dies tancada a casa, és molt estressant, et juro que quan acabi tot això no hi haurà ningú que em fiqui a casa meva M’ÉS igual que plogui nevi o que hi hagi un volcà en erupció, jo a casa meva no em torno a tancar. 

Doncs, que et tanquis bé, adéu.

Tania Díaz          1r d’ESO                     

Primer premi Sant Jordi 2019

DIFERENT

Hola! Em dic Sara, tinc 13 anys i visc a Nova York. Sóc una noia de cabells rossos, pell blanca i ulls marrons, el que la gent consideraria una persona normal.

Avui us parlaré del meu germà, a qui estimo amb tot el meu cor.

El meu germà es diu Marc, té 17 anys i pateix un síndrome de Down.

És un noi molt carinyós, comprensible, pacient, rialler i sempre es preocupa per mi, com quan em van operar del braç i es va quedar amb mi tota una setmana a l’hospital per fer-me companyia.

És feliç, ho sé, la mare i el pare sempre l’han estimat moltíssim i per ells el seu síndrome mai ha estat cap problema, però el fet que quan anem pel carrer el mirin, el posa trist, i encara que no ho digui, se li nota a la cara.

Sé que no tothom ho fa amb maldat, però no sé per què ho fan.

Creuen que és diferent?

Denominem diferent a aquelles coses que no s’assemblen a nosaltres, que creiem distintes i que inclòs moltes vegades classifiquem com dolentes, però no ens parem a pensar en què el “normal” o allò “bo” potser no existeix.

Des de petits ens ensenyen a comportar-nos d’una forma, a vestir-nos d’una determinada manera, etc, la qual cosa ens porta ser igual a la resta de la societat. Però que passa quan una persona destaca per no seguir les mateixes normes?

La jutgem, moltes vegades sense conèixer-la, sense saber els seus gustos, la seva vida o ni tan sols el seu nom; I la tractem com un ésser estrany quan possiblement aquesta persona escolta la mateixa música que tu, sigui del mateix partit polític, li agradi el mateix programa de televisió, i sobretot tingui els mateixos sentiments que tu.

Aquest és el problema d’avui dia, que ni tan sols ens preocupem per conèixer a la gent, i crec que ningú hauria de penedir-se per ser o tenir uns gustos determinats ja que tothom es mereix ser feliç i sentir-se bé tal i com és.

Així que no, el meu germà no és diferent, i no el canviaria per res del món.

 

                                                                                             Paola Mesa Blasco     

3r d’ESO

Segon premi Sant Jordi 2019

UNA NOIA I TRES DRACS

 

El fred vent em va donar una bufetada al sortir per la porta  de casa. Sempre passava fred al principi de la nit, però sabia que després amb l’alcohol en sang i la festa, tot aniria escalfant-se. Vaig trobar-me amb les meves amigues; Carol i Natàlia, a la parada d’autobús ,la qual agafàvem per arribar al gran local. Era divendres, per tant tothom sortia de festa.

Quan vam arribar semblava que feia més fred i jo anava amb faldilla. Poc m’importava, només pensava en passar-m’ho bé amb les meves amigues. Vam entrar per fi i vam beure uns xupitos que donaven amb les entrades. Estaven dolentíssims, però ja que eren gratis no anàvem a menysprear-los. A poc a poc la temperatura dels nostres cossos va anar pujant i la diversió igual. Tot aquest èxtasi va acabar quan vaig veure a en Franc, el meu suposat nòvio, besant-se amb una altre noia. Ràpidament, el meu cor va fer un tomb i, amb les mans en forma de puny (per la ràbia del moment), vaig anar a on estaven ells. ‘’Què cony fas?‘’ vaig poder dir jo amb els ulls cristal·litzats. Ell, al veure’m, va sorprendre’s, però en una mil·lèsima de segon, la seva cara va canviar a una d’inexpressiva i, segons el meu parer, amb una mica de malícia.

‘’Això és el que passa quan ets una guarra i prefereixes quedar amb el teu amic en comptes del teu nòvio. Apa, ja ets lliure per anar-te’n amb el Joan‘’ va dir-me a l’oïda. Em vaig quedar parada. ¿Qui dimonis era ell per fotre’m les banyes i a sobre ser jo la culpable per quedar amb el meu amic? Volia creuar-li la cara, però sincerament, no tenia la força necessària per fer-ho.

Vaig tornar amb les meves amigues i vaig començar a plorar.

Van passar una, dues hores… no ho sé. No estava gens d’humor, però les meves amigues no volien anar-se’n i jo no volia tornar sola a casa. Un noi es va asseure al sofà on jo era i vam començar a parlar. Era un noi agradable, se’l veia informat de molts temes i no era gens avorrit, però, com no, havia de cagar-la. Va intentar besar-me i jo amb un àgil moviment, em vaig separar. Els meus ulls indicaven incertesa, mentre que els seus, fúria. Es va aixecar i, sense esperar-m’ho, va dir-me ‘’Ets una escalfa-braguetes‘’. Ja havia ofès la seva feble masculinitat.

Per a mi era suficient. Vaig enviar-li un whatsapp a la Carol que me n’anava i tota trista i enfadada, vaig baixar les escales i vaig sortir al carrer. Feia molt més fred que abans.

No sabia ni com sentir-me; primer el meu ‘’estimat‘’ nòvio em fot les banyes i em diu guarra, i després un imbècil em diu ‘’escalfa-braguetes‘’. Però, qui cony es creien aquests nanos d’avui dia?

Mentre que arribava a la parada de bus, vaig notar unes passes darrere meu. Sutilment vaig mirar i eren tres nois. Per acte reflex vaig començar a caminar més de pressa, però seguia sentint-los. Van començar a xiular. No hi havia ningú al carrer, només ells i jo.

Molt espantada vaig agafar el clauer en forma de defensa. Estaven més a prop. Sabia que jo sola contra tres nois no podria fer gran cosa per defensar-me, però encara quedaven uns tres-cents metres per arribar a la estació i em trobava molt atacada per la situació. ‘’Per què tens tanta pressa, guapa?‘’, ‘’Quina faldilla més bonica, oi, nanos?‘’, ‘’Potser el que busca és que la hi treiem‘’. Aquests comentaris em van gelar la sang, però més freda em vaig quedar quan vaig notar que ficaven la mà sota la faldilla. Amb un moviment ràpid em vaig girar i amb les claus a la mà dreta amb forma de puny, les hi vaig clavar a un d’ells a la cara.

Era fosc, però gràcies a la pobre llum dels fanals vaig poder veure que li havia fet sang. No sabia on era, ni com em trobava, ni com sortiria d’allà. M’estava donant un atac d’ansietat.

Vaig enrecordar-me del bus i amb una mica d’esperança vaig girar el cap direcció a la parada, per trobar-me-la (encara a uns quants metres) amb el vehicle esperant. No vaig pensar gens en el tio que vaig ferir i molt menys en els altres dos. Vaig córrer com mai a la vida.

Notava les càlides llàgrimes corrents pel meu rostre. Els meus llavis titubejant, el meu pit pujant i baixant sense control per culpa de la ansietat; no sabia gens com seguia corrents.

Finalment, vaig arribar al bus i, com una nena petita, vaig començar a plorar desconsoladament mentre m’abraçava pels genolls.

El que més em feia patir era pensar que en veritat havia tingut molta sort. Sí, m’havia passat tot allò, però havia pogut arribar al bus sana i salva i, no totes les noies poden dir el mateix. Alomillor perquè finalment sí han sigut violades o maltractades, o directament perquè ja no es troben aquí per explicar-ho.

La moralina d’aquesta història és que les princeses no s’haurien d’amagar si no fos pels dracs.

 

                                         Xavier Torres Caballero     

 4t ESO

Història de Sant Jordi dedicada a totes les noies que han 

patit qualsevol tipus de situació masclista i injusta

Tercer premi Sant Jordi 2019

UN SOPAR MOLT CÒMIC

L’altre dia, el meu amo Tintín em va portar a passejar al parc que hi ha al costat de casa meva. De sobte, vaig veure aparèixer unes persones que em sonaven molt. Ah per cert, una d’elles anava acompanyada d’ un gos.

-No pot ser! Si són la Mafalda, l’Snoopy i el Charlie Brown- vaig exclamar.

Ni ells, ni el Tintín ni jo ens ho podríem creure! Ens coneixíem de veure’ns en diferents còmics.

Resulta que la Mafalda treballa en un còmic i l’Snoopy i el Charlie Brown en un altre.

Ens va fer moltíssima il·lusió veure’ns cara a cara, perquè sempre que ens vèiem era a través dels còmics. Vam estar parlant de l’èxit que havien tingut els diferents còmics…i…el Charlie Brown va tenir un idea boníssima!

-I per què no quedem per sopar aquesta nit?- va preguntar ell.

-Per mi fantàstic, i si voleu després de sopar podem anar a la Plaça Santa Anna per ballar una estona ja que punxa el Dj Dupond que el conec jo- vaig afirmar.

-Vinga va, veniu a sopar a casa- va reafirmar el Tintín. Així doncs vam quedar per passar junts la nit.

-Si us plau, no facis sopa, si t’has llegit algun còmic meu sabràs que no m’agrada gens-.

-És veritat- li vaig respondre; miraré de cuinar “panqueques” que sé que t’encanten.

-Quina idea brillant ha tingut el me amo Charlie Brown! Sempre estic sol a casa, vull dir, a vegades vénen amics o familiars de Charlie Brown però mai ve ningú amb cap gos perquè jo pugui divertir-me i passar l’estona. Per fi aquesta nit podré estar acompanyat d’en Milú.

Vam marxar cap a casa a dinar i a descansar per poder lluir-nos bé després a la festa.

-Ai senyor, ja ha arribat un altre cop aquesta maleïda hora. L’hora de fer la migdiada. És que no sé com estirar-me per dormir si no és de cap per avall, però…se¡m baixarà la sang al nas!

-Snoopy desperta que hem de marxar al sopar!

-Vinga va, que farem tard!

-Ja està, no arribem! Per què tot m’ha de passar a mi? Jo ja podria estar sopant, si no fos per ell -va dir fet una fera.

En acabar de sopar, vam marxar a la Plaça Santa Anna i vam deixar l’Snoopy i el meu gosset Milú a casa.

Va ser una de les millors nits de la meva vida. Tret que vaig haver de marxar cap a casa perquè els vaig perdre de vista a la Mafalda i al Charlie Brown.

Quan vaig arribar només hi havia el Milú adormit al sofà. L’Snoopy tampoc hi era. Vaig arribar a la conclusió que cadascú havia desaparegut per tornar a la seva feina habitual i així poder continuar amb les seves vides dedicant-les als còmics.

Senyors lectors, pareu atenció perquè en breu sortiran noves aventures d’aquests estimats personatges tant encantadors  !!

 

                                                     Marian Ruzafa          

 4t d’ESO